Les últimes novetats sobre la investigació de la major necròpoli bizantina de la península Ibèrica han sigut presentades en el Museu Arqueològic Nacional per l’arqueòloga del MARQ Teresa Ximénez de Embún. L’acte ha traslladat a Madrid els avanços d’un projecte centrat en el jaciment del Cabezo del Molino de Rojales, a Alacant, i ha posat el focus en la rellevància científica i patrimonial d’este enclavament.
Segons la Diputació Provincial alacantina, les troballes localitzades en eixe paratge van donar peu a la mostra ‘Aixovars per a l’eternitat’, exhibida durant un any en el museu provincial. Eixa exposició va oferir l’oportunitat de comprendre el significat dels aixovars i els ritus tardans a partir d’una museografia renovada, panells explicatius i un relat audiovisual.
L’arqueòloga i tècnica d’Exposicions de la Fundació CV MARQ va oferir una conferència en la qual va explicar les investigacions més recents sobre el ritu funerari d’època tardana en el Cabezo del Molino, on s’ha pogut constatar la presència de població d’època bizantina entre els segles VI i VII d. C. L’estudi dels enterraments i els seus aixovars ha permés afinar la lectura de les pràctiques socials i religioses del moment.
Claus de la necròpoli tardana
El Cabezo del Molino forma part des de 2018 del Pla d’Excavacions del MARQ, que actua en diversos enclavaments de la província i que a Rojales compta amb la col·laboració de l’Ajuntament i del seu Museu Arqueològic i Paleontològic. Esta continuïtat de treballs ha permés aprofundir en la interpretació del conjunt i afermar una seqüència que enllaça el registre funerari amb el seu context històric.
Com va detallar Ximénez de Embún, directora de les excavacions, en el jaciment s’observa una gran necròpoli o àrea d’enterraments, reconeguda com una de les primeres manifestacions en el nostre territori de comunitats cristianes en el medi rural i com una de les primeres àrees col·lectives d’enterraments cristians. Esta primerenca organització suggerix l’existència de normes compartides i d’un espai sacralitzat per a la comunitat.
De tot el conjunt destaca l’elevat nombre d’enterraments infantils, segurament afectats per una epidèmia tan greu com l’anomenada ‘pesta de Justinià’, al costat de la localització d’un conjunt de sepultures femenines d’edats molt jóvens que presentaven un tractament molt especial davant la mort. Este patró apunta a una cura funerària específica i a un episodi de mortalitat concentrada que va marcar a la comunitat.
Es tracta d’un descobriment que presenta un episodi únic en el temps que va tindre lloc fa quasi mil cinc-cents anys. La troballa ha permés entendre i visibilitzar un conjunt poblacional del qual a penes es parla en les fonts escrites però que ha deixat la seua petjada al llarg d’una àmplia franja del sud-est peninsular, la qual cosa reforça el valor del testimoniatge arqueològic per a reconstruir eixe passat.
La necròpoli tardana del Cabezo del Molino es relaciona amb les primeres evidències d’una ritualitat cristiana en comunitats rurals, amb la identificació de l’arribada d’una població forana procedent del Mediterrani Oriental i amb el registre biològic del bacteri ‘yersina pestis’, també procedent del llunyà Orient. La combinació d’estos indicis dibuixa un context de canvi cultural i de crisi sanitària d’acord amb el període.
La mostra ‘Aixovars per a l’eternitat’, en exhibició en el vestíbul del MARQ entre 2024 i 2025, va oferir l’oportunitat d’entendre este moment mitjançant una museografia renovada, panells explicatius i un vídeo narratiu, al mateix temps que les investigacions seguixen en el propi jaciment il·luminant una major informació i noves troballes.
