El Museu de Belles Arts de València ha reunit en Temps Moderns 48 obres de 32 artistes de la seua pròpia col·lecció d’art contemporani, en un recorregut que abasta dels anys quaranta als setanta del segle XX i inclou noms com José María Yturralde o Equip Crònica. L’exposició, presentada este dimarts, podrà visitar-se fins al 31 de maig i oferix una lectura de conjunt sobre com es va forjar la modernitat artística durant la postguerra i la seua consolidació en la dècada dels seixanta.
Concebuda com una revisió crítica de la col·lecció de pintura espanyola contemporània del centre, la mostra s’articula entorn de les adquisicions realitzades per l’Estat a partir de 1968, quan el museu estava dirigit per Felipe Garín. Eixes compres evidencien la voluntat institucional de construir un relat sobre els artistes valencians posteriors a la guerra civil i d’ordenar uns fons que, amb el temps, han convidat a noves lectures i reenquadraments.
Tres nuclis curatoriales
El recorregut s’estructura en tres nuclis —nova figuració; abstracció de postguerra; i paisatge i naturalesa morta—, segons van explicar la secretària autonòmica de Cultura, Marta Alonso, i el director del museu i comissari, Pablo González Tornel. En la figuració s’observa una evolució des de plantejaments expressionistes cap a propostes de gran càrrega crítica, especialment des dels anys seixanta, amb col·lectius com a Estampa Popular o l’Equip Crònica, que van incorporar estratègies visuals del Pop Art per a interpel·lar a l’espectador.
Paral·lelament, l’abstracció va ser progressivament assumida i promoguda com a emblema de modernitat, donant lloc a llenguatges informalistes, geomètrics i òptics representats per autors com Eusebio Sempere o José María Yturralde. Esta convivència d’enfocaments mostra com els artistes van explorar solucions formals per a respondre a un context canviant sense renunciar a una investigació plàstica rigorosa. La precisió tècnica i el joc perceptiu d’estes propostes acosten al públic a una indagació sobre ritme, llum i espai.
El tercer bloc, dedicat al paisatge i la pintura d’objectes, entén estos gèneres com a espais de reflexió identitària i social. A través de la desconstrucció formal i de l’ús expressiu del color, els pintors van oferir una mirada crítica sobre un territori immers en transformacions econòmiques i socials, actualitzant motius tradicionals amb procediments contemporanis. En este apartat l’espectador reconeix motius quotidians tractats des de llenguatges renovats, la qual cosa facilita llegir canvis de sensibilitat col·lectiva.
Obres i artistes en diàleg
La mostra presentarà per primera vegada algunes de les obres adquirides en els últims anys per la Generalitat per a la col·lecció del Belles Arts, entre elles el Retrat d’home de Rafael Solbes, la Naturalesa morta de Juana Francés i el Cap dement de Darío Villalba. La seua incorporació reforça una lectura més completa de la postguerra i permet acarar sensibilitats diverses dins d’un mateix període.
A eixe nucli s’han sumat recentment noms com Francisco Sebastián, Juana Francés o Aurora Valero, ampliant el ventall de mirades presents. El llistat d’artistes inclou, entre altres, Anzo, Luis Arcas, Rafael Armengol, Manuel Boix, Juan Cabanas, Javier Calvo, Pedro Cámara, Andrés Cillero, Equip Crònica, Juan Genovés, Jacinta Gil, Manolo Gil, Josep Guinovart, Manuel Hernández Mompó, Genaro Lahuerta, José María López Yturralde, Francisco Lozano, Cast Mendiola, Joaquín Michavila, Antoni Miró, Pere Pruna, Juan Bautista Porcar, Equip Realitat, Francisco Sebastián Rodríguez, Eusebio Sempere, Rafael Solbes, Salvador Soria, José Vento, Salvador Victoria i Darío Villalba.
Marta Alonso ha assenyalat que el de Belles Arts és un museu viu que continua creixent cada dia. Per part seua, González Tornel ha indicat que el museu ha d’expandir la seua mirada cap a l’art figuratiu del segle XX i ha subratllat: ‘la mirada realista no va morir amb Picasso, i genis com Rafael Solbes, Aurora Valero o Francisco Sebastián ho demostren’.
La col·lecció d’art contemporani del MuBAV s’ha conformat gràcies a adquisicions públiques i també a donacions d’artistes com Aurora Valero i de descendents de creadors com Francisco Sebastián, Genaro Lahuerta o Francisco Lozano, una suma que sosté el creixement del fons i la seua actualització constant.
