L’ocupació privada suposa a Espanya el 85,6% del total en 2025, cinc dècimes més que en 2024. Entre 2019 i 2025, l’ocupació ha crescut un 12,3% (2.441.800 persones més) i el 88% d’eixos nous llocs ho ha creat el sector privat, segons el Baròmetre de l’Empresari 2026 elaborat per l’IVIE per a AVE i presentat en l’assemblea de l’associació.
Este avanç confirma el paper dominant del teixit empresarial en la creació d’ocupació i en l’activitat econòmica. En paral·lel, el sector privat aporta el 87% del PIB i el seu pes ha augmentat tres dècimes en l’últim any, un moviment coherent amb la major presència de l’ocupació privada. També lidera la inversió: concentra el 88,8% de la inversió total, el 89,9% en TIC i el 94,4% en actius intangibles, palanques clau de modernització.
Diferències per autonomies
El pes de l’ocupació privada varia notablement per territoris: aconseguix el 89,3% a Catalunya i el 88,3% a Madrid, mentres que a Extremadura se situa en el 75,9%. Eixa pauta es repetix en el valor afegit brut: el sector privat supera el 85% a Balears, Madrid i Catalunya, amb un mínim del 75,4% a Extremadura. Estes bretxes reflectixen diferències en l’estructura productiva i en el pes relatiu de l’ocupació pública, factors que condicionen quant ocupació depén directament de l’empresa privada.
L’informe advertix, a més, d’una limitació estadística rellevant: a escala regional no és possible separar amb precisió la part privada de la pública en sanitat, educació i servicis socials, per la qual cosa, en paraules de l’estudi, ‘es infraestima el verdader pes del sector privat’. En la pràctica, això apunta al fet que la quota real de l’ocupació i del VAB privats podria ser major del que mostren les xifres regionals.
Quant al mapa empresarial, el 30,1% de les grans companyies té la seua seu a Madrid i el 21,7% a Catalunya, concentració que suggerix l’arrelament de servicis avançats i centres de decisió en estos pols econòmics. A gener es comptabilitzen 3.310.824 empreses actives: el 95,1% no té assalariats o són microempreses, el 99,8% són pimes i solo el 0,8% són mitjanes i grans. Este repartiment dibuixa un teixit molt atomitzat i capil·lar, amb enorme presència de xicotetes firmes.
En el pla fiscal i laboral, l’estudi indica que les empreses paguen impostos i realitzen cotitzacions que representen el 70,6% del total d’aportacions a la Seguretat Social. La seua contribució als ingressos públics ascendix al 33,8%, 7,7 punts per damunt de la mitjana dels altres 27 països de la Unió Europea. A més, el seu lideratge inversor en TIC i intangibles reforça la competitivitat i l’adopció de tecnologies, amb efectes directes sobre productivitat i qualificació de l’ocupació.
Imatge social i debats laborals
La percepció social de l’empresariat és majoritàriament favorable: més del 70% de la població valora la seua imatge com a positiva o molt positiva, recolzada en el reconeixement a l’esforç, la capacitat de generar ocupació i la contribució al creixement. Quasi set de cada deu consideren que la imatge pública s’ha mantingut o millorat en l’últim any, la qual cosa l’estudi definix com ‘una consolidació de la seua reputació social, en un context econòmic i laboral complex’.
Una mica més del 40% identifica empreses referents en cultura corporativa i bones pràctiques, la qual cosa suggerix marge de millora en la visibilitat d’eixos models. Aproximadament la mitat dels espanyols creu que la societat és emprenedora, encara que el 85% opina que no és fàcil emprendre a Espanya, una paradoxa que evidencia barreres percebudes malgrat la predisposició.
L’absentisme es percep de manera distinta segons l’edat: els treballadors més jóvens ho associen a l’estrés, a l’esgotament i a la salut mental derivada de les condicions de treball, mentres els de major edat tendixen a vincular-ho amb un ús abusiu de les baixes o amb la falta de compromís. La reducció de la jornada també dividix opinions: els emprenedors alerten de més costos, i altres sectors subratllen possibles millores en motivació i compromís. En conjunt, la majoria creu que els grans debats laborals —jornada, absentisme i condicions de treball— han d’abordar-se de manera conjunta per empresaris, Administració i sindicats, a la recerca d’acords que equilibren competitivitat i benestar.
