El juí amb jurat per l’assassinat del canonge emèrit de la Catedral de València ha arrancat amb el testimoniatge del porter de l’edifici, qui ha afirmat que era molt freqüent l’entrada de xics a la vivenda del sacerdot. Segons el seu relat, la majoria eren persones molt necessitades i alguns presentaven problemes d’addicció, un tràfec que va descriure com a constant en l’immoble situat al carrer Avellanes, en ple centre històric.
El conserge ha detallat que eixos jóvens, a vegades decaiguts, pujaven amb assiduïtat al pis del religiós. Ha afegit que va presenciar incidents puntuals, com el d’un jove que va baixar per les escales cridant que anava a denunciar al sacerdot per un intent d’excedir-se. Segons va dir, com a creient li resultava una situació dolorosa i repugnant, i va qualificar el caràcter del canonge com a complicat. També va assegurar que, a vegades, el sacerdot deixava a alguns jóvens tancats en la vivenda.
Postures enfrontades
La Fiscalia sosté que l’acusat mantenia una relació d’amistat des de feia mesos amb el canonge i que va facilitar l’entrada a l’autor material del crim, encara no identificat. Segons el parer del ministeri públic, hi ha indicis d’una participació directa, eficaç i decisiva en els fets, per la qual cosa ho considera coautor o partícip necessari. Per estos fets, sol·licita vint anys de presó per assassinat, cinc per robatori amb violència i tres per un delicte continuat d’estafa.
La defensa, per part seua, assenyala que no existix cap petjada, rastre d’ADN ni imatges de l’acusat en les càmeres de seguretat que va visionar la Policia. Tampoc hi ha testimonis que ho situaren entrant o eixint eixa nit de l’edifici. El lletrat subratlla que l’absència d’eixos indicis impedix vincular-lo amb la mort i que, en realitat, els fets només encaixarien en un delicte d’estafa continuada.
En la seua declaració judicial, l’acusat va reconéixer haver usat de manera fraudulenta la targeta bancària del canonge: va realitzar quatre reintegraments en un caixer, dos de 300 euros i altres dos de 600, per un total de 1.800 euros, dels quals 875 li van ser intervinguts per la Policia. També va efectuar compres i consumicions per 527 euros, de manera que el total defraudat ascendiria a 2.327 euros. Amb estos vímets, la defensa demana un any de presó per estafa i, en responsabilitat civil, 1.452 euros d’indemnització a la família del sacerdot.
Els missatges i la troballa del cos
El conserge ha explicat que, a primera hora del matí següent al crim, va rebre un missatge des del mòbil del canonge en el qual se li comunicava una absència fins al cap de setmana. Li va estranyar la forma en què estava escrit. Sobre les 12.15, un amic de confiança del sacerdot va acudir preocupat perquè no aconseguia localitzar-lo. Els dos van pujar, van trucar a la porta i, en entrar, van trobar al canonge de 79 anys tombat boca amunt en el llit, amb el llit regirat com d’haver-se usat. Els dos van patir un atac de nervis davant l’escena.
Poc després, el porter va rebre un segon missatge des d’eixe mateix telèfon amb la pregunta: Miguel, està tot bé? Tot seguit van telefonar a emergències, encara que no recorda si al 112 o al 091. La seqüència de missatges, enviats després de la troballa del cadàver, va afegir estranyesa a uns fets que ja estaven sota investigació.
El porter ha precisat que coneixia a l’acusat de vista, per haver-lo vist en l’edifici dos o tres vegades com a màxim, i que no li va despertar sospites en eixes trobades. Segons ha indicat, el seu testimoniatge se circumscriu al que va observar en l’immoble i al context previ al crim, marcat per un flux habitual de jóvens cap al pis del sacerdot.
La vista oral s’ha iniciat en l’Audiència Provincial de València i està previst que es prolongue fins al 3 de febrer, amb el jurat seguint les sessions i les parts exposant les seues tesis en les pròximes jornades.
