La Comunitat Valenciana va deixar de cultivar 3.548 hectàrees en 2025, un descens interanual del 2,01%, i va batre el seu rècord històric de terres abandonades fins a aconseguir 179.994 hectàrees. Mentres el territori valencià va retrocedir, el conjunt d’Espanya va recuperar 1.257 hectàrees de cultiu (+0,12%) i va reduir el total de terres deixades de cultivar a 1.029.278. Amb estos números, la Comunitat concentra ja el 17,5% de l’abandó agrari nacional i lidera el rànquing per davant de regions més extenses com Castella-la Manxa, Andalusia, Castella i Lleó i Aragó.
Segons AVA-ASAJA, el repunt de l’abandó respon a una sostinguda crisi de rendibilitat que estreny a la majoria de produccions i als efectes devastadors de la DANA de 2024, que va arrasar parcel·les al costat de llits desbordats. La combinació de preus insuficients, costos creixents i danys per temporals ha portat a multitud d’agricultors a desistir de mantindre finques que no cobrixen gastos. En les zones afectades per les riuades, la reparació d’infraestructures i la reposició d’arbres va elevar encara més la factura, fent que la continuïtat de moltes parcel·les resultara inviable. D’ací la demanda de l’organització agrària d’un canvi de rumb en les polítiques agrícoles.
Els cítrics concentren el major abandó
El cultiu que més superfície va deixar d’atendre’s en 2025 van ser els cítrics, amb 2.762 hectàrees abandonades, de les quals 998 van correspondre a mandarines i 722 a taronges. Fins i tot entre les finques en producció, els cítrics de regadiu van descendir de 140.507 a 137.745 hectàrees, un 1,96% menys que en 2024 i un 15% menys en l’última dècada. La pèrdua de massa citrícola reflectix una deterioració continuada: parcel·les envellides o poc productives, preus pressionats i majors riscos davant temporals han accelerat l’eixida d’explotacions del circuit productiu.
La contracció també va aconseguir a altres cultius llenyosos i fruiters. L’ametler va caure un 2,6% després de perdre 2.349 hectàrees; la vinya va retrocedir un 0,9% amb 599 hectàrees menys; les fruites de pinyol van disminuir un 4% (446 hectàrees) i el caqui va baixar un 1% (167 hectàrees). Este ajust reorganitza el mosaic agrari valencià, amb més superfície quedant fora d’ús allí on la rendibilitat s’ha erosionat i on els danys climàtics han obligat a replantejar inversions.
En sentit contrari, algunes produccions van guanyar terreny. L’olivar va augmentar un 1,4% amb 1.360 hectàrees addicionals, i el grup d’hortalisses i flors va créixer un 9,5% amb 1.704 hectàrees més. Estos increments evidencien una busca d’alternatives que permeten sostindre ingressos i diversificar riscos davant la volatilitat del mercat i del clima.
Reorientació cap a nous cultius
Entre les noves apostes, l’alvocat es va afermar com a opció destacada: en 2025 es van plantar 217 hectàrees, un avanç del 5,4% fins a aconseguir 4.211. En paral·lel, el kiwi va decréixer per primera vegada un 3% interanual i va quedar en 625 hectàrees. La reorientació cap a cultius subtropicals suggerix un intent de capitalitzar nínxols amb demanda, encara que la seua implantació exigix inversions i una gestió tècnica exigent que no tots els productors poden assumir.
‘La taca marró dels camps abandonats no enganya’, alerta el president de AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, qui afig: ‘estem entrant en un punt de no retorn, perquè qui es va de l’agricultura no torna’. Al seu juí, ‘o les administracions revertixen les seues polítiques agràries i els seus acords comercials sense reciprocitat, com el de Mercosur, o més prompte del que pensem ens quedarem sense sobirania alimentària, per no parlar de la degradació mediambiental que comporten els camps abandonats plens de mala herba, plagues, fauna salvatge i que són un polvorí per als incendis forestals’.
Amb eixe diagnòstic, l’associació reclama mesures que milloren la viabilitat de les explotacions, limiten la competència sense reciprocitat i reforcen la prevenció enfront de temporals. A més, fa una crida a productors i consumidors per a assistir el dijous 29 de gener a la manifestació del sector agrari a la ciutat de València.
