La inundació de l’Horta Sud del 29 d’octubre de 2024 va deixar 233 víctimes mortals. Una investigació de la Universitat Politècnica de València (UPV) conclou que les pluges extraordinàries, les crescudes quasi simultànies de diversos barrancs i l’urbanització del territori van agreujar l’episodi.
L’estudi, elaborat per l’Institut d’Enginyeria de l’Aigua i Medi Ambient (IIAMA-UPV), ha reconstruït com la pluja es va convertir en escorrentia, va arrossegar sediments i va estendre la inundació. La revista Journal of Hydrology: Regional Studies ha publicat el treball coincidint amb el segon aniversari de la dana.
L’autoria correspon als investigadors Carles Beneyto, Jaime Alberto Cachay-Melly, José Ángel Aranda, Miguel Á. Eguibar, Rafael García-Bartual i Félix Francés. La reconstrucció combina dades de precipitació amb models matemàtics i simulacions hidràuliques d’alta resolució.
Les crescudes van coincidir en un període breu
Una de les conclusions és que el cabal del barranc de Poio, per si sol, no explica la magnitud de la inundació. La majoria dels barrancs analitzats va arribar als màxims entre les 18.30 i les 19.50 hores.
Això va fer confluir grans aportacions d’aigua procedents de diversos llits en un interval molt reduït. Carles Beneyto, autor principal, ha explicat que també cal tindre en compte el moment de les crescudes i l’arribada conjunta de sediments.
Les simulacions situen l’aportació conjunta del sistema al voltant de 7.000 metres cúbics per segon abans dels principals desbordaments. Beneyto ha precisat que és una estimació de les aportacions dels barrancs, no una mesura en un únic punt.
La seqüència de les precipitacions també va influir en la resposta de les conques. Les pluges del matí les havien humitejades, fet que, segons Beneyto, va afavorir una resposta més ràpida i intensa davant les precipitacions extraordinàries de la vesprada.
Sediments i ocupació de les zones inundables
Els sediments van representar aproximadament el 7 % del volum total de l’avinguda. En els moments de cabal màxim, van arribar a prop del 19 %.
Félix Francés, catedràtic d’Enginyeria Hidràulica i investigador de l’IIAMA, ha assenyalat que estos materials van augmentar la resistència al flux. També van reduir la capacitat d’evacuació dels llits i van agreujar els efectes de la inundació.
L’ocupació de les planes inundables, les infraestructures i les barreres artificials van condicionar els recorreguts de l’aigua i les profunditats assolides. Segons Francés, els impactes van dependre tant de la magnitud de les crescudes com de la interacció amb el territori.
Per a reconstruir l’episodi, l’equip ha utilitzat el model hidrològic TETIS, desenvolupat a l’IIAMA, i simulacions hidràuliques d’alta resolució. El model ha reproduït de manera coherent l’extensió general observada.
La reconstrucció, però, té limitacions a l’hora de representar obstacles temporals i detalls urbans. Estos elements van modificar localment la circulació de l’aigua, segons l’estudi. Els resultats permeten comprendre millor l’episodi i extraure ensenyances per a reforçar la prevenció davant les inundacions sobtades mediterrànies.
