El preu de la vivenda lliure va augmentar un 14,5% en la Comunitat Valenciana en el tercer trimestre de l’any, un avanç que compartix amb Balears i que només queda per darrere de Cantàbria (15,1%). La dada situa a la regió per davant d’Astúries (14,1%) i Madrid (14%) i consolida un dels ritmes d’encariment més alts del país. La lectura confirma que el mercat residencial valencià travessa una fase clarament alcista en comparació amb l’evolució mitjana.
Màxims històrics i pressió de la demanda
En el conjunt d’Espanya, el preu mitjà va créixer un 12,1% interanual i va aconseguir els 2.153,4 €/m², el major registre de tota la sèrie del Ministeri de Vivenda i Agenda Urbana, iniciada en 1995. Este nivell supera el pic del primer trimestre de 2008 (2.101,4 €/m²), marcat en plena bambolla immobiliària, i encadena tres trimestres per damunt dels 2.000 €/m². Mesurat des dels mínims de 2014 (1.455,8 €/m²), la vivenda s’ha revaloritzat prop d’un 48%, la qual cosa evidencia la intensitat del repunt i la persistència de la tendència a l’alça després de l’ajust de la dècada passada.
L’avanç es produïx en un context de falta d’oferta per a atendre una demanda creixent, que espenta els preus a l’alça i complica l’accés per a bona part de la població, especialment la més jove. Al mateix temps, el progressiu abaratiment dels tipus d’interés i, per extensió, de les hipoteques, està donant suport a l’activitat de compravendes. Eixa combinació explica que, fins i tot amb diferències regionals, les pujades s’hagen generalitzat i que els valors mitjans tornen a marcar màxims.
Per tipus de vivenda i comparativa intertrimestral
En termes trimestrals, entre juliol i setembre el preu de la vivenda lliure va avançar un 2,9% respecte al trimestre anterior, la qual cosa suma impuls a la variació anual i consolida la senda ascendent. La tipologia que més va pujar en el curt termini va ser la vivenda de fins a cinc anys d’antiguitat, amb un 3,1% intertrimestral, seguida de la de més de cinc anys, que va augmentar un 2,8%. En vivenda protegida, l’encariment va ser més moderat, del 0,6%, reflectint un comportament més estable en este segment.
En la comparació anual, la vivenda lliure més recent va tornar a situar-se com la més cara, amb 2.515,6 €/m² després d’un increment del 11,5%, el nivell més alt des que hi ha dades específiques per a esta tipologia (2010). Estos immobles sumen 14 trimestres consecutius per damunt dels 2.000 €/m², consolidant una forqueta de preus més elevada. Les vivendes de més de cinc anys van aconseguir de mitjana 2.142,2 €/m², un 12,1% més, i és la tercera vegada consecutiva de tota la sèrie disponible que este grup queda per damunt de 2.000 €/m². En vivenda protegida, el preu va ascendir un 2,4% fins a 1.195,7 €/m², el major registre des que la sèrie pot consultar-se (2005).
El detall per comunitats autònomes dibuixa una escalada pràcticament unànime. La Comunitat de Madrid va registrar el preu més elevat, amb 3.732,5 €/m², seguida de Balears, amb 3.672,4 €/m²; les dos són les úniques que depassen la barrera dels 3.000 €/m². A continuació es van situar País Basc (2.866,5 €/m²) i Catalunya (2.548 €/m²). En termes d’increments interanuals, els majors avanços del trimestre es van concentrar a Cantàbria (15,1%), Comunitat Valenciana i Balears (14,5% en els dos casos), Astúries (14,1%) i Madrid (14%), mentres que Catalunya, un dels mercats més grans, va créixer un 10,6%.
