El sector de fregides, esmalts i colors ceràmics va tancar 2025 amb una facturació de 1.363 milions d’euros, un 1,55% més que en 2024. El lleuger avanç va aportar estabilitat després de dos exercicis d’ajustos, però el mercat va seguir per davall dels pics recents: els ingressos es van situar entre un 15% i un 20% per davall de 2021, 2022 i 2023, i lluny dels 1.800 milions aconseguits en 2021, en un entorn descrit com de ‘grandíssima incertesa’.
Exportacions i mercat intern
Les exportacions van aconseguir 891 milions d’euros, un 2,7% més. L’impuls va estar molt concentrat en el desbloqueig amb Algèria: les vendes a eixe mercat van superar els 100 milions d’euros i el van retornar al segon lloc com a destí exterior, després d’Itàlia, recuperant quasi per complet els fluxos previs al bloqueig. Este retorn de la demanda va permetre normalitzar comandes i rutes comercials que havien quedat restringides.
El mercat nacional va registrar 472 milions, un 0,5% menys, i va suposar el 34,6% del total enfront del 65,4% de les exportacions. El pes exterior, no obstant això, va descendir respecte a començaments dels 2000, quan representava entre el 75% i el 80%, en part per processos de deslocalització productiva. El repartiment actual reflectix un sector encara molt internacionalitzat, però amb una base interna que guanya rellevància quan es tensiona el comerç global.
En producció, la indústria va aconseguir 1,5 milions de tones en 2025, un 0,5% més, i va superar els 4.000 treballadors directes, amb un augment del 0,6%. El 26% de la plantilla són titulats i el 20% dones. ANFFECC agrupa 22 empreses que embenen a més de 50 països, un teixit especialitzat que combina capacitat exportadora i perfils qualificats.
Costos, energia i transició verda
La fusió de fregides va descendir al voltant d’un 40% en els últims quatre anys. No va respondre directament a deslocalitzacions, però sí a ‘una pèrdua de producció en el nostre territori, que això és el perillós’. La menor fusió implica forns menys carregats i una utilització de capacitat més baixa, amb el consegüent impacte en costos unitaris.
Entre les amenaces assenyalades, el règim europeu de comerç de drets d’emissió podria suposar un sobrecost d’entre 50 i 55 milions d’euros en el període 2026-2030. El preu del dret va passar de 6-8 euros en els seus inicis a 70-75 euros en l’actualitat, la qual cosa resta competitivitat enfront de productors del nord d’Àfrica i deixa menys marge per a repercutir increments al client final.
En matèries primeres estratègiques, 2025 va deixar pujades de fins al 30% en el zinc i d’entre el 67% i el 68% en el cobalt. Les tensions geopolítiques i aranzelàries van encarir inputs clau i van comprimir la rendibilitat, obligant a ajustar formulacions i calendaris de compra per a mitigar la volatilitat.
Respecte a l’energia, es va observar una certa estabilitat de preus, però en nivells encara superiors als previs a la crisi energètica. El sector va reclamar garantia de subministrament i major agilitat administrativa per a executar inversions destinades a eficiència i descarbonització.
En el pla ambiental, la indústria va reduir les seues emissions de CO₂ un 43% respecte a 2005 després d’implantar oxicombustión. A més, el projecte H2FRIP va finalitzar en 2025 amb la constatació que és tècnicament possible fondre fregides amb hidrogen, encara que no és rendible en les condicions actuals, la qual cosa evidencia la bretxa entre viabilitat tècnica i competitivitat econòmica.
En política industrial i comerç, ANFFECC va mantindre contactes amb els ministeris competents per a ser inclosa entre els sectors que reben ajudes per costos indirectes de CO₂, un suport que alleujaria pressió en un context d’MTS exigent. En aranzels, no es van detectar problemes excessius i a l’inici de l’any es va produir un repunt d’exportacions als Estats Units per canvis en les regles comercials, senyal de la capacitat del sector per a redirigir vendes quan el marc ho permet.
Encara que l’activitat està estretament vinculada a la ceràmica, no depén només d’ella. Al voltant del 80% de la facturació procedix d’este mercat, mentres que la resta arriba de desenrotllaments en tintes per a tèxtil i vidre, pigments i aplicacions per a electrodomèstics, un recordatori que, en paraules del sector, ‘no sols som sector ceràmic, som sector químic i també estem en altres camps’.



