El Síndic de Greuges, Ángel Luna, advertix en el seu últim informe d’una deterioració en la relació entre la institució que dirigix i Les Corts Valencianes, en considerar que la Cambra autonòmica ha mostrat una falta d’interés sostinguda per escoltar este òrgan equivalent al Defensor del Poble en la Comunitat Valenciana. Al seu juí, eixa actitud ha derivat en una deriva institucional perillosa que afecta l’equilibri entre poders i a la protecció efectiva dels drets de la ciutadania.
Segons exposa, s’intenta debilitar a les institucions estatutàries sense comptar amb la majoria suficient per a fer-ho, la qual cosa va interpretar com una estratègia per a limitar la seua capacitat de control i de canalització de queixes. Lluna relaciona este afebliment amb un intent de tapar la boca a les institucions perquè les reclamacions dels ciutadans no arriben on han d’arribar, la qual cosa, en la seua opinió, buida de contingut la funció de garantia de drets que l’Estatut reserva a estos organismes.
Tensió amb Les Corts i canvis en el reglament
Lluna recorda que, quan va assumir el càrrec en 2019, va oferir a les Corts una col·laboració més estreta per a reforçar la relació institucional, però no va obtindre resposta. Eixe silenci el qualifica de decebedor i sosté que s’ha agreujat notablement des de 2025, any en què no va poder exposar el seu informe anual davant la Cambra perquè no va ser convocat. Considera que esta decisió vulnera flagrantment la llei del Síndic i l’Estatut, a més de constituir un desfavor als ciutadans, ja que impedix que les seues queixes arriben al Parlament de forma ordenada i transparent.
En l’informe, el Síndic alerta que la modificació del reglament de Les Corts aprovada l’any passat suposa una regressió democràtica en les relacions amb la Sindicatura de Greuges i amb la resta d’institucions estatutàries. Al seu juí, eixe canvi amenaça l’autonomia d’estos organismes en obrir la porta a intervindre les seues partides pressupostàries durant la tramitació dels Pressupostos de la Generalitat, la qual cosa introduïx un risc de pressió política contrari a la independència que l’Estatut pretén garantir mitjançant majories qualificades.
El document posa com a exemple la situació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el pressupost de la qual va ser modificat durant el tràmit parlamentari fins a anul·lar en la pràctica la seua autonomia orgànica i pressupostària. Per a Lluna, este episodi és un senyal d’alarma perquè decisions d’este tipus vulneren l’equilibri institucional previst en l’Estatut per a protegir l’autonomia dels organismes encarregats de garantir drets. Advertix que la salut democràtica de la Comunitat Valenciana depén en bona part del respecte, l’estabilitat i la capacitat d’actuació de les seues institucions estatutàries.
El Síndic subratlla que, en democràcia, els pesos i contrapesos estan calculats i són necessaris per a evitar escenaris en els quals les lleis arrepleguen drets que després no es respecten en la pràctica. Considera que, si es degraden els contrapesos institucionals i es perd el respecte a les normes que regulen estos organismes, la vida institucional es deteriora i el sistema acaba semblant-se només des de lluny a una verdadera democràcia.
Lluna reconeix a més que li produïx enveja que altres Defensories autonòmiques acudisquen amb freqüència als parlaments regionals per a explicar els seus informes anuals, mentres que Les Corts no li conviden a fer-ho des de 2025. Avisa que començar per no respectar els drets de les institucions és el primer pas per a acabar per no respectar els drets dels ciutadans, perquè es bloquegen els mecanismes que permeten detectar i corregir abusos o males pràctiques administratives.
Preguntat pel bloqueig actual en diverses institucions estatutàries, el Síndic sosté que esta situació no és bona per al sistema democràtic. Considera que, quan una persona esgota el seu cicle en un càrrec, ha de ser substituïda, i reclama un esforç addicional als grups polítics per a desbloquejar les renovacions pendents, en entendre que la falta d’acords prolonga la interinitat i debilita la legitimitat d’estes entitats davant la ciutadania.
Falta de coordinacion després de la dana i problema de vivenda
L’informe dedica un capítol específic a la falta de coordinació entre administracions després de la dana de 2024, especialment entre l’Administració central i l’autonòmica. Segons s’arreplega, l’absència d’una interlocució mínima en clau col·laborativa va dificultar l’avanç dels treballs de reconstrucció i va perjudicar a centenars de milers de persones damnificades, que es van trobar amb respostes fragmentades i amb procediments que no sempre estaven alineats entre si.
Lluna considera que la tragèdia ha posat de manifest que, en contextos de polarització extrema com els actuals, fallen els mecanismes de cooperació entre els diferents nivells de les administracions. Eixa falta de coordinació es traduïx en retards, duplicitats i decisions contradictòries que agreugen l’impacte sobre les persones afectades i erosionen la confiança en les institucions responsables de gestionar les emergències i les ajudes.
El Síndic alerta a més de la gravetat del creixent problema social de la vivenda, que descriu en l’informe com una dramatica situació. Sosté que la dana ha despullat literalment la realitat de la vivenda publica, en exhibir carències estructurals i l’escassetat de recursos disponibles per a respondre a una emergència residencial de gran magnitud. En este context, lamenta la desagradable sorpresa que els ultimos pressupostos de la Generalitat hagen eliminat el procediment per a concedir ajudes davant la inexistència de vivendes disponibles per a adjudicar, la qual cosa al seu juí empitjora la situació de les persones més vulnerables.
Augment de queixes i col·lapse en Servicis Socials
L’informe de 2025 reflectix un increment molt significatiu de l’activitat de la Sindicatura. Durant eixe any es van atendre 23.137 consultes, quasi un 25% més que l’exercici anterior, i es van tramitar 5.006 queixes de la ciutadania, un 5% més. A més, es van iniciar 12 investigacions d’ofici, tres d’elles centrades en l’actuació de les administracions públiques després de la dana de 2024, la qual cosa posa en relleu la magnitud dels problemes generats per este episodi i la preocupació per la resposta institucional.
Igual que en anys anteriors, els assumptes relacionats amb 1.900 Servicis Socials van ser els més nombrosos, amb 1.900 queixes, en la seua majoria vinculades al reconeixement i les ajudes de la dependència i a les demores en la valoració de la discapacitat. Estos retards porten al Síndic a alertar d’un embós irresoluble en eixos procediments, ja que les demores prolongades impedixen que les persones dependents reben a temps les prestacions a les quals tenen dret i generen una càrrega addicional sobre les seues famílies i cuidadors.
L’informe constata que les queixes per falta de transparència i per dificultats d’accés a la informació pública se consoliden com les segones més nombroses. En quasi el 80% de les queixes rebudes s’aprecia una vulneració del dret a una bona Administració, principalment per l’absència de resposta a les sol·licituds o reclamacions de la ciutadania. Per al Síndic, esta dada evidencia un problema estructural en la manera de relacionar-se de l’Administració amb les persones usuàries, que es traduïx en desconfiança, sensació d’abandó i necessitat de recórrer a la Sindicatura com a últim recurs per a ser escoltades.
