20.7 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

El Suprem fixa que cridar a un immigrant ‘negre de merda’ és delicte d’odi

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a un home que va insultar a l’amo d’un bar a València anomenant-li ‘negre de merda’ i ‘mico’. La resolució fixa que proferir insults a una persona per la seua raça o per no ser espanyola constituïx un delicte d’odi i manté la resposta penal imposada pels tribunals d’instància.

L’Alt Tribunal confirma la pena de sis mesos de presó i 1.260 euros de multa pels fets ocorreguts al gener de 2022. El condemnat va reaccionar en creure que la màquina de tabac no li havia retornat un euro: a més dels insults, va amenaçar amb matar-li. Quan va arribar la Policia, es va referir a ‘micos’ als quals anaven a ‘tirar’ del barri i va retraure als agents el tracte rebut, al·legant ser espanyol. Per al Suprem, no va ser un exabrupte aïllat fruit de l’enuig, sinó un atac amb un clar component d’exclusió dirigit a deshumanitzar a la víctima pel seu color de pell i el seu origen.

Estos fets sustenten la condemna com a autor d’un delicte d’odi i una altra per amenaces, així com la seua inhabilitació durant tres anys per a exercir oficis educatius en l’àmbit docent, esportiu i de temps lliure. La inhabilitació, a més de la pena de presó i la multa, evidència que la sentència sanciona no sols la gravetat dels insults, sinó també el risc social que comporta reproduir missatges que alimenten la discriminació en entorns amb projecció formativa o organitzativa.

Insults comuns en esdeveniments esportius i xarxes

En la seua argumentació, la Sala subratlla que ‘existix una àmplia manifestació de delictes d’odi en espectacles públics’, com a partits de futbol en els quals s’insulta a jugadors ‘per la seua raça diferent’. Eixa conducta, advertix, no ha de ser ‘devaluada’ per produir-se en ambients d’exaltació o multitud, perquè ‘integra una expressió d’odi’ i no pot quedar al marge del retret penal quan ataca pel color de la pell o la condició de ser, o no, espanyols.

La sentència, el ponent de la qual és el magistrat Vicente Magro, recalca que els delictes d’odi són ‘una forma greu de discriminació i violència verbal o escrita’. Poden manifestar-se en interaccions personals cara a cara o en xarxes socials, ‘del qual odia al que és odiat, en moltes ocasions per ser diferent’. El missatge és clar: el canal o el context —una barra de bar, un estadi o una plataforma digital— no blinda a qui utilitza insults racialitzats per a humiliar o excloure; la tipicitat s’aprecia pel contingut i la finalitat excloent del missatge.

No ser espanyol no pot ser objecte d’atacs

El Suprem fixa, a més, un criteri explícit: ‘ser espanyol o no fent expressió d’això no pot ser objecte d’atacs per tercers amb un component d’exclusió social’. També destaca que ‘la perspectiva dominant per raó d’una nacionalitat o pel color de la pell de la víctima amb caràcter excloent no existix en les creences i si es duu a terme és clara expressió d’odi’. En un Estat social i democràtic de dret, afig, no caben atacs a persones per la seua ‘condició de no espanyols, com si els agents de policia hagueren de tractar a estos d’una manera diferent dels qui tenen nacionalitat espanyola’.

La resolució insistix que ‘quan es produïxen estos atacs no ho són puntuals, personals o individuals cap a una persona en concret, sinó el que esta representa en un context d’odi per raó de nacionalitat’, i recorda que ‘la intolerància és incompatible amb la convivència‘. Segons una nota informativa del propi tribunal, la decisió perfila criteris aplicables en supòsits similars: els insults que promouen l’exclusió social per motius de raça o nacionalitat són penalment reprotxables tant en espais físics com en entorns digitals, i la seua reiteració en àmbits quotidians o massius no disminuïx la seua gravetat, sinó que exigix una resposta ferma.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València guarda un minut de silenci per l’últim assassinat masclista

L'Ajuntament de València ha guardat un minut de silenci a les 12 en repulsa per l'assassinat d'Ana María, infermera de 64 anys a Benicàssim. El crim, comés per la seua exparella de 70 anys, la convertix en la sèptima víctima mortal de 2026.

Pérez Llorca assegura que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després del cas d’Alacant

Pérez Llorca ha defés que la Generalitat controla i intensifica la inspecció en l'adjudicació de vivendes protegides després del cas d'Alacant. Ha demanat tranquil·litat i ha reivindicat els avanços del Pla Viu.

Pérez Llorca demana unitat i comprensió davant la violència de gènere

El president ha reclamat unitat i comprensió per a combatre la violència de gènere i ha evitat entrar en dogmes ideològics, després del crim masclista de Benicàssim.

Avís groc el dimecres per ratxes de 80 km/h a l’interior d’Alacant i València

Aemet ha establit per a la vesprada del dimecres l'avís groc a l'interior d'Alacant i València per ratxes de fins a 80 km/h. També hi haurà avís per fenòmens costaners en el litoral sud de Castelló i en el nord de València amb vent de 50-60 km/h.

La plantilla de Aemet a València exigix millors retribucions i reforços

Treballadors i sindicats han exigit en una concentració millores salarials, més ocupació pública i una negociació real, davant vacants i sobrecàrrega de torns.

Dos adjudicataris renuncien a les vivendes públiques investigades a Alacant

Dos dels 140 adjudicataris de VPP a la Platja de Sant Joan han renunciat. L'alcalde demana que els qui van rebre una vivenda de manera il·legítima la retornen.

València acull una Copa del Rei oberta en un Roig Arena imponent

El torneig arranca el dijous amb un quadre exigent, el retorn de Baskonia, Ricky Rubio i Xavi Pascual, i un ambient de ple en el nou Roig Arena.

València Basket: solidesa de projecte enfront de la maledicció de l’amfitrió

L'equip taronja encara la fase final com a amfitrió en el Roig Arena, amb un 70% de victòries i l'impuls de la Supercopa. L'estadística avisa: des de 1996 només un amfitrió ha alçat el trofeu.