El Tribunal Suprem ha ordenat investigar el patrimoni de l’exministre de Transports José Luis Ábalos i del seu exasesor Koldo García en comprovar que cap dels dos ha depositat la fiança de 60.000 euros que es va imposar a cada un d’ells de cara al juí pels contractes de subministrament de màscares durant la pandèmia.
La decisió s’ha plasmat en dos diligències d’ordenació firmades per la lletrada de l’Administració de Justícia el 19 de març, en les quals s’acorda realitzar un esbrinament patrimonial a través del Punt Neutre Judicial. Este sistema permet recaptar de forma centralitzada informació econòmica i de béns dels investigats a partir de diferents bases de dades públiques i registres oficials.
Segons arrepleguen eixes diligències, el Suprem adopta esta mesura després de constatar que ha transcorregut en excés el termini concedit als dos acusats per a prestar la fiança fixada. La quantia estava destinada a cobrir de manera preventiva les responsabilitats pecuniàries que pogueren imposar-se’ls en cas de condemna, com a possibles multes o indemnitzacions derivades dels contractes investigats.
Els dos acusats es troben a la presó provisional des del passat 27 de novembre i disposaven de cinc dies per a abonar la fiança, un termini que va començar a comptar el 13 de gener. Eixe període ja s’ha superat amb escreix, la qual cosa porta a l’Alt Tribunal a activar el següent escaló previst en la resolució inicial.
Advertiments sobre l’embargament de béns
En el seu moment, el Tribunal Suprem ja havia advertit a Ábalos i al seu exasesor que, si no depositaven la fiança, es procediria a l’embargament de béns de la seua propietat a bastament per a assegurar el cobrament de la suma reclamada. Esta possibilitat d’embargament té com a objectiu garantir que, si finalment es dicta una sentència condemnatòria amb responsabilitats econòmiques, existisca patrimoni disponible per a respondre a elles.
Les diligències també recorden que els dos hauran d’acreditar la seua insolvència en el cas que al·leguen no disposar de diners en efectiu ni de béns susceptibles d’embargament. Este requisit implica que, si sostenen que no poden fer front a la fiança, hauran de justificar-lo documentalment perquè el tribunal valore la seua situació real.
L’exministre i el seu antic assessor seran jutjats a partir del 7 d’abril en el Fiscalia Suprem. La Fiscalia sol·licita per a José Luis Ábalos una pena de 24 anys de presó i per a Koldo García una condemna de 19 anys i mig de presó, en considerar-los responsables de diferents delictes relacionats amb l’adjudicació de contractes de màscares.
En la mateixa causa figura també com acusat Víctor de Aldama, assenyalat com a presumpte comisionista en la trama. Després de confessar els fets, el Ministeri Públic demana per a ell 7 anys de presó, una petició inferior a la plantejada per als altres dos acusats. Si és el cas, no s’ha exigit la prestació de fiança, la qual cosa marca una diferència processal respecte a Ábalos i García.
En paral·lel a l’avanç del procediment, la Fiscalia Anticorrupció no s’oposa al fet que la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, declaren per escrit en el juí. Els dos estan citats com a testimonis per al 22 d’abril, i la seua compareixença se centraria en explicar la seua participació institucional en les decisions relacionades amb els contractes de màscares objecte del procés judicial.
