El València Basket es va proclamar campió de la Copa de la Reina per segona vegada en la seua història en imposar-se per 70-65 al Hozono Global Jairis, vigent guanyador del torneig, en una final plena de parcials canviants i un final ajustat que es va decidir en els últims segons.
La trobada va arrancar amb clar domini del Hozono Global Jairis, molt encertat des de la línia de tres punts. Dos triples d’Alba Navarro i un altre d’Aina Ayuso van obrir una primera bretxa de sis punts (6-13) que va obligar a l’entrenador valencianista, Rubén Burgos, a demanar un ràpid temps mort per a frenar la inèrcia murciana i reorganitzar la defensa exterior. Lluny de reaccionar immediatament, el València va encadenar pèrdues i errors en atac que van permetre un parcial demolidor de 0-17 i un màxim desavantatge de 7-21.
Al València Basket li va costar trobar el seu ritme en la final. Hozono Global Jairis va eixir amb una marxa més, castigant cada imprecisió rival per a córrer el contraatac i dominar també la zona, amb Prieto i Bertsch imposant-se sota el cércol. Durant quasi cinc minuts les valencianistes es van quedar sense anotar, una sequera que va simbolitzar els seus dubtes inicials. Va ser Hillsman, amb una canastra des de davall del cércol (9-21), qui va tallar la ratxa visitant i va donar un primer respir al seu equip, que començava a ajustar la defensa per a evitar tirs alliberats.
La remuntada del València Basket
El guió del partit va canviar en el segon quart. El València va pujar clarament la seua intensitat defensiva, va encadenar bones ajudes i va obligar al rival a tirs més forçats. Eixe treball arrere va deixar a les murcianes quasi quatre minuts sense encistellar, la qual cosa va permetre a les valencianistes acostar-se en el marcador. Amb Andersson i Fiebich assumint protagonisme ofensiu, la diferència es va reduir a només cinc punts (19-24), retornant la confiança a un equip que començava a córrer millor la pista i a circular la pilota amb més paciència.
Jairis, no obstant això, va sostindre el seu avantatge gràcies a la seua superioritat en el rebot i a l’encert exterior. Dos nous triples de Prieto i Bertsch van frenar el arreón valencianista en una final marcada per les ratxes, amb alternança de parcials a favor d’un i un altre conjunt. Les murcianes van tornar a estirar la renda fins als deu punts (23-33), però el València no es va descompondre. De nou Fiebich, amb un triple i una canastra de dos consecutives, va mantindre el pols i va tornar a equilibrar sensacions abans del descans.
El segon quart va concloure amb 31-38 a favor del Hozono Global Jairis i amb tot per decidir en la segona mitat. A la volta de vestuaris, el València Basket va eixir molt més endollat, decidit a canviar definitivament la dinàmica. En menys de dos minuts va firmar un parcial de 8 punts sense resposta que li va permetre donar-li la volta al marcador. Un triple d’Elena Buenavida va col·locar el 41-38 en l’electrònic, completant una remuntada construïda des de la defensa i el control del ritme del partit.
El conjunt murcià no va aconseguir anotar fins al minut quatre del tercer quart, quan Alarcón va trobar el camí al cércol amb una penetració. A partir d’ací, la trobada va entrar en una fase molt física, amb contactes continus i atacs més treballats. El València, amb una banqueta més profunda i major rotació, va mostrar més fons d’armari i va mantindre una intensitat defensiva alta que va generar indecisions en l’atac rival. A eixes altures, Hozono Global Jairis acumulava ja 14 pèrdues, un llast que va permetre al València córrer i anotar amb més facilitat.
En el tram final del tercer període, un triple de Massey pràcticament sobre la botzina va posar el 58-50, donant al València Basket una renda de huit punts de cara als últims deu minuts. Eixe llançament va reflectir la confiança d’un equip que havia passat d’anar molt per darrere a controlar la final, recolzat en una defensa agressiva i en múltiples mans aportant en atac.
L’últim quart va confirmar l’aposta defensiva del València Basket com a base de la seua victòria. Hillsman es va mostrar infranquejable en la pintura, tancant la zona i dificultant cada intent murcià d’anotar prop del cércol. Així i tot, el Hozono Global Jairis no es va rendir i va continuar barallant cada pilota. Un triple d’Ayuso va reduir la distància a set punts, però Coffey va respondre immediatament amb una altra canastra de tres que va retornar els deu d’avantatge (65-55), retornant tranquil·litat momentània a les valencianistes.
El rebot ofensiu va mantindre amb vida a l’equip murcià, que va trobar segones oportunitats per a seguir enganxat a la final. De nou Ayuso, molt valent en els moments decisius, va encertar des del perímetre per a situar el marcador en 69-63 mancant 2.13, just després que Massey haguera fallat tres tirs lliures consecutius en l’atac previ. Eixe triple va reobrir el xoc i va alimentar els dubtes del València.
En els instants finals, van aparéixer els nervis en el quadre valencià, que va ser incapaç d’anotar en les seues dos següents possessions. Eixe bloqueig va permetre a Gil, des de la línia de tirs lliures, estrényer encara més el marcador fins al 69-65 quan quedava menys d’un minut. Hozono Global Jairis va tindre fins i tot l’opció d’acostar-se encara més, però Ayuso va fallar una entrada a canastra mancant deu segons que podria haver canviat el desenllaç.
En l’acció següent, Raquel Carrera va assumir la responsabilitat i va anotar un tir lliure que va establir el definitiu 70-65, sentenciant el xoc i assegurant el segon títol de la Copa de la Reina per al València Basket, que ja havia conquistat el torneig en 2024. El reconeixement individual va ser per a Hillsman, triada MVP pel seu pes en els dos costats de la pista, especialment en la defensa de la pintura en els minuts decisius.
En l’apartat estadístic, el València Basket va donar suport a la seua victòria en un repartiment coral de l’anotació: Carrera va firmar 12 punts, Fiebich va aportar 11, mentres que Andersson i Buenavida van sumar 10 cada una, a més de l’impacte de Hillsman en la zona. Per part del Hozono Global Jairis, Prieto va ser la màxima anotadora amb 18 punts, acompanyada pels 13 de Bertsch i els 9 d’Ayuso i Gil, xifres que reflectixen l’esforç del vigent campió per defendre la seua corona fins al final.
La final de la 64a edició de la Copa de la Reina, disputada al Palau d’Esports Catalunya de Tarragona, va deixar la imatge d’un València Basket capaç d’alçar-se d’un inici molt complicat, ajustar el seu defensa i gestionar millor els moments clau per a conquistar un títol que consolida el seu projecte i confirma el seu creixement en el bàsquet femení nacional.
