El Vila-real ha passat d’una mitjana de 0,8 gols encaixats per partit en la primera volta a 2 punts per trobada en l’inici de la segona, un salt que evidencia un retroces defensiu. El canvi de tendència s’ha fet visible en tot just set jornades del nou tram, on l’equip ha patit molt més per a protegir la seua àrea.
En les 19 primeres jornades va encaixar 17 gols, una mitjana que va sostindre al bloc. No obstant això, en les set disputades de la segona tornada ja ha rebut 14, només tres menys que en tot el primer tram. A este ritme, el conjunt de Marcelino García Toral ha quedat més exposat: cada partit ha requerit un major encert ofensiu per a compensar i el marge d’error s’ha reduït.
Calendari exigent i baixes en defensa
L’arrancada de la segona volta ha sigut especialment dur. L’equip ha visitat a Betis, Barcelona, Osasuna i Getafe, i a casa s’ha mesurat a València, Espanyol i Reial Madrid, una seqüència que, per entitat dels rivals i per l’acumulació d’eixides, sol elevar l’exigència sense pilota i multiplicar les situacions de risc prop de l’àrea pròpia.
Esta ratxa a més ha coincidit amb absències clau en la saga. Baixes com les de Santiago, Mouriño, Juan Foyth o Santi Comesaña han minvat la rotació, han obligat a reajustar la línia defensiva i han condicionat automatismes. Amb menys alternatives i canvis obligats, l’equip ha tingut més dificultats per a sostindre la solidesa col·lectiva, la qual cosa s’ha reflectit en una mitjana de gols en contra clarament superior al del primer tram de la temporada.
