L’exposició ‘Tàpies. Última dècada (2002-2012)’ mostra des d’este divendres a València algunes de les últimes obres d’Antoni Tàpies i posa el focus, tal com s’ha subratllat este dijous durant la seua presentació, en què l’artista no va tancar la seua trajectòria amb una ‘síntesi autocomplaent’, sinó que va mantindre una ‘radicalitat total’ amb peces ‘absolutament contemporànies’. Podrà veure’s fins al pròxim 30 d’agost en la Fundació Bancaixa de València.
El recorregut se centra en el tram final de 2002 a 2012 i proposa una lectura que accentua la vigència del seu llenguatge visual. La selecció insistix en com eixe període sosté hui un diàleg directe amb el present, alguna cosa que s’ha remarcat en la presentació en qualificar les obres com ‘absolutament contemporànies’.
Obres inèdites i gran format
La mostra reunix un total de vint-i-dos obres de gran format, diverses d’elles inèdites que s’exhibixen per primera vegada al públic. La procedència majoritària de la família del pintor explica el caràcter inèdit de part del conjunt i l’accés excepcional a peces poc vistes, la qual cosa afig interés i novetat al projecte expositiu.
A excepció d’una obra, que pertany a la Fundació Bancaixa des de 2025, la resta arriba directament de l’àmbit familiar, la qual cosa reforça la cohesió del relat i oferix una mirada pròxima a la seua etapa final. Este context permet entendre millor la insistència de l’artista en una ‘radicalitat total’, lluny de qualsevol tancament complaent.
En la presentació ha participat Toni Tàpies, fill de l’artista català, la intervenció del qual ha acompanyat el plantejament de la mostra i ha avalat la selecció. La seua presència ha subratllat la voluntat d’oferir un Tàpies plenament vigent, amb obres que, lluny de resumir, expandixen i tensionan els límits de la seua pròpia investigació.
El calendari ampli, que s’estén fins a finals d’agost, facilita una visita reposada i possibles relectures. Al llarg d’estos mesos, el públic podrà comprovar com estes obres recents dialoguen amb el present i sostenen la idea d’una ‘radicalitat total’ que, tal com es va destacar en la presentació, continua sent ‘absolutament contemporània’.
