El conseller delegat de Enagás, Arturo Gonzalo Aizpiri, ha assegurat este dimarts que Espanya no tindrà ‘cap problema de subministrament‘ de gas natural, independentment de com evolucione la situació al Golf Pèrsic i en l’estret d’Ormuz. El seu missatge de tranquil·litat arriba en un context d’incertesa geopolítica i es recolza en dos pilars: l’escassa exposició a Catar i un nivell de reserves inusualment alt per a esta època de l’any.
Abans de participar en l’I Congrés del Sector Portuari a València, ha justificat eixa confiança en recordar que en 2025 Espanya ha rebut una mica menys del 2% del gas que consumix del Golf Pèrsic. A més, ha subratllat que el sistema gasista està molt diversificat, amb importacions procedents de 16 països, la qual cosa reduïx el risc d’interrupcions des d’una sola regió i facilita redirigir carregaments si fora necessari.
Diversificació i reserves elevades
En matèria d’emmagatzematge, ha assenyalat que els emmagatzematges subterranis a Espanya se situen en el 58%, quasi el doble que la mitjana europea, al voltant del 30%. Este matalàs permet encarar el final de l’hivern i l’inici de la primavera amb seguretat addicional, fins i tot en un escenari en el qual poguera haver-hi retards o desviaments de rutes en l’estret d’Ormuz que afecten els fluxos globals de gas.
Encara que descarta problemes de subministrament, ha admés que el mercat global del gas travessa una fase complexa i que s’estan produint tensions en els preus. Segons ha indicat, en l’última setmana el preu del gas ha arribat a quasi duplicar-se: de nivells entorn de 30 euros per megavat/hora es va aconseguir un màxim de 64, per a estabilitzar-se després prop de 55. Si la crisi es prolonga, advertix d’un impacte en els preus, previsiblement menor que el de 2022 després de l’inici de la guerra a Ucraïna.
Com a referència, ha recordat que en l’estiu de 2022 es van veure preus de fins a 313 euros per megavat; la tensió actual equival aproximadament a una quarta o quinta part d’aquell pic. Al seu juí, el mercat s’està asserenant perquè no hi ha escassetat a Europa, mentres que la major preocupació pot concentrar-se a Àsia, destí d’al voltant del 90% del gas que exporta Catar, on la competència pels carregaments podria ser major.
