La Comunitat Valenciana encara la reconstrucció després de les devastadores inundacions del 29 d’octubre, que van causar greus danys humans, materials i mediambientals. La Conselleria de Medi Ambient treballa en una estratègia de recuperació a mitjà i llarg termini, amb projectes clau com la creació de “flotadors verds” que esmorteïsquen futurs episodis extrems, i la millora d’infraestructures hidràuliques. En esta entrevista, el secretari autonòmic, Raúl Mèrida, detalla també la situació actual de l’Albufera després de la dana, els avanços en la seua recuperació, la col·laboració amb els regants per a garantir l’aportació d’aigua i els treballs coordinats amb les universitats i ajuntaments. A més, aborda actuacions en parcs naturals com el del Túria i el de Chera-Sot de Chera, i s’alerta sobre la urgència de netejar els llits i barrancs per a previndre noves catàstrofes. El missatge és clar: només des de la cooperació institucional es podrà garantir la protecció del territori i la seguretat de les persones.
Com qualificaria l’impacte de les inundacions del 29 d’octubre en el medi ambient?
El 29 d’octubre, la Comunitat Valenciana, i especialment els municipis situats en la zona zero, van patir un autèntic tsunami mediambiental que va derivar en una catàstrofe humanitària que tots coneixem. Evidentment, l’impacte va ser enorme per dos motius: es van perdre vides humanes, però també es va veure afectada la forma de vida de totes les persones que van romandre en la zona.
Quan ocorre una catàstrofe de tal magnitud, es posa en qüestió tot el sistema d’actuació i els procediments que tu portes avant. Per exemple, en urbanisme hem detectat la necessitat de tirar avant nova normativa que permeta recuperar eixos municipis i que, a més, reforce la protecció en zones amb històric d’inundacions: o que no es puga construir o que hi haja unes figures de protecció respecte a la construcció
Quant a infraestructures, són fonamentals les obres que ha d’executar la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, tant en el Magre com en el barranc de Poio. Com deia el representant del Col·legi d’Enginyers de Camins de València: amb eixes actuacions l’aigua ens hauria pujat més del turmell. Amb la qual cosa, podem veure la magnitud i la importància que tenen eixes obres.
Volem crear un cinturó verd inundable que protegisca els municipis enfront de futures danes
Quines altres accions contempla el procés de recuperació?
És important diferenciar entre reconstrucció i recuperació. La reconstrucció és tot el que es va fer a partir del 29 d’octubre i et compte fins i tot l’experiència personal, perquè jo no vaig eixir d’aquella zona, vaig estar allí treballant amb la meua amb tot l’equip de la Conselleria de Medi Ambient a peu de fang.
La recuperació implica dissenyar una estratègia a mitjà i llarg termini. En este sentit, a més de les obres hidràuliques en barrancs, plantegem la creació d’un “flotador” natural entorn dels municipis més afectats. Volem que servisca d’amortidor davant futurs episodis extrems.
Este flotador estaria format per infraestructures hidràuliques inundables, com a parcs urbans i corredors verds. Volem aplicar un model similar al de la marjal de la platja Sant Joan d’Alacant. Eixe projecte de parc inundable podria emportar-se a estes zones i ajudaria també creant uns verds fins a l’Albufera.
En quina fase es troba este projecte?
Estem desenrotllant el projecte juntament amb la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València i un equip de tècnics de la Conselleria. Esperem presentar-ho este estiu.
Quina és la situació actual de l’Albufera? És un desastre natural de tal magnitud com es com es diu en alguns mitjans?
No, no és un desastre natural, encara que podria haver-lo sigut. Des del 29 d’octubre, la Secretaria Autonòmica de Medi Ambient va activar tots els seus recursos. Cada direcció general va treballar en el seu àmbit. En urbanisme, elaborem una cartografia de les zones afectades per a tindre una radiografia clara de l’ocorregut. En tema de residus, es van aprovar resolucions urgents per a facilitar la seua gestió, a més del treball presencial a peu de fang en les zones més danyades.
En Prevenció d’Incendis, ens vam posar a treballar en tots els camins afectats, que són molt importants a l’hora d’apagar un incendi: llocs on hi ha basses o llocs que són necessaris travessar per a arribar al punt d’incendi.
Després, des de Medi natural, ens centrem en dos parcs: el del Túria i el de l’Albufera. El del Túria va patir alteracions en el seu llit en punts com Vilamarxant, on el riu va canviar el seu curs sota el pont degut a l’arrossegament de llot. Abans el riu passava més cap a la dreta dels arcs i ara ha canviat i està passant per arcs més a l’esquerra.
En l’Albufera, la preocupació va ser immediata per la seua importància ecològica. Diguem que pràcticament l’endemà, el 31 d’octubre, ja treballaven allí el subdirector de Espais Naturals i el director general. El subdirector fins i tot va traslladar la seua oficina al Centre d’Interpretació de l’Albufera. La prioritat era analitzar l’aigua, d’una banda, per si hagueren arribat arrossegats per l’aigua components tòxics o contaminants. D’altra banda, en eixe moment municipis de la zona zero, com Paiporta o Alfafar, etcètera, s’havien quedat sense clavegueram, literalment. Amb la qual cosa, s’estava abocant al Barranc de Poio.
La EPSAR (Entitat Pública de Sanejament d’Aigües Residuals), que depén també de la Conselleria de Medi Ambient i Infraestructures, en este cas de la Secretaria Autonòmica d’Infraestructures, va treballar des del primer moment perquè fera una obra que impedira l’arribada d’abocaments a l’Albufera. I, la veritat, és que en molt poquet temps eixa obra estava ja funcionant, per la qual cosa ja tallem els abocaments, però s’havien produït una sèrie d’abocaments que havien arribat fins al llac de l’Albufera. I després, també, la quantitat d’elements que va portar la pròpia riuada.
En este sentit, el primer que vam fer van ser inspeccions en tota la zona, eh totes les brigades es van bolcar i, amb el subdirector, descobrim que molts dels elements que havien sigut arrossegats per la dana romanien a l’interior de les garrafes, la qual cosa havia permés aïllar-los. I moltíssims blísters. Des de la Direcció General d’Educació i Qualitat Ambiental traiem quasi 70.000 quilos d’elements de residus dispersos. Tot això va permetre tindre eixa primera radiografia que ens va permetre situar en el següent.
L’Albufera necessita aigua: hem acordat amb els regants les aportacions necessàries per als pròxims tres anys
Quina va ser eixa segona fase o intervenció?
A veure si ho explique bé. L’Albufera, evidentment, havia patit la dana, però no estava tan mal com poguérem imaginar-nos al principi veient la magnitud de la catàstrofe.
Totes les analítiques que es realitzen i que estan penjades en la web de la Conselleria, per part de la universitat i del propi parc, no donaven uns resultats alarmants. La prova més evident és que no hi ha hagut un col·lapse, quant a que no hi ha hagut aparició de peixos morts ni hi ha hagut aparició d’aus mortes L’estat del llac no era tan dolent com es pensava. Estem parlant dels dies següents a la dana. Després es van ampliar encara les anàlisis: fa uns dies es van presentar més de 600 000 € que invertirem en analítiques.
Hui dia, l’Albufera s’està recuperant. Elaborem un pla de tres fases per a la recuperació. Primer, retirar tots els elements i residus que es poguera en eixe moment. En eixa primera fase, una cosa molt important és que es va col·laborar estretament amb la Guàrdia Civil en la busca de desapareguts. A més, baixant els nivells del llac; és a dir, movent els nivells d’aigua del llac perquè ells pogueren realitzar la seua busca i posant a la disposició de la Guàrdia Civil a tots els efectius també del parc.
Segon, incrementar tot el que eren els controls de l’Albufera quant als nivells de l’aigua. I en la tercera fase teníem una ambició: què necessita el parc si l’element principal del parc és l’aigua? Perquè necessita aigua. Estàvem en un contenciós amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer perquè ens donara del 2024 els 20 hm/m³ del Túria i 10 del sistema Xúquer com diu el Pla Hidrològic, però no ens el dona. Ens esperem al resultat d’eixe contenciós, que a més quasi amb tota seguretat haguera sigut recorregut.
L’Albufera s’hauria passat molts anys sense l’aigua que necessitava. Des del primer moment ens reunim amb els regants del Xúquer i del Túria i hem arribat a un acord que durant els pròxims 3 anys garantirà les aportacions d’aigua a l’Albufera. Això permet la renovació de l’aigua de la pròpia Albufera. Tots els usos tradicionals que hi ha al parc fixen la seua mirada en una solo en un sol interés: el benestar del parc, la millora de la qualitat ambiental del parc i de la biodiversitat.
Què és el més que preocupa ara mateix de l’Albufera? La presència de tòxics diluïts, encara que has comentat que molts van quedar envasats, la presència de microplàstics, sediments d’escombraries en el fons…
No, per a mi, totes eixes parts s’estan treballant. L’Ajuntament de València està fent també unes inversions molt importants al parc. Nosaltres, per part nostra, en la neteja. La renovació de l’aigua també serà molt positiva: ja s’està produint el compliment del pacte; no és simplement un document, sense més, teòric o utòpic, sinó que és una realitat.
Per a mi el més preocupant, la qual cosa jo demanaria per al parc, és continuar treballant amb consens, seguir en eixa línia de no buscar enfrontaments. I després, això sí, tenim com a projecte de futur el que anomenem el bessó digital.
Crearem una reproducció del parc de manera digital que obté informació d’uns sensors que es col·loquen al parc, que es plasmen en una pantalla i que ens permet no solament tindre la visió directa, completa i al moment de com es troba el parc i de les aportacions d’aigua que està havent-hi, sinó també d’alguna cosa que és fonamental: este bessó digital ens permet realitzar suposats; és a dir, què ocorreria si tornara una altra dana, què ocorreria si en comptes d’una dana es tractara d’una altra mena de tòxics, què ocorreria? És a dir, com evolucionaria el parc davant eixos diferents perills. Això és el més preocupant.
Quina és la situació de l’aigua?
Quant a l’aigua, estem treballant bé, amb normalitat. L’única cosa que ens preocupa és poder continuar treballant amb tots els usos i tots els components que viuen en l’Albufera: principalment és l’agricultura; els grups ecologistes i entitats que vetlen per la biodiversitat al parc; els pescadors, que és una altra activitat molt important tradicional al parc, i la resta d’activitats com poden ser les embarcacions que circulen pel parc o, per exemple, la caça, que és una altra activitat essencial que forma part de l’equilibri de tot el parc.
Tot això és l’Albufera. I després, per descomptat, ens hem compromés a treballar estretament amb l’Ajuntament de València en la qualificació del parc com a reserva de la biosfera. Hem d’aclarir una cosa: la reserva de la biosfera no portarà restriccions a cap de les activitats que es produïxen al parc.
Abans esmentava la modificació en el llit del Túria per Vilamarxant. Quina és la situació del parc natural del Túria?
S’està treballant a recuperar els itineraris i també infraestructures com són els ponts. És molt important que eixos ponts siguen de materials que permeten el pas de l’aigua i que siguen fortes i no buscar tant els ornaments, sinó la funcionalitat. Havíem tingut experiències anteriors amb algun dels ponts cremant a l’ésser de fusta. Hem recomanat que no es permeta el bany perquè encara cal realitzar una cosa fonamental que és la neteja. Dins del riu pot haver-hi elements tallants. En el cas del centre d’interpretació, la valoració tècnica ens ha recomanat la demolició. Ja estem treballant amb el propi Ajuntament de Vilamarxant, on estaria eixa nova instal·lació.
Passem a un altre El parc de Chera-Sot de Chera és el gran oblidat d’este desastre natural? En algunes poblacions com estes és major la dependència socioeconòmica de l’entorn natural que en altres zones.
En este parc, com en general en tota la Comunitat, però en la zona afectada sobretot la província València i Castelló, hem realitzat un contracte per part de prevenció d’incendis que està basat a arreglar tots els camins. I en este parc en concret s’arreglaran també tots els camins, que han quedat destrossats,i hem tingut una reunió amb els municipis per a explicar-li’l. Són més de 90 milions d’euros que es dediquen a això.
Són importants eixos camins pel tema dels recorreguts que pot fer la gent, les senderes. Però també perquè per ací passen mitjans d’extinció i conduïx moltes vegades o bé als propis observatoris o bé als llocs on hi ha basses amb aigua. M’agrada molt reconéixer una cosa: que els parcs naturals no han de veure’s com un enemic, sinó com una fortalesa que lluita contra el despoblament. Durant este any i l’any passat estem potenciant la marca Parcs Naturals.
Com potencien la marca Parcs Naturals?
Entre altres coses, realitzant les famoses fires que s’havien havien deixat de celebrar. Antigament se celebrava una fira de la marca Parc Naturals a València. Enguany ja l’hem recuperada en el mercat Colón, però celebrarem una altra a Alacant dins de molt poquet i una altra a Castelló. Això ens permet fixar els productes que es fabriquen in situ al parc natural o d’elements extrets dels parcs naturals. És una cosa molt important per a lluitar contra el despoblament.
Al marge de les zones més directament afectades per la dana, quines mesures s’estan prenent en altres espais naturals davant la possibilitat d’episodis similars en capçaleres de rius o o barrancs? Per exemple, està preparada la Serra Calderona i el barranc de Carraixet per a una gota freda d’estes característiques? Què passaria amb unes pluges similars en la capçalera del riu Palància?
Estem en converses amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. Tenim un diàleg permanent i una exigència que fem és que netegen els barrancs.
La Confederació ens ha manifestat en alguna ocasió que les canyes són espècie invasora i correspon netejar-les a la Conselleria de Medi Ambient, però no és així. Ho saben. Ells són els propietaris i tenen les competències en eixos llits. El responsable directe és la Confederació Hidrogràfica del Xúquer. I netejar eixos barrancs de canyes, ara ja sabem que és essencial. Ja ho sabíem, però ara és que ens ho ha demostrat desgraciadament la dana, perquè a la platja ho hem vist: eixes canyes es convertixen en autèntiques javelines, en llances, quan són arrossegades per l’aigua. És essencial un manteniment adequat
En resum, quina lliçó hem d’aprendre de la dana?
Jo, de veritat, si alguna cosa hauríem d’aprendre de la dana és a no tornar a pronunciar mai en la vida “que cada pal aguante la seua vela” i entendre que cada pal és de tots i que hem entre tots de col·laborar. En eixe sentit, nosaltres als parcs sí que estem realitzant la neteja i en els llits dels rius estem fent dics que suposen una contenció de l’aigua. Això ho fem i demanem autorització a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per a poder fer eixos dics. Però, evidentment, els barrancs han de netejar-los el propietari, en este cas la Confederació i és molt important que els netege.
I els llits al seu pas per nuclis urbans, correspon als ajuntaments?
Perquè jo diria que el llit, encara que estiga dins d’una zona urbana, és competència del de la Confederació Hidrogràfica. Sí. Perquè per a mi continua sent competència de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer.
