Més de 56.000 observacions recopilades durant quasi 70 anys al Bàltic, la mar del Nord i el Mediterrani occidental han constatat que les comunitats d’aus costaneres s’estan recuperant a Europa, encara que de manera irregular. L’estudi ha detectat un increment mitjà del 1,7% en el nombre d’espècies i del 2,7% en l’abundància d’individus, una tendència vinculada a polítiques ambientals més estrictes, la restauració d’hàbitats, la creació d’àrees protegides i la prohibició de la caça en diferents trams del litoral.
L’evolució, no obstant això, no ha sigut homogènia. En el 5% de les àrees analitzades la riquesa d’espècies continua disminuint, i en un 13% el nombre d’individus seguix en retrocés. Esta disparitat suggerix que les mesures de conservació no han tingut la mateixa intensitat ni continuïtat en totes les regions, i que les pressions humanes i ambientals no afecten per igual a cada costa.
Diferències regionals en la recuperació
La recuperació també ha sigut irregular en el temps i varia per conca. En la mar Bàltica la millora més notable s’ha concentrat entre 1990 i 2015, la qual cosa encaixa amb períodes d’expansió d’àrees protegides i restauració d’aiguamolls costaners. En la mar del Nord, amb menys dades disponibles, les poblacions semblen més estables que creixents. En el Mediterrani occidental la recuperació es va produir principalment entre 1970 i 1990 i després s’ha estancat, un patró compatible amb una major pressió per transformació del litoral, contaminació i efectes del canvi climàtic en esta conca.
Les aus costaneres actuen com a indicadors de la salut de platges, estuaris, penya-segats i illes. La seua resposta positiva allí on s’han limitat pertorbacions i s’han protegit zones de cria reforça la idea que la conservació a llarg termini funciona. Al mateix temps, els descensos detectats en diversos llocs alerten que la degradació de l’hàbitat, la sobrepesca que reduïx l’aliment disponible, la contaminació i l’expansió d’espècies invasores com a rates o gats continuen comprometent la recuperació.
Polítiques efectives i amenaces persistents
Les polítiques europees, com la Directiva d’Aus, juntament amb la creació i millora d’espais protegits, han contribuït de manera significativa a la recuperació en salvaguardar àrees clau, limitar la caça i reduir molèsties en èpoques sensibles. L’efecte d’estes mesures és més visible on s’han aplicat de manera sostinguda i amb bona gestió, mentres que la seua absència o discontinuïtat es traduïx en estancaments o retrocessos. Per a consolidar els avanços, l’estudi apunta a mantindre i ampliar les figures de protecció, restaurar hàbitats degradats i reforçar el control d’espècies invasores, sense perdre de vista els impactes del canvi climàtic sobre les zones de cria i alimentació.
El treball ha integrat informació obtinguda entre 1957 i 2024, sumant censos nacionals, bases de dades europees i observacions de camp tant en època reproductora com a l’hivern. Les anàlisis estadístiques han permés avaluar canvis en riquesa, diversitat i abundància, a més de mesurar l’efecte a llarg termini de les àrees protegides. Els resultats s’han publicat en la revista Global Change Biology i la investigació forma part del projecte europeu MARC-BITLA, amb participació del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CSIC), les universitats de València i Múrcia i el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC).
