15.2 C
València
Dimarts, 27 gener, 2026

El nou gratacel residencial més alt d’Europa està a Benidorm

Una obra digna de la bambolla immobiliària, així és Intempo, el nou gratacel residencial que es corona en el sostre de Benidorm i de tota Europa.

Intempo està compost per dos torres bessones coronades i unides per un con invertit, en una peculiar estructura que aconsegueix els 198 metres d’altura. Es tracta, per tant, del cinqué gratacel en altura d’Espanya, però els altres són oficines. Intempo és l’edifici d’apartaments més alt del continent europeu.

Intempo es compon de 52 plantes i 3 soterranis, per a un total de 256 apartaments de luxe d’1, 2 i 3 dormitoris, amb les més espectaculars vistes al Mediterrani, ja que es troba a només 500 metres de la mar. Les dos torres estan unides en el soterrani, i en els pisos 37 a 45. La separació entre ambdues és de 20 metres.

Posseeix més de 13.000 metres quadrats de zones comunes que inclouen una piscina semiolímpica i una altra infantil, gimnàs, spa, restaurant, etc. El disseny d’Intempo va ser a càrrec de l’estudi d’arquitectes Pérez-Guerras, que van presentar els plans en 2006, i les obres van començar en 2007.

La fallida de la promotora Olga Urbana SL i el tancament de Caixa Galícia, que és qui havia prestat els 100 milions d’euros que costaria la seua construcció, va motivar que l’edifici passara a les mans de la Sareb, un banc dolent destinat a sanejar comptes.

Els arquitectes originals van abandonar el projecte per desavinences amb els nous gestors. Finalment, ha sigut la promotora UNIQ Residential i la constructora Dragatges les que han modernitzat, reformat i acabat el projecte original.

Intempo, l’edifici d’apartaments més alt d’Europa, està llest per a ser habitat, encara que de moment a penes hi ha venuts el 20% dels immobles. La promotora espera que ara que ja es pot viatjar i visitar, la venda d’apartaments augmente en els pròxims mesos.

Últimes notícies

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana malgrat el fre de la dana

La música en directe es va consolidar en 2024 en la Comunitat Valenciana amb 6.081 concerts, més de tres milions d'assistents i 108,5 milions de recaptació. La dana de finals d'octubre va restar dinamisme en els dos últims mesos de l'any.

La Generalitat impulsa un grup de treball per a reforçar la seguretat dels unflables

Emergències i Interior ha acordat amb el sector crear un grup de treball per a actualitzar la normativa d'unflables. La proposta inclou un operador qualificat amb formació per a supervisar muntatge, ús i desmuntatge.

Més de 30 mitjans d’AMDComVal acudeixen a FITUR per a difondre l’oferta turística de la Comunitat Valenciana

Enguany, el pavelló de la Comunitat Valenciana a FITUR ha tancat amb un total de més de 206.000 visites, de les quals més de 100.000 es van registrar durant el cap de setmana.

La jutgessa de la DANA cita a tres escortes de Mazón com a testimonis el 9 de febrer

La jutgessa del cas sobre la gestió de la DANA ha anomenat a tres escortes de Carlos Mazón per a declarar el 9 de febrer i encadena noves testificals al març. L'objectiu és aclarir crides i decisions durant la vesprada del 29 d'octubre de 2024.

El porter de l’edifici del canonge assassinat declara que l’entrada de xics era freqüent

Arranca el juí amb jurat per l'assassinat del canonge emèrit a València amb la declaració del porter de l'edifici. La Fiscalia apunta a coautoria i la defensa ho nega.

Pérez Llorca ha defés que protegir les senyes d’identitat no exclou i ha anomenat al diàleg

El president ha sostingut que reforçar les senyes d'identitat valencianes no implica excloure a ningú i ha reclamat acords per a aprovar la futura llei. Després de reunir-se amb les diputacions, ha detallat mesures en cultura, llengua, sanitat, aigua i atenció mental.

L’argentí Guido Rodríguez fitxa pel València

Guido Rodríguez arriba al València procedent del West Ham després d'un acord entre clubs. El club no precisa la duració del vincle i el jugador torna a LaLiga.

Els gestors de l’asil d’Aspe neguen apropiació indeguda i admeten que no va haver-hi comptabilitat

Dos responsables de l'asil d'Aspe han negat haver-se apropiat de fons i han assegurat que la residència mai va tindre comptabilitat formal. La Fiscalia els atribuïx administració deslleial, apropiació indeguda i estafa per un forat de 2,15 milions i demana 13 i 8 anys de presó.