Francisco José Gan Pampols va defendre que en una emergència ningú pot oferir certeses absolutes i que la primera línia de defensa és l’autoprotecció. Des d’eixa premissa va apel·lar a la responsabilitat personal i al sentit comú, especialment en episodis com la DANA del 29 d’octubre, on les condicions canvien amb rapidesa i les decisions es prenen minut a minut.
Abans de participar al costat de la comissionada especial del Govern per a la Reconstrucció, Zulima Pérez, en un acte del Club de Trobada Manuel Broseta titulat ‘Dana 29-O: Balanç d’una catàstrofe, preguntes i respostes‘, el vicepresident segon i conseller per a la Recuperació econòmica i social de la Comunitat Valenciana va respondre a la polèmica per les seues recents paraules a Madrid sobre l’autoprotecció.
El responsable autonòmic va reiterar que la supervivència es garantix, abans de res, amb conductes d’autoprotecció: preservar la vida i valorar quins béns val la pena intentar salvar. Va explicar que, quan una situació passa d’alerta a alarma i el nivell de l’aigua augmenta, no té sentit arriscar-se per objectes si això posa en joc alguna cosa de major valor. Segons el seu plantejament, les expectatives de rebre instruccions precises en ple episodi són poc realistes, perquè els riscos evolucionen i cada decisió depén del context immediat.
Autoprotecció i sentit comú
Gan Pampols va matisar que, si en un primer moment no es percep amenaça, protegir béns pot ser raonable; però quan l’amenaça és evident, el juí adequat exigix prioritzar la integritat. Sobre el paper de l’administració, va sostindre que ha d’alertar amb la major antelació possible dels riscos previsibles, encara que no pot eliminar per complet les seues conseqüències. En una emergència, va afegir, cada persona és responsable de com actua, des de desplaçar-se o no fins a abandonar zones inundables, i eixa responsabilitat ha de cultivar-se de manera prèvia.
En este marc, el debat sobre l’autoprotecció no resta rellevància als dispositius públics de prevenció i resposta, sinó que els complementa. Les alertes oficials orienten i mobilitzen recursos, però no substituïxen el criteri individual en decisions immediates, que sovint es prenen amb informació incompleta i sota pressió temporal.
Discrepàncies sobre la reconstrucció
Més enllà de la gestió del moment crític, Gan Pampols va reclamar major celeritat en la reconstrucció. Al seu juí, encara que s’han posat en marxa mecanismes potents, l’execució s’encalla en procediments administratius farragosos. Va proposar articular vies diferenciades per a situacions extraordinàries que permeten resoldre més ràpid sense perdre garanties bàsiques.
Zulima Pérez va oferir un balanç distint. Va defendre que el Govern d’Espanya ha aplicat procediments especials i va subratllar que el 97% de les ajudes del Consorci de Compensació d’Assegurances ja estan abonades. Va detallar que s’han injectat 1.745 milions d’euros als ajuntaments i que s’ha pagat el total del cost de les infraestructures afectades, a més de mobilitzar més de 16.000 milions d’euros, la qual cosa exigix celeritat però també control dels fons.
La comissionada va negar falta de coordinació entre administracions. Va assegurar que existix comunicació directa amb alcaldes i la Diputació per a finançar infraestructures municipals i que, on hi ha competències compartides amb la Generalitat, es mantenen reunions tècniques. Respecte a la comissió mixta plantejada pel president Carlos Mazón, va afirmar que seria benvinguda si millora la reconstrucció, però no si es limita a una foto.
L’intercanvi va evidenciar dos èmfasis: el de la responsabilitat individual i l’autoprotecció durant l’emergència, i el de la rendició de comptes i el control del gasto en la fase de recuperació. Els dos discursos convergixen en un objectiu comú: accelerar la volta a la normalitat després de la DANA, amb decisions informades i coordinació entre nivells de govern.