Quatre dels indicadors clau per a mesurar el canvi climàtic van batre rècords en 2021, segons ha indicat l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Aquests indicadors delaten el mal a escala planetària de les activitats humanes, amb repercussions nocives i duradores per al desenvolupament sostenible i els ecosistemes.
|
Rebre les notícies de València Diari
|
|---|
|
|
Quatre indicadors que van registrar valors sense precedents en 2021
• Les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle
• La pujada del nivell de la mar
• El contingut calorífic dels oceans
• I l’acidificació dels oceans
Les condicions meteorològiques extremes van produir en 2021 centenars de milers de milions d’euros en pèrdues econòmiques; es van cobrar un alt preu en vides humanes i van soscavar greument el benestar de les persones, a més d’alterar profundament la seguretat alimentària i hídrica i agreujar els desplaçaments. En 2022, totes aqueixes conseqüències s’han aguditzat.
L’informe de l’OMM sobre l’estat del clima mundial de 2021 confirma que els últims set anys van ser els més càlids des que hi ha registres. No obstant això 2021 va ser “només” un dels set anys més càlids per una baixada transitòria de les temperatures atribuïda a l’episodi meteorològic de ‘La Xiqueta’ a l’inici i al final d’any, però aqueix refredament generalitzat no va invertir la tendència general d’augment de temperatures.
En 2021, la temperatura mitjana mundial va superar en aproximadament 1,11 °C els nivells preindustrials.
A Amèrica del Nord i al Mediterrani va haver-hi onades de calor excepcionals i a la vall de la Mort (Califòrnia) es van registrar 54,4 °C el 9 de juliol, similar al registrat en 2020 i que constitueix la temperatura més alta observada en el món des de, almenys, la dècada de 1930, mentre que en Siracusa (Sicília) es va arribar a 48,8 °C.
Els oceans pateixen el canvi climàtic
“L’augment del nivell de la mar, l’acidificació dels oceans i l’increment del seu contingut calorífic continuaran durant segles llevat que s’inventen mecanismes per a eliminar el carboni de l’atmosfera. Algunes glaceres han aconseguit el punt de no retorn i això comportarà efectes a llarg termini en un món en el qual més de 2.000 milions de persones ja pateixen estrés hídric“, ha advertit el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres.
El secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, lamenta que aquestes dades suposen una “ombrívola confirmació del fracàs de la humanitat per a afrontar els trastorns climàtics“.
Així, reclama als Estats que adopten mesures urgents per a encarar una transformació dels sistemes energètics que és “fàcil d’aconseguir” i allunyar-nos així de l'”atzucac” que representen els combustibles fòssils.
El contingut calorífic dels oceans va aconseguir nivells sense precedents. La capa superior dels oceans, fins als 2.000 metres de profunditat, va continuar calfant-se en 2021.
Tots els conjunts de dades coincideixen que els índexs de calfament dels oceans mostren un augment especialment marcat en els dos últims decennis. La calor està penetrant en cotes cada vegada més profundes. En algun moment de 2021, gran part de l’oceà es va veure afectat per almenys una onada de calor marina “intensa” i el fenomen d’acidificació s’està aguditzant.
Sequeres i inundacions afecten milions de persones a tot el món
El secretari general de l’OMM exposa que les condicions meteorològiques extremes són les que repercuteixen de forma més immediata en la vida quotidiana, encara que després d’invertir durant molts anys en preparació per a desastres, celebra que ara els països estan més capacitats per a salvar vides, a pesar que les pèrdues econòmiques es disparen.
“Amb tot, hem de fer molt més, com ho evidencia la situació d’emergència que viu la Banya d’Àfrica a causa de la sequera, les recents inundacions mortals a Sud-àfrica i la calor extrema registrada a l’Índia i el Pakistan. Els sistemes d’alerta primerenca són de vital importància per a l’adaptació al clima i, no obstant això, menys de la meitat dels Membres de l’OMM disposa d’ells“, ha insistit el professor Taalas.
Així, el màxim responsable de l’OMM afirma que l’organització està decidida a fer que les alertes primerenques arriben a tothom en els pròxims cinc anys.
Al mateix temps, les inundacions van provocar pèrdues econòmiques valorades en 17.700 milions de dòlars a la Xina i, a mitjan juliol, Europa occidental va patir algunes de les inundacions més greus de les que es té constància, amb pèrdues econòmiques només a Alemanya de més de 20.000 milions de dòlars.
Les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle van aconseguir un rècord
L’informe de l’OMM sobre l’Estat del Clima Mundial assenyala que les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle van aconseguir un nou màxim mundial en 2020, i les dades d’emplaçaments concrets indiquen que van continuar augmentant en 2021.
El forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida va ser inusualment extens i profund, i va aconseguir un màxim de 24,8 milions de km², una superfície equivalent a la grandària d’Àfrica.
Les glaceres pateixen un desglaç cada vegada major
Respecte a la criosfera, encara que l’any glaciològic 2020/2021 el desglaç va ser menor que en els últims anys, existeix una clara tendència cap a l’acceleració de la pèrdua de massa en escales temporals multi decennals.
De mitjana, les glaceres de referència del planeta s’han reduït en 33,5 metres (equivalent de gel) des de 1950, i el 76 per cent d’aqueixa pèrdua de massa s’ha produït des de 1980. A Groenlàndia es va produir un episodi excepcional de desglaç a mitjan agost i, per primera vegada des que es tenen registres, va ploure en Summit Station, el punt més elevat del mantell de gel, situat a una altitud de 3.216 metres.
