28 C
València
Dimecres, 2 juliol, 2025

Aquests són els indicadors clau per a mesurar el canvi climàtic en 2021

Quatre dels indicadors clau per a mesurar el canvi climàtic van batre rècords en 2021, segons ha indicat l’Organització Meteorològica Mundial (OMM). Aquests indicadors delaten el mal a escala planetària de les activitats humanes, amb repercussions nocives i duradores per al desenvolupament sostenible i els ecosistemes.

Quatre indicadors que van registrar valors sense precedents en 2021

• Les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle
• La pujada del nivell de la mar
• El contingut calorífic dels oceans
• I l’acidificació dels oceans

- Advertisement -Telegram València Diari

Les condicions meteorològiques extremes van produir en 2021 centenars de milers de milions d’euros en pèrdues econòmiques; es van cobrar un alt preu en vides humanes i van soscavar greument el benestar de les persones, a més d’alterar profundament la seguretat alimentària i hídrica i agreujar els desplaçaments. En 2022, totes aqueixes conseqüències s’han aguditzat.

L’informe de l’OMM sobre l’estat del clima mundial de 2021 confirma que els últims set anys van ser els més càlids des que hi ha registres. No obstant això 2021 va ser “només” un dels set anys més càlids per una baixada transitòria de les temperatures atribuïda a l’episodi meteorològic de ‘La Xiqueta’ a l’inici i al final d’any, però aqueix refredament generalitzat no va invertir la tendència general d’augment de temperatures.

En 2021, la temperatura mitjana mundial va superar en aproximadament 1,11 °C els nivells preindustrials.

A Amèrica del Nord i al Mediterrani va haver-hi onades de calor excepcionals i a la vall de la Mort (Califòrnia) es van registrar 54,4 °C el 9 de juliol, similar al registrat en 2020 i que constitueix la temperatura més alta observada en el món des de, almenys, la dècada de 1930, mentre que en Siracusa (Sicília) es va arribar a 48,8 °C.

Els oceans pateixen el canvi climàtic

L’augment del nivell de la mar, l’acidificació dels oceans i l’increment del seu contingut calorífic continuaran durant segles llevat que s’inventen mecanismes per a eliminar el carboni de l’atmosfera. Algunes glaceres han aconseguit el punt de no retorn i això comportarà efectes a llarg termini en un món en el qual més de 2.000 milions de persones ja pateixen estrés hídric“, ha advertit el secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres.

El secretari general de Nacions Unides, Antonio Guterres, lamenta que aquestes dades suposen una “ombrívola confirmació del fracàs de la humanitat per a afrontar els trastorns climàtics“.

Així, reclama als Estats que adopten mesures urgents per a encarar una transformació dels sistemes energètics que és “fàcil d’aconseguir” i allunyar-nos així de l'”atzucac” que representen els combustibles fòssils.

El contingut calorífic dels oceans va aconseguir nivells sense precedents. La capa superior dels oceans, fins als 2.000 metres de profunditat, va continuar calfant-se en 2021.

Tots els conjunts de dades coincideixen que els índexs de calfament dels oceans mostren un augment especialment marcat en els dos últims decennis. La calor està penetrant en cotes cada vegada més profundes. En algun moment de 2021, gran part de l’oceà es va veure afectat per almenys una onada de calor marina “intensa” i el fenomen d’acidificació s’està aguditzant.

Sequeres i inundacions afecten milions de persones a tot el món

El secretari general de l’OMM exposa que les condicions meteorològiques extremes són les que repercuteixen de forma més immediata en la vida quotidiana, encara que després d’invertir durant molts anys en preparació per a desastres, celebra que ara els països estan més capacitats per a salvar vides, a pesar que les pèrdues econòmiques es disparen.

Amb tot, hem de fer molt més, com ho evidencia la situació d’emergència que viu la Banya d’Àfrica a causa de la sequera, les recents inundacions mortals a Sud-àfrica i la calor extrema registrada a l’Índia i el Pakistan. Els sistemes d’alerta primerenca són de vital importància per a l’adaptació al clima i, no obstant això, menys de la meitat dels Membres de l’OMM disposa d’ells“, ha insistit el professor Taalas.

Així, el màxim responsable de l’OMM afirma que l’organització està decidida a fer que les alertes primerenques arriben a tothom en els pròxims cinc anys.

Al mateix temps, les inundacions van provocar pèrdues econòmiques valorades en 17.700 milions de dòlars a la Xina i, a mitjan juliol, Europa occidental va patir algunes de les inundacions més greus de les que es té constància, amb pèrdues econòmiques només a Alemanya de més de 20.000 milions de dòlars.

Les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle van aconseguir un rècord

L’informe de l’OMM sobre l’Estat del Clima Mundial assenyala que les concentracions de gasos d’efecte d’hivernacle van aconseguir un nou màxim mundial en 2020, i les dades d’emplaçaments concrets indiquen que van continuar augmentant en 2021.

El forat de la capa d’ozó sobre l’Antàrtida va ser inusualment extens i profund, i va aconseguir un màxim de 24,8 milions de km², una superfície equivalent a la grandària d’Àfrica.

Les glaceres pateixen un desglaç cada vegada major

Respecte a la criosfera, encara que l’any glaciològic 2020/2021 el desglaç va ser menor que en els últims anys, existeix una clara tendència cap a l’acceleració de la pèrdua de massa en escales temporals multi decennals.

De mitjana, les glaceres de referència del planeta s’han reduït en 33,5 metres (equivalent de gel) des de 1950, i el 76 per cent d’aqueixa pèrdua de massa s’ha produït des de 1980. A Groenlàndia es va produir un episodi excepcional de desglaç a mitjan agost i, per primera vegada des que es tenen registres, va ploure en Summit Station, el punt més elevat del mantell de gel, situat a una altitud de 3.216 metres.

Últimes notícies

Descens de temperatures màximes en la Comunitat Valenciana, però Castelló aconseguix quasi 39 graus

Les temperatures màximes descendixen en la Comunitat Valenciana este dimarts, excepte en el litoral de Castelló on aconseguixen 38,8 graus, amb valors alts també en altres localitats valencianes i alacantines.

Detingut conductor de VTC a Alacant per robar 7.500 euros i joies a turista francés

Un conductor d'Uber a Alacant va ser arrestat per robar 5.000 euros en efectiu i 2.500 en joies a un turista francés, a més d'objectes personals.

El 80% dels valencians desitja un canvi en la presidència de la Generalitat segons enquesta del CIS

Una enquesta del CIS revela que més del 80% dels valencians voldria un canvi de president en la Generalitat, amb una valoració majoritàriament negativa de la gestió actual de Carlos Mazón.

El Castelló llança nou equipament amb homenatge a la llegenda Juan Bautista Planelles

El Castelló presenta el seu nou equipament amb memòria a Juan Bautista Planelles, llegenda del club i exfutbolista destacat, estrenant al proveïdor Erreà.

Juny registra 29 morts per altes temperatures en la Comunitat Valenciana en un mes rècord de calor

Juny de 2025 ha sigut el mes més càlid registrat a Espanya i ha causat 29 morts en la Comunitat Valenciana atribuïbles a les altes temperatures, en el context d'una onada de calor que continua activa.

Prop de 700 coralistas d’Europa, Amèrica i Àsia participen en el 71é Certamen Internacional d’Havaneres de Torrevieja

El 71é Certamen Internacional d'Havaneres i Polifonia de Torrevieja comptarà amb prop de 700 coralistas d'Europa, Amèrica i Àsia, que es reuniran del 20 al 26 de juliol a Alacant.

El Llevant confirma l’eixida d’Andrés Fernández, Algobia, Ignasi Miquel i Marcos Navarro

El Llevant anuncia oficialment l'eixida de quatre jugadors clau: Andrés Fernández, Ángel Algobia, Ignasi Miquel i Marcos Navarro, després de la finalització dels seus contractes.

Vint-i-set curtmetratges competixen pel Faro de Plata en el Festival de Cinema de l’Alfàs del Pi amb accés als Goya

El Festival de Cinema de l'Alfàs del Pi a Alacant selecciona 27 curtmetratges per a competir pel Faro de Plata, amb passada directa als premis Goya, i ret homenatge a figures del cinema espanyol.