La setmana passada, comentava, en esta mateixa secció de València Diari, el significat de la paraula dana, acrònim, malauradament, ja molt conegut, per les conseqüències del fenomen meteorològic que denomina, en molts llocs i especialment en els pobles centrals de la província de València, a més d’altres de la Manxa, de Màlaga i de Catalunya, la ‘depressió atmosfèrica freda que, en descendir sobre una massa d’aire calent, pot produir greus pertorbacions atmosfèriques acompanyades de precipitacions molt intenses’.
Sobre la informació que deuen transmetre certes paraules, he fet alguns articles com “Paraules entenedores en les alertes, especialment” (València Diari 21-11-24) i el referit de la setmana passada, titulat “Les danes s’han popularitzat, malauradament” (València Diari, 27-12-24).
En este posava en dubte la necessitat del canvi de nom de gota freda a dana, a la ‘pertorbació que pot provocar precipitació excepcionalment violenta i intensa durant unes hores o fins i tot dies, acompanyada d’una destacada activitat elèctrica i de graníssol que afecta superfícies reduïdes o d’escala mitjana i seguix trajectòries imprevisibles, que causa grans pluges i vents forts’. La coneixença de la sigla i acrònim DANA es deu, principalment, a les tragèdies que produïx, i molt especialment l’ocorreguda en la fatídica data del 29 d’octubre passat, i no per la informació que transmet eixa sigla.
Deia en eixe article últim: “Per cert, el motiu de canviar el nom gota freda per dana va ser perquè l’autoritat meteorològica va considerar, fa alguns anys, que anunciar una gota freda era alarmar massa la població possible receptora d’eixa pertorbació i descàrrega plujosa, i des d’Aemet es va decidir adoptar la paraula dana en els avisos meteorològics que pertocava per a que la gent no s’alarmara més del compte. Pareix que la prioritat no era comunicar ni informar, sinó aquietar i assossegar. Els resultats estan a la vista”.
En relació a l’oportunitat o necessitat de canviar el nom, de gota freda a dana, transcric, traduït, un article de Gabriela Bustelo, publicat el 15-11-24 en Seguritecnia:
“DANA: Espanya és l’únic país del món que usa l’incomprensible terme
”15/11/2024
”Gabriela Bustelo
”Per què ens costa tant entendre un text governamental, un article acadèmic o les instruccions per a configurar un wifi? Esta pregunta la fa el lingüista canadenc Steven Pinker en un text ja famós per la seua contundència: ‘L’origen del mal ús del llenguatge’. La resposta a la seua mateixa pregunta no té desaprofitament: «L’explicació més creïble és que la prosa opaca siga una elecció deliberada. Els buròcrates insistixen a ocultar-se darrere de galimaties lingüístics. Els pseudointel·lectuals solten galimaties impenetrables amb l’esperança d’enganyar a base de loquacitats pretensioses». A Espanya acabem de comprovar això dolorosament amb la DANA, terme el significat del qual no coneixien ni els mateixos governants que fan ús del plumbi terme.
”D’on ix el paraulot ‘DANA’ i quin és el seu significat?
”El terme DANA el formen les inicials de les paraules Depressió Aïllada en Nivells Alts. Podria sonar a trastorn psiquiàtric, però és el terme triat per una institució espanyola, l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), per a referir-se a un fenomen climatològic tan destructiu com el del dimarts, 29 d’octubre, a València. Rubén del Campo, portaveu de l’Aemet, el definix com «el resultat del xoc d’una massa d’aire fred en altura amb aire calent de la superfície».
”Este fenomen, tradicionalment dit gota freda, genera arruixons i tempestes intenses. La inestabilitat sorgix quan l’aire fred atmosfèric entra en contacte amb aire càlid pròxim al sòl, i estimula la formació de cúmuls de núvols que poden provocar tempestes d’enorme potència amb pluges torrencials.
”Per què Espanya és l’únic país que usa una paraula incomprensible per a una catàstrofe natural freqüent?
”El deure d’un polític democràtic és comunicar-se amb la ciutadania –que el manté amb els seus impostos– a través de missatges breus i comprensibles. Basta vore els titulars britànics i estatunidencs sobre la tragèdia espanyola d’octubre de 2024 (flood, flaix-flood, heavy rain) i els francesos (inondation, crue, torrent). Les paraules angleses i franceses porten implícit el concepte d’emergència, risc, amenaça. George Orwell ho tenia clar: «La bona prosa ha de ser transparent com el vidre d’una finestra». En este sentit, el llenguatge institucional no ha de cridar l’atenció sobre si mateix, sinó ser eficaç per a transmetre un significat rellevant (com el que la DANA no ha aconseguit comunicar).
”Què diu l’Aemet sobre la paraula ‘DANA’?
”Quant a les explicacions de l’Agència Estatal de Meteorologia, produïxen perplexitat, tenint en compte que esta gota freda ha sigut tan destructiva en bona part perquè les autoritats no van aconseguir comunicar el perill greu del fenomen meteorològic imminent. Per què un terme tan conegut a Espanya com gota freda es va rebatejar a mitjan dècada de 1980 com a DANA? Rubén del Campo, portaveu de l’Aemet, assegura que el terme gota freda s’associava als grans temporals dels anys huitanta, que van deixar altes xifres de víctimes i quantioses pèrdues materials en les zones afectades. «Generava alarma cada vegada que un meteoròleg parlava de gota freda», comenta Del Campo. L’objectiu del canvi de nom era reduir l’alarma social excessiva que ocasionava el seu antic nom, assegura el meteoròleg. És a dir, no es buscava informar adequadament el ciutadà sobre una emergència imminent que podia ser letal (com ha sigut). La prioritat no era comunicar, sinó apaivagar. Els resultats estan hui a la vista d’Espanya sencera.”
Com deia, calen sempre “Paraules entenedores en les alertes, especialment”.
