L’ús massiu de la intel·ligència artificial (IA) entre l’alumnat i la caiguda històrica de la comprensió lectora que ha evidenciat l’informe PISA han obert un debat urgent a escoles i universitats sobre com utilitzar estes ferramentes en l’aula, com adaptar els plans d’estudi i com formar el professorat perquè la IA aporte valor i no substituïsca l’aprenentatge real.
El rector de la Universitat Politècnica de València (UPV), José Capilla, considera que l’educació no pot donar l’esquena a este canvi tecnològic. Segons afirma, ‘això no es pot frenar. El que no entre quedarà fora i anirà en perjudici de la seua institució’. Capilla explica que totes les universitats, tant públiques com privades, estan treballant ‘moltíssim respecte a la governança de la IA’.
Per al rector, una qüestió clau és saber quines ferramentes d’IA s’estan utilitzant realment. A partir d’ahí, veu necessari que les universitats facen un front comú per a accedir a estes tecnologies a preus assumibles. Recorda que ‘la IA suposa un cost per a les universitats’ i alerta de la falta de sobirania europea en este camp, així com de la forta dependència d’Estats Units i la Xina.
Segons PISA 2025, els estudiants espanyols de 15 anys utilitzen la IA cada dia per a tasques escolars per damunt de la mitjana de l’OCDE. Alhora, molts directors de col·legis públics consideren insuficient el nivell de capacitat digital dels seus centres, fet que evidència un desajust entre l’ús quotidià que fa l’alumnat i els mitjans de què disposen les escoles.
Però les dades del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports indiquen que s’han fet avanços. Este departament assenyala que 698.833 docents ja estan acreditats en competències digitals. A més, s’han publicat 22.941 plans digitals de centre, s’han distribuït 374.747 dispositius i s’han digitalitzat 278.449 aules públiques.
Educació també té previst implantar durant este primer trimestre una ‘IA Educativa’ en col·legis de Ceuta i Melilla com a projectes pilot. El pla inclou des de l’equipament informàtic fins a l’entrenament d’un sistema d’IA específic per a l’àmbit educatiu. L’objectiu és optimitzar recursos, donar respostes als alumnes i reduir la càrrega burocràtica del professorat, segons expliquen fonts del Ministeri.
Formar el professorat i donar sentit pedagògic a la IA
Per a la professora d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i investigadora educativa, Laia Lluch, la clau no és tant dominar la tècnica com tindre clar l’ús que es vol donar a la IA. Recorda que ‘cal formar no tant en la tècnica sinó en el sentit que volem donar a l’ús de la IA’.
Lluch sosté que el debat no ha d’estar en la quantitat d’IA que es fa servir o en quines assignatures s’introduïx. Segons assenyala, és més rellevant decidir per a quines tasques es fa servir i en quin moment del procés d’aprenentatge resulta més adequat incorporar-la, perquè l’alumnat no deixe de raonar i de llegir per si mateix.
Esta investigadora també adverteix que la pèrdua de comprensió lectora que reflectix PISA no es pot atribuir exclusivament al docent. Es pregunta: ‘Quants dies a la setmana llegim amb els nostres fills o comentem una lectura junts?’. Així, convida a reflexionar sobre el paper de les famílies i dels hàbits de lectura a casa.
Com avaluar l’aprenentatge amb la IA present
Un altre repte central és la manera d’introduir la IA en els plans d’estudi i, sobretot, com avaluar un alumnat que es recolza cada volta més en estes ferramentes. El risc és confondre el treball genuí de l’estudiant amb el que realment ha resolt un algoritme.
Alejandra Scherk, cofundadora de The Brain School i llicenciada en Dret i Economia per la Universitat Pompeu Fabra, destaca que els estudiants més joves no sempre distingixen bé el paper de la IA. Assegura que ‘els alumnes de primària i secundària no tenen consciència de quan la IA és un substitut del seu pensament o és una ajuda’.
Per això, Scherk defensa una IA específica per a adolescents que funcione com un tutor personalitzat. Proposa que este sistema puga corregir deures, fer preguntes sobre la lliçó o revisar si un esquema està ben fet. D’esta manera, la IA serviria per acompanyar l’estudiant i no per fer la faena per ell.
Esta experta veu també necessari reforçar el treball presencial a l’aula. Considera convenient fer més exàmens xicotets i apostar per una avaluació contínua que assegure un esforç sostingut al llarg del curs, de manera que siga més difícil delegar-ho tot en la IA.
La vicerectora de Coordinació i Transformació Digital de la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid (URJC), Belén Vela, compartix esta línia. Defensa ‘avançar cap a una avaluació més diversa, personalitzada i contínua, que combine activitats realitzades a l’aula, proves síncrones, presentacions orals i resolució de casos pràctics’.
Des de la UPV, el rector José Capilla incidix que cal estudiar ‘molt bé com es fa la supervisió, per a avaluar correctament l’aprenentatge de l’estudiant sense la interferència de l’ús de la IA’. Afig que resulta ‘lògic que en un examen no s’utilitze la IA generativa, tant en matèries científiques com en socials’, més encara després que en la PAU s’hagen utilitzat sistemes de detecció de radiofreqüències per a evitar trampes.
Capilla també aposta per introduir la IA de forma transversal en tots els nivells universitaris. Al mateix temps, creu que cal reconsiderar els continguts de la formació. Recorda que, ‘igual que amb l’entrada de la computació es van canviar els mètodes de càlcul en els plans d’estudi de les enginyeries’, ara cal revisar de nou el que s’ensenya i com s’ensenya.
Segons el rector, la solució no passa simplement per afegir assignatures específiques de IA als plans d’estudi. Recalca que ‘no es resol posant assignatures de IA. Els programes de les matèries s’han de reformular, així com la manera d’impartir els continguts’.
En paral·lel, la vicerectora de la URJC explica que la seua universitat està ‘impulsant iniciatives perquè el professorat puga integrar la IA en les seues metodologies docents’. Indica que l’interés del professorat per formar-se en estes tecnologies s’ha incrementat i que molts cursos presencials han passat a formats d’autoformació.
En este context, Vela destaca que ‘ja s’han registrat més de 1.100 matrícules’ en estes programes formatius dins de la URJC. Les guies docents també s’han actualitzat perquè cada assignatura especifique els drets i prohibicions relacionats amb l’ús de la IA en les activitats acadèmiques i en l’avaluació.
Per tot això, el sistema educatiu es troba davant un repte doble. D’una banda, aprofitar el potencial de la IA per a millorar l’aprenentatge i alleujar càrregues administratives. De l’altra, evitar que les ferramentes digitals substituïsquen el pensament crític, la lectura profunda i l’esforç personal de l’alumnat, cosa que exigix una adaptació ràpida dels plans d’estudi i una formació constant del professorat.
