Joaquín Martins, un dels germans d’Antonio Anglés, ha sigut jutjat este dimecres a la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de València, junt amb altres cinc hòmens, acusats de segrestar i agredir violentament un home en 2021. El Ministeri Fiscal sol·licita per a ell una condemna de 27 anys de presó.
Segons l’escrit de la Fiscalia, els fets han ocorregut el 29 de novembre de 2021. Aquell dia, després d’haver vigilat prèviament la rutina diària de la víctima, els encausats l’haurien interceptada en un camí del terme municipal de Montserrat, a la província de València.
Els investigats, sempre segons el relat acusatori, duien roba fosca i passamuntanyes per a ocultar la seua identitat. D’esta manera, haurien impedit que la víctima poguera reconéixer-los quan la van abordar enmig del camí.
Canvi de nom després del cas Alcàsser
La Fiscalia recorda que Martins va modificar el seu nom i va col·locar com a primer cognom el segon que tenia. Ho va fer després que el seu germà, Antonio Anglés, fóra considerat autor, junt amb Miguel Ricart, dels assassinats de les tres xiquetes d’Alcàsser fa trenta anys. En aquell cas, Anglés va fugir i mai va ser detingut.
Com la resta de processats, la Fiscalia acusa ara Martins de participar en el segrest violent d’este home. L’objectiu, segons l’acusació, era traslladar-lo a una finca situada al terme de Catarroja.
Una volta en eixa finca, els acusats haurien colpejat la víctima en diverses parts del cos. A més, li haurien exigit diners a canvi de deixar-lo en llibertat.
Colps, amenaces i tortures
Quan l’home es va negar a entregar-los els diners i va insistir que no disposava d’eixa quantitat, els suposats segrestadors haurien augmentat el nivell de violència. Segons la Fiscalia, li van pegar amb unes cadenes, el van amenaçar amb segrestar la seua família i amb tallar-li un dit.
L’escrit acusatori indica també que li van provocar cremades amb brases i li van fer un tall en una orella. Estes agressions formaven part, segons el Ministeri Fiscal, d’una estratègia per a intimidar-lo i obligar-lo a pagar.
Hores després, en comprovar que no aconseguien més diners, els acusats s’haurien quedat amb la ronyonera de la víctima. En ella portava les claus, el telèfon mòbil, documentació personal i diners en efectiu.
Després d’arreplegar-li les pertinences, presumptament el van abandonar despullat i amb les mans lligades a l’esquena en una carretera de Paiporta, també a la província de València.
Posteriorment, els hòmens s’haurien desfet dels vehicles utilitzats durant el segrest, sempre segons la versió de la Fiscalia. Amb això haurien intentat eliminar proves i dificultar la investigació policial.
El Ministeri Fiscal considera els sis acusats autors d’un delicte de segrest amb l’agreujant d’alevosia. A més, els atribuïx delictes de lesions, amenaces, robatori amb violència, danys i pertinença a grup criminal.
En la seua qualificació, la Fiscalia aprecia també l’agreujant d’haver comés els fets disfressats, atés que anaven tapats amb roba fosca i passamuntanyes. La vista s’ha celebrat a l’Audiència de València, que haurà de decidir ara si els fets queden provats i quines penes imposa finalment.
