La defunció de Diego Quiles ha retornat al primer pla a Kelme, una marca que va marcar època: va vestir el Reial Madrid campió de la Champions de 1998, a l’Equip Olímpic Espanyol a Barcelona 92 i a Conchita Martínez en la seua victòria a Wimbledon en 1994. Després de dècades de vaivens, l’empresa va passar en 2014 a les mans del fabricant xinés Jinjiang Yuanxiang Garments Weaving Co i, des de llavors, ha anat recuperant la normalitat amb presència comercial i patrocinis visibles, fins i tot amb col·leccions en cadenes com Lefties.
En l’actualitat patrocina al RCD Espanyol i ha dissenyat la samarreta commemorativa del 125 aniversari, groga amb rivets negres. L’elecció remet als primers colors del club, quan un fabricant de teixits va donar equipaments en 1900. El disseny afig un trévol de quatre fulles d’aire art nouveau que reforça la picada d’ullet històrica i el to retro.
A més, el Watford, ara en la Championship anglesa, va utilitzar este mes el logo de l’arpa en un equipament especial inspirat en Elton John, com a homenatge als 50 anys des que l’artista va assumir la presidència en 1976. Darrere de cada samarreta es pot llegir ‘How wonderful life és while you`re in the world’, una frase de la cançó Your Song que subratlla el caràcter commemoratiu de la peça.
El gran salt amb el ciclisme
Kelme va nàixer en 1977 de la mà dels germans Diego i José Quiles a Elx, adaptant la marca creada per l’empresari del calçat Francisco Riquelme. Amb visió de mercat, els Quiles van canviar el nom original, Quelme, per Kelme i van passar del calçat de vestir l’esportiu aprofitant l’auge de l’esport amateur a inicis dels 80. La firma es va posicionar per a equipar a una nova generació que buscava una vida més activa.
El gran impuls promocional va arribar en els 80 amb la creació d’un equip ciclista propi. Des dels seus inicis va ser de menys a més amb noms com Vicente Belda, Pepe Recio i els colombians Fabio Parra i Martín Farfán. En els 90 es va consolidar com a degà de l’escamot internacional amb Óscar Sevilla, Santiago Botero, Roberto Heras, Fernando Escartín, Rubén Plaza o Alejandro Valverde. El sostre esportiu va arribar amb les generals de la Volta a Espanya de Roberto Heras (2000) i Aitor González (2002), a més dels podis en el Tour de França de Fabio Parra (1988) i Fernando Escartín (1999).
Al començament d’eixa dècada, la marca va donar un altre colp d’efecte en vestir l’Equip Olímpic Espanyol a Barcelona 92. Moments icònics com l’or de Fermín Cacho, els triomfs de l’hoquei femení i del futbol, i les medalles de Cacho i Peñalver van quedar associats al logo de l’arpa.
Amb el futbol, Kelme va entrar per l’Elx i va fer un salt històric en equipar al Reial Madrid quan va conquistar la Sèptima Copa d’Europa. Aquella samarreta s’ha convertit en peça molt cotitzada entre aficionats a la roba esportiva vintage. En eixos anys, ambaixadors com Raúl González o Jordi Villacampa —qui va tindre la seua pròpia línia de calçat— van donar visibilitat a la marca, que va ampliar la seua presència al futbol sala, l’atletisme o el tenis. Fins i tot va equipar a l’Hèrcules d’Alacant, etern rival de l’Elx, decisió controvertida però de gran impacte simbòlic; Llevant i Vila-real també van vestir Kelme.
Declivi i rescat xinés
Poc després va començar el declivi. Les inversions a Europa de l’Est per a abaratir costos no van donar els resultats esperats i van provocar greus problemes financers. En 2008, la Generalitat Valenciana va haver d’intervindre per a evitar la fallida. Els actius van passar a la societat New Millennium Sports, controlada per un fons de capital de risc promogut per la Generalitat i gestionat per Riva i García.
En 2014, Jinjiang Yuanxiang Garments Weaving Co va entrar com a salvavides i en 2018 va prendre el 80 per cent de Kelme Sport Products, la societat que gestionava els drets de marca i patrocinis internacionals. Amb capital i estructura industrial, la marca ha reordenat la seua activitat, ha recuperat presència en retail i ha reactivat acords que connecten amb la seua herència esportiva, com els de l’Espanyol i el Watford. Eixe gir l’ha retornada als aparadors i a la conversa pública, secundant-se en la memòria col·lectiva que la va convertir en icona de diverses generacions.
