Tres nous vídeos gravats en el Centre de Coordinació d’Emergències de l’Eliana el 29 d’octubre de 2024 revelen que la llavors consellera Salomé Pradas va estar informada de possibles barrancadas en punts com Quart de Poblet o Aldaia, a partir de les pluges torrencials registrades a l’interior de la província eixe mateix dia. Estes avingudes sobtades d’aigua es produïxen quan les precipitacions intenses en capçaleres i zones altes baixen hores després pels barrancs, la qual cosa desplaça el risc cap a àrees més poblades.
Els clips, de tot just uns segons, són extractes de la gravació realitzada per una productora contractada per Emergències abans de la reunió del Cecopi. Han sigut incorporats recentment a la causa per orde de la jutgessa instructora de Catarroja. El seu contingut i temporalitat permeten delimitar quina informació va manejar la cúpula d’Emergències i amb quina antelació, elements centrals per a avaluar les decisions adoptades durant la DANA.
Tres clips previs al Cecopi
En el primer, Pradas —investigada en esta causa— apareix al costat del llavors secretari autonòmic Emilio Argüeso —també imputat— i el subdirector d’Emergències, Jorge Suárez. Mentres observa una pantalla al costat de dos tècnics, rep dades d’acumulats de pluja en una zona concreta. Un d’ells advertix de la perillositat dels barrancs; un altre afig que municipis com Quart de Poblet o Aldaia podrien rebre les pluges que en eixos moments havien caigut sobre Buñol i altres punts de l’interior. La consellera respon: ‘Això és el que ens està preocupant més’.
El segon vídeo arreplega la reacció després d’emetre’s una alerta —possiblement de caràcter hidrogràfic—. Llavors, Pradas pregunta a Suárez si ‘a nivell emergència s’ha enviat algun mitjà especial o simplement és la llei’ (sic). La qüestió apunta a si s’estaven mobilitzant recursos extraordinaris o si, per contra, es mantenia el procediment ordinari previst.
En el tercer clip, aparentment immediat a l’anterior però gravat des d’un altre punt, Suárez la informa, i es pren nota d’això, que s’ha enviat a ‘bombers forestals perquè facen seguiment d’estes zones’. En el desenrotllament de la instrucció s’ha conegut que eixa vigilància es referia als llits del Magre i del Pedrís. L’objectiu d’este seguiment és controlar punts crítics i detectar pujades ràpides, de manera que els servicis d’emergència puguen anticipar actuacions en cas d’empitjorament.
En conjunt, els vídeos mostren que el risc d’avingudes procedents de l’interior estava identificat i que l’administració va desplegar vigilància de llits com a mesura preventiva. En incorporar-se al procediment judicial, estes imatges es convertixen en una peça més per a reconstruir la cronologia d’avisos i decisions del 29 d’octubre i per a contrastar la resposta operativa que es va donar en eixes hores.
