Mastodon
23.4 C
València
Divendres, 19 setembre, 2025

La central nuclear de Cofrentes es deté 37 dies per a recarregar combustible i escometre millores

La central nuclear de Cofrentes ha iniciat una parada programada de 37 dies per a executar la recàrrega de combustible i un ampli paquet de millores. La intervenció suposa una inversió de 27 milions d’euros i la mobilització de més de 1.200 professionals d’un centenar d’empreses especialitzades, segons la companyia que opera la instal·lació.

Este tipus de parades es planifiquen amb mesos d’antelació perquè concentren tasques crítiques que condicionen el següent cicle d’operació. L’objectiu és deixar la planta preparada per a operar amb seguretat i fiabilitat, amb una coordinació multidisciplinària que prioritza la protecció de les persones i l’execució eficient de cada fase.

L’activitat principal és la substitució d’aproximadament un terç dels elements combustibles del nucli. Amb això es reposa el material que ha esgotat part de la seua vida útil i s’optimitza la configuració del reactor per a mantindre la potència prevista durant el nou cicle.

En paral·lel, s’han programat més de 10.000 ordes de treball, majoritàriament de manteniment preventiu, al costat de 26 modificacions de disseny orientades a millorar la instal·lació. El manteniment preventiu reduïx el risc de parades no planificades i les modificacions introduïxen millores de disponibilitat i de màrgens de seguretat que es traduïxen en una operació més robusta.

Treballs clau de la parada

Entre les actuacions destaquen la modernització de proteccions elèctriques de transformadors de potència i de generadors dièsel, la inspecció de la turbina i del generador elèctric principal, la substitució de barres de control, la revisió general d’un dels generadors dièsel, la substitució d’interruptors de 125 Vcc i l’actualització de bombes dels sistemes de seguretat. Estes intervencions reforcen les barreres de protecció de la planta: les proteccions elèctriques detecten i aïllen anomalies, els generadors dièsel asseguren el subministrament d’emergència, les barres de control regulen la reactivitat del reactor, els interruptors de corrent continu alimenten sistemes de control i protecció, i les bombes de seguretat garantixen la refrigeració en cas de contingència.

La complexitat del programa exigix una seqüenciació precisa i coordinació entre equips propis i contractistes per a aprofitar cada finestra de treball i minimitzar temps morts. Amb un abast tan ampli, cada avanç en un sistema habilita el següent, de manera que la planificació és clau per a complir el termini de 37 dies sense comprometre la qualitat de les intervencions.

Contribució elèctrica i ocupació

En 2024 la planta va produir 7.916 GWh d’energia lliure d’emissions, equivalent al consum de més de dos milions de llars, evitant al voltant de tres milions de tones de CO₂. Eixa aportació representa el 52% de la generació elèctrica de la Comunitat Valenciana i el 3% del total nacional, la qual cosa subratlla el seu paper com a infraestructura estratègica per a l’estabilitat del sistema i els objectius de descarbonització.

La central actua a més com a motor socioeconòmic de l’entorn, amb més de 700 ocupacions directes, 1.000 indirectes i altres 1.200 durant els períodes de recàrrega. La concentració de treballs especialitzats durant estes parades incrementa l’activitat d’empreses locals i de servicis vinculats a l’operació i el manteniment.

Segons els estàndards de l’Associació Mundial d’Operadors de Centrals Nuclears, la instal·lació se situa en nivells alts d’excel·lència i manté condicions tècniques òptimes per a continuar operant més enllà de novembre de 2030, data de venciment de l’actual autorització d’explotació. En eixe context, l’empresa gestora defén que una racionalització de les càrregues tributàries contribuiria a assegurar la seua viabilitat econòmica futura i obri el debat sobre la seua continuïtat a llarg termini.

Últimes notícies

La jutgessa de la DANA demana a À Punt i a Emergències tot el gravat en el Cecopi

La magistrada que instruïx la causa penal per la DANA a València reclama a À Punt, Emergències i a la productora el material audiovisual de la reunió del Cecopi del 29 d'octubre.

La jutgessa de la DANA requerix a À Punt, Emergències i la productora totes les gravacions del Cecopi

La magistrada que investiga la DANA a València demana a À Punt, a l'àrea d'Emergències i a la productora el material íntegre d'imatge i so de la reunió del Cecopi del 29 d'octubre. L'orde seguix a les declaracions del conseller i a la petició de diverses acusacions per a incorporar les gravacions a la causa.

Salvador Navarro (CEV) s’absenta del cim del diàleg social per una indisposició

El president de la CEV no ha acudit a la reunió de la Mesa de Diàleg Social al Palau per una indisposició. La seua absència coincidix amb l'obertura del procés electoral de la patronal, que celebrarà eleccions el 6 de novembre.

Polo, president de la CHJ, afronta el seu testimoniatge a Catarroja entre crits i exigències de responsabilitats

El president de la CHJ va arribar al jutjat de Catarroja entre esbroncs i acusacions de familiars de víctimes. Declararà com a testimoni per la gestió de la DANA i la rambla de Poio

L’últim cap de setmana d’estiu porta ruixats i alts i baixos tèrmics en la Comunitat Valenciana

El dissabte s'esperen ruixats en la mitat nord a la vesprada i el diumenge podran estendre's a la resta. Les màximes baixen hui i tendiran a mantindre's o pujar després.

Mor un motorista de 60 anys després de col·lidir amb un camió a Pego (Alacant)

Un motorista de 60 anys va morir en xocar amb un camió en la CV-678, a Pego. L'helicòpter medicalitzat va ser desactivat després de confirmar-se el decés.

Mor un home de 40 anys després de caure del seu patinet a Vinaròs

L'home va patir una caiguda quan circulava per l'avinguda Leopoldo Querol. El SAMU va intentar reanimar-lo amb maniobres avançades, però va morir en el lloc.

Els enginyers de camins sostenen que executar les infraestructures previstes hauria reduït les víctimes de la DANA

José Trigueros va defendre al Senat que, d'haver-se executat les obres previstes, la DANA de 2024 hauria causat menys víctimes i danys. Va reclamar preses, desviaments, tràmits més àgils, neteja de llits i alertes per a reforçar la resiliència a València i les conques mediterrànies.