La Comunitat Valenciana lidera les morts per patinets elèctrics en un any rècord de sinistres

En 2025 es van registrar a Espanya 549 accidents amb patinets elèctrics, la qual cosa suposa un increment del 38,6% respecte a l’any anterior. En estos sinistres van morir 19 persones, de les quals sis van perdre la vida en la Comunitat Valenciana, que es va situar com l’autonomia amb més accidents mortals amb vehicles de mobilitat personal.

L’augment de la sinistralitat s’arreplega en l’avanç de l’Anàlisi de la Sinistralitat de Vehicles de Mobilitat Personal 2025, elaborat a partir dels casos difosos pels mitjans de comunicació. L’informe confirma que, per segon any consecutiu, els sinistres amb patinets elèctrics seguixen una tendència a l’alça, en paral·lel a l’expansió del seu ús com a mitjà de transport diari en ciutats i entorns metropolitans.

De l’examen dels 549 sinistres de 2025 enfront dels 396 de 2024 se desprén que les col·lisions amb altres vehicles continuen sent el principal origen dels accidents, amb un 64,7% del total. A bastant distància apareixen les caigudes, que representen el 19,1%, seguides dels atropellaments a vianants, que suposen el 10,9%. Estes dades reflectixen que la interacció dels patinets amb la resta del trànsit continua sent el punt més conflictiu, especialment en entorns urbans on compartixen espai amb cotxes, motos, bicicletes i vianants.

En els casos en els quals es coneix el lloc del sinistre, alguna cosa que ocorre en el 53% dels accidents analitzats, predominen les calçades urbanes, amb un 21,9% dels incidents, i les rotondes, amb un 13,5%. Per darrere se situen les carreteres i travessies (5,3%), els carrils bici (4,9%), els passos de vianants (4,6%) i les voreres o zones per als vianants (3,1%). La distribució d’escenaris apunta al fet que gran part dels usuaris continua circulant per espais pensats sobretot per a vehicles de motor o on la convivència amb altres modes de transport és especialment delicada.

L’estudi subratlla que, amb estes dades, més del 8% dels accidents es van produir en zones en les quals està prohibit l’ús de patinets elèctrics, com a voreres, àrees per als vianants, carreteres o travessies. Este percentatge evidencia que l’incompliment de la normativa i la circulació per llocs no autoritzats té un pes significatiu en la sinistralitat.

Perfil de les víctimes mortals

De les 19 persones mortes, la majoria eren hòmens. Setze de les víctimes van morir mentres conduïen un patinet elèctric, una era un motorista implicat en un sinistre amb un vehicle de mobilitat personal i altres dos eren vianants atropellats. Quatre de cada deu morts van perdre la vida després de xocar amb un altre vehicle, la qual cosa reforça la idea que la convivència amb el trànsit motoritzat és el principal focus de risc greu.

Per edats, sis de les víctimes tenien entre 15 i 24 anys, tres eren majors de 65 anys i dos eren menors d’entre 0 i 14 anys. Este repartiment mostra que els sinistres mortals afecten tant usuaris jóvens, que solen utilitzar el patinet com a mitjà de transport habitual, com a persones majors i menors, més vulnerables davant un impacte greu.

Les defuncions es van concentrar especialment en la Comunitat Valenciana, amb sis morts, i a Andalusia, amb quatre. Entre les infraccions detectades en els accidents mortals destaquen portar més d’una persona en el vehicle de mobilitat personal, amb quatre casos, circular per llocs prohibits, amb tres, no respectar la prioritat de pas, amb un cas registrat, i conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues, també amb un cas. Estes conductes evidencien la combinació de risc que suposen el mal ús del patinet i l’incompliment de les normes bàsiques de circulació.

Quant als 572 ferits registrats, 136 van patir lesions lleus, 84 ferides greus i 36 danys de caràcter moderat. En la resta dels casos no es disposa d’informació precisa sobre la gravetat de les lesions, la qual cosa indica que part de la sinistralitat encara no s’arreplega amb tot el detall necessari. Els accidents es van concentrar sobretot a Castella i Lleó, amb 132 casos, seguida d’Andalusia, amb 51, i La Rioja, amb 48. Este repartiment territorial reflectix que el problema de la sinistralitat no es limita a les grans urbs i també afecta a ciutats mitjanes i entorns interurbans.

Les dades de l’informe assenyalen a més que la majoria dels successos es van produir a la fi de primavera i durant la tardor. Els experts vinculen este patró amb un ús més intensiu del patinet elèctric en eixos mesos, quan les condicions meteorològiques són en general més favorables i es reduïx tant el fred de l’hivern com la calor extrema de l’estiu.

Rècord d’incendis i explosions en VMP

En paral·lel a l’augment d’accidents de trànsit, en 2025 es van registrar 57 incendis o explosions en vehicles de mobilitat personal, un 23,9% més que en 2024 i la xifra més alta des de 2021. Este creixement mostra que el risc no es limita a la circulació, sinó que també s’estén a l’àmbit domèstic i als llocs on es carreguen o emmagatzemen estos dispositius.

La majoria d’estos incidents es van produir en vivendes, amb 34 casos, seguits de la via pública, amb 7, i de locals comercials, amb 5. En total, 16 persones es van veure afectades per inhalació de fum i altres 7 van resultar danyades per les flames. Estos episodis evidencien que una mala manipulació de les bateries, una càrrega inadequada o l’ús de components no homologats poden desencadenar incendis de ràpida propagació.

Els mesos amb més incendis i explosions van ser maig i juny. Per comunitats autònomes, Catalunya va concentrar 13 casos, la Comunitat Valenciana 11 i Madrid 8. Este repartiment coincidix amb territoris on l’ús de patinets elèctrics està molt estes, la qual cosa incrementa també la probabilitat de fallades i sinistres associats a les bateries.

Per a reduir estos riscos, els experts recomanen no manipular mai les bateries ni els controladors de potència i revisar el patinet si ha patit un colp important per a comprovar que no hi haja danys ocults. També aconsellen utilitzar sempre un carregador original i evitar, en la mesura que siga possible, carregar el patinet dins de la vivenda, especialment a la nit. En el seu lloc, proposen fer-ho en zones exteriors o ben ventilades per a minimitzar les conseqüències en cas d’incendi.

Una altra de les pautes de seguretat és no deixar mai un patinet elèctric en les vies o rutes d’evacuació de la llar, com a passadissos o portes d’eixida. En cas que el vehicle s’incendiara, podria bloquejar l’eixida i deixar atrapades a les persones a l’interior, dificultant l’evacuació i l’accés dels servicis d’emergència.

L’informe recorda a més que els patinets elèctrics han de respectar la limitació de velocitat màxima de 25 quilòmetres per hora, així com l’ús unipersonal i la prohibició de circular per voreres, túnels urbans o vies interurbanes. L’objectiu d’estes normes és evitar conflictes amb vianants i reduir la gravetat dels sinistres en cas d’impacte.

A partir del 22 de gener de 2027 només podran circular per la via pública els patinets elèctrics que compten amb el certificat de característiques tècniques emés per laboratoris acreditats. Els models comercialitzats a partir del 22 de gener de 2024 ja disposen d’eixe certificat, amb el qual les autoritats busquen garantir uns mínims de seguretat i homologació per a tot el parc de vehicles.

A més, des de l’1 de febrer és obligatori comptar amb una assegurança de responsabilitat civil per a estos vehicles. Per a poder assegurar-los és necessari inscriure’ls prèviament en el registre nacional de vehicles personals lleugers, accessible a través de la pàgina web de la Direcció General de Trànsit. Una vegada registrat, el patinet rep un número de matrícula que ha de mostrar-se en una etiqueta o placa visible sobre el vehicle.

Des que es disposa de dades de morts en sinistres amb vehicles de mobilitat personal, a partir de 2018, almenys 86 persones han perdut la vida en esta mena de col·lisions. L’evolució d’estes xifres reforça les cridades a extremar la precaució, complir les normes de circulació i seguir les recomanacions de seguretat per a reduir l’impacte d’una mobilitat que, encara que sostenible, continua sent vulnerable enfront dels accidents.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

Compromís reclama pactes per a evitar el col·lapse de València en les Falles

Compromís denuncia que les Falles de València han estat marcades pel col·lapse en mobilitat, neteja i convivència i exigix tres pactes per a reconduir l'organització de les festes, a més de recuperar la taxa turística.

Milers de taxis oferixen servicis gratuïts a València i Alacant contra la liberalització dels VTC

Milers de taxistes de València i Alacant han realitzat servicis gratuïts durant dos hores per a protestar contra la liberalització dels VTC i exigir mesures de xoc immediates.

L’Elx presenta la seua samarreta retro inspirada en els 90 per a la jornada vintage de LaLiga

L'Elx ha presentat una samarreta retro amb la franja verda més alta i estreta, inspirada en els anys 90, que s'estrenarà en la jornada temàtica retro de LaLiga.

Els valencians Grimaldo, Mosquera, Fornals, Soler i Ferran Torres lideren la llista d’Espanya

Luis de la Font convoca a cinc futbolistes valencians i estrena a Mosquera, Joan García, Barrenetxea i Víctor Muñoz per als amistosos de març davant Sèrbia i Egipte.

El govern de Barcala defén la seua gestió dels bons comercie a Alacant

L'equip de govern d'Alacant sosté que la gestió dels bons comercie es va ajustar als procediments i que tota la informació és pública, mentres l'oposició exigix més transparència i accés als expedients.

Quique Llopis apunta a medalla en el Mundial de Toruń i Eusebio Càceres busca consolidar el seu renaixement

Quique Llopis arriba al Mundial de Toruń amb opcions reals de medalla en 60 metres barres, mentres que Eusebio Càceres vol confirmar el seu renàixer esportiu en la longitud.

El València complix 107 anys entre la lluita per la permanència i el repte del Nou Mestalla

El València CF celebra el seu 107 aniversari lluny dels llocs europeus, centrat en assegurar la permanència i en l'avanç de les obres del Nou Mestalla amb vista a 2027.

Vila-real i Reial Societat es juguen un pas clau cap a Europa en La Ceràmica

Vila-real i Reial Societat s'enfronten en La Ceràmica amb objectius europeus distints però urgents: afermar la Champions o assegurar presència continental la pròxima temporada.