La Comunitat Valenciana registra una taxa acumulada de feminicidis que se situa per damunt de la mitjana espanyola des de 2003, d’acord amb l’últim informe de l’Observatori de la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial. L’estudi, que analitza els assassinats masclistes des que hi ha registres, evidència importants diferències territorials i col·loca a Canàries i Melilla com els territoris amb pitjors indicadors, mentres que Extremadura se situa en l’extrem oposat de la taula.
El document arreplega i analitza les dades corresponents a 2025 aportats pels jutjats que han tramitat els casos, així com tota la sèrie històrica des de 2003. Amb esta perspectiva longitudinal, l’Observatori traça una radiografia més precisa de l’evolució de la violència masclista a Espanya, en mostrar no sols les xifres anuals sinó també la intensitat acumulada del problema en cada comunitat. Segons este balanç, 49 dones van ser assassinades per violència de gènere l’any passat.
Dades territorials de la violència masclista
La taxa nacional acumulada de morts per violència masclista entre dones de 15 anys o més se situa en 67,1 per cada milió de dones. Esta referència permet comparar la situació de cada territori i mostra que sis comunitats autònomes i les dos ciutats autònomes superen eixe nivell mitjà: Catalunya aconseguix una taxa de 68,5; Castella-la Manxa, 69,5; la Comunitat Valenciana, 78,8; Andalusia, 80,7; Balears, 89,8; Canàries, 93,9; Ceuta, 96; i Melilla encapçala la llista amb 168.
Per davall de la mitjana nacional es troben diverses comunitats que, així i tot, mantenen taxes rellevants de feminicidis. La Rioja registra 66,9 dones assassinades per milió; Murcia, 64,1; Astúries, 63,5; Aragó, 61,4; Galícia, 60,9; Navarra, 59,4; Castella i Lleó, 58,4; Madrid, 49,8; Cantàbria, 46,5; el País Basc, 44,6; i Extremadura, amb 34,6, presenta la dada més baixa de tot el període analitzat.
No obstant això, en observar només l’any 2025 la fotografia canvia i mostra que, en termes anuals, les dinàmiques poden variar. Eixe any la major taxa de morts per milió de dones es va registrar a Extremadura, amb 8,61, mentres que Castella i Lleó va ser la comunitat amb la menor taxa, amb 0,92. Este contrast entre la sèrie històrica i un any concret evidència que una bona posició en l’acumulat no garantix una millora sostinguda i que els repunts poden concentrar-se en un període curt.
L’informe també baixa al detall provincial i assenyala que Almería és la província amb major taxa de morts per violència masclista en la sèrie històrica, mentres que Zamora és la que presenta la menor. A més, recorda que el major nombre de feminicidis registrat en una comunitat autònoma en un sol any es va produir en 2006 a Andalusia, amb 21 casos, la qual cosa reflectix moments especialment crítics dins de l’evolució general.
La grandària del municipi apareix com un factor rellevant per a entendre on es concentren els assassinats. La major taxa de víctimes mortals es localitza en municipis d’entre 10.000 i 25.000 habitants, un rang poblacional que combina característiques urbanes i rurals i on els recursos especialitzats poden ser més limitats que en les grans ciutats. En contrast, l’informe de 2025 arreplega que 20 localitats de més de 50.000 habitants no han registrat cap assassinat masclista en tota la sèrie històrica, entre elles Escull, Boadilla del Monte, Cadis, Cerdanyola del Vallès, Colmenar Viejo, Coslada, Sant Sebastià, Getxo, Osca, Lorca, Mèrida, Mijas, Ponferrada, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Saint Lucia de Tirajana, Segòvia, Siero, Toledo i Tres Cantos.
Distàncies d’allunyament i dificultats en el món rural
L’informe subratlla també la importància del tipus de municipi a l’hora de fixar les mesures de protecció, especialment les ordes d’allunyament. El Ministeri d’Igualtat ha advertit que les distàncies inferiors a 350 metres entre víctima i agressor dificulten una resposta eficaç de les forces de seguretat, ja que reduïxen el marge de reacció davant un possible acostament i compliquen la vigilància.
En esta línia, Igualtat ha defés que, en municipis xicotets on no és possible establir perímetres de 500 metres o més sense solapar-se amb la vida diària de la víctima, se valore que siga l’agressor qui canvie de domicili. Esta proposta busca adaptar les mesures judicials a la realitat dels pobles i evitar que la dona es veja obligada a abandonar el seu entorn, amb el cost personal i social que això suposa.
La vocal del Consell General del Poder Judicial i presidenta de l’Observatori de la Violència de Gènere, Esther Rojo, remarca la complexitat d’esta situació i defén la necessitat d’estudiar cada cas de manera individualitzada. Subratlla la importància de buscar un equilibri entre la protecció efectiva de la víctima i la viabilitat pràctica de les distàncies d’allunyament, tenint en compte la configuració de cada localitat.
Rojo insistix que és necessari establir una zona d’exclusió que garantisca la seguretat de la dona i permeta que les forces i cossos de seguretat puguen acudir en el seu auxili a temps. Per a això, s’han de considerar variables com la ubicació dels domicilis de víctima i agressor i, si hi ha fills menors, la localització dels seus centres escolars i els trajectes que realitzen diàriament.
En la pràctica, explica, en poblacions xicotetes i zones rurals fixar una distància de 500 metres pot resultar impossible perquè el domicili de l’investigat o penat queda dins del radi de protecció de la víctima o perquè l’estructura del nucli urbà, amb carrers curts i espais reduïts, afavorix trobades fortuïtes. Esta realitat incrementa el risc d’acostaments no desitjats i obliga a una planificació més precisa de les mesures.
Eixa proximitat pot activar de manera freqüent les alarmes de les polseres de control telemàtic, generant una elevada ansietat en la dona i dificultats per a distingir entre alertes per verdaders trencaments i avisos produïts per la configuració de l’entorn. Per això, Rojo defén que la valoració es faça cas per cas, per a ajustar les distàncies i mesures tecnològiques a les característiques reals de cada municipi.
La presidenta de l’Observatori mostra la seua preocupació per les dones que viuen en entorns rurals, on l’aïllament, la menor disponibilitat de recursos i la pressió social poden dificultar la denúncia i la protecció. Destaca el treball d’un grup específic dins de l’Observatori centrat en este àmbit, amb l’objectiu que estes dones disposen d’informació i ferramentes similars a les que existixen a les ciutats i municipis més grans.
En este context, avança que s’està elaborant una guia dirigida a dones de zones rurals, pensada per a facilitar l’accés a la informació sobre recursos, drets i vies de denúncia. A més, ressalta la importància d’involucrar als centres d’Atenció Primària, ja que, a l’ésser un punt de contacte freqüent amb la població, poden detectar els primers senyals de maltractament i activar els mecanismes de protecció amb major rapidesa.
