La Comunitat Valenciana ha tramitat 36.033 prestacions per naixement i cura de menor entre gener i setembre, la qual cosa la situa com la quarta autonomia amb més expedients, per darrere d’Andalusia (66.245), Catalunya (63.015) i Madrid (59.178). La dada la consolida entre els territoris amb major volum de permisos vinculats a la criança al país.
En el conjunt d’Espanya, el gasto en estes prestacions va aconseguir 2.857 milions d’euros en els nou primers mesos de l’any, un 5,9% més que en el mateix període de 2024. L’increment s’explica en part per l’ampliació del permís aprovada al juliol, que eleva les setmanes protegides i, per tant, el cost assumit per la Seguretat Social.
Durant eixe període es van tramitar 356.112 permisos per naixement i cura, un 1,3% més interanual. D’ells, 164.810 van correspondre al primer progenitor i 191.302 al segon. La distribució apunta a un ús cada vegada més equilibrat entre mares i pares. Convé tindre en compte que estes xifres arrepleguen expedients gestionats, no persones distintes, ja que la prestació pot gaudir-se per períodes setmanals i cada inici de tram computa com un expedient.
La duració mitjana de les prestacions actives entre gener i setembre va ser de 110 dies, amb tot just dos dies de diferència entre hòmens i dones, la qual cosa acurta la distància en els temps de cura. En termes pràctics, equival a quasi 16 setmanes, una referència que ajuda a comparar amb la duració legal dels permisos.
Ampliació del permís
Les dades ja incorporen l’ampliació del permís per naixement i cura de 16 a 19 setmanes, amb cobertura íntegra per la Seguretat Social per als dos progenitors. En famílies monoparentals, un 80% encapçalades per dones, la duració s’eleva fins a 32 setmanes. L’ampliació afig una setmana, fins a 17, a gaudir durant els primers 12 mesos del bebé (28 en monoparentals) i suma altres dos setmanes addicionals, fins a 19, que poden prendre’s fins que el menor complisca 8 anys (quatre més, fins a 32, en monoparentals). La mesura s’aplica amb efecte retroactiu per a naixements a partir del 2 d’agost de 2024 i podrà sol·licitar-se des de l’1 de gener de 2026.
La quantia de la prestació equival al 100% de la base de cotització del mes anterior al part, adopció, guarda o acolliment, i l’abona directament l’Institut Nacional de la Seguretat Social durant les setmanes de permís. En cobrir el salari complet, la mesura facilita que els dos progenitors facen ús del dret sense pèrdua d’ingressos, reforça la corresponsabilitat i contribuïx a explicar l’augment del gasto i la reducció de la bretxa en duració efectiva.
En paral·lel, les excedències per cures de fills, menor acollit o altres familiars van sumar 43.623 entre gener i setembre. D’elles, 36.349 van correspondre a dones (83,3%) i 7.274 a hòmens (16,7%), la qual cosa evidencia que este recurs continua sent majoritàriament femení, malgrat l’avanç en el repartiment dels permisos retribuïts.
