22.6 C
València
Divendres, 31 octubre, 2025

La Comunitat Valenciana va superar la mitjana nacional en qualitat de vida en 2024

La Comunitat Valenciana va registrar en 2024 un resultat de 102,27 punts en l’Indicador Multidimensional de Qualitat de Vida de l’INE, 0,80 per damunt de la mitjana d’Espanya (101,47). El diferencial va ser moderat, però va confirmar que la regió es va situar per damunt de la mitjana nacional i que el seu millor comportament es va concentrar en governança i drets bàsics.

L’índex de l’INE va agrupar diferents dimensions de benestar. En el conjunt del país van millorar les condicions materials de vida, el treball, la salut, l’educació, la seguretat i l’entorn i medi ambient. Per contra, van retrocedir oci i relacions socials, i l’experiència general de la vida. El balanç va ser, per tant, lleugerament positiu, sustentat en l’avanç dels àmbits que van progressar.

Navarra, La Rioja i País Basc van liderar

Els màxims autonòmics van correspondre a Comunitat Foral de Navarra (105,19), La Rioja (103,91) i País Basc (103,74). En el costat oposat es van situar Canàries (99,38), Andalusia (99,54) i Galícia (99,67), que van quedar per davall del llindar 100 i de la mitjana nacional.

A més de la Comunitat Valenciana (102,27), es van posicionar per damunt de la mitjana Cantàbria (103,42), Aragó (103,39), illes Balears (103,13), Principat d’Astúries (102,90), Comunitat de Madrid (102,28) i Castella i Lleó (102,51). Per davall van quedar Extremadura (101,43), Catalunya (101,31), Castella-la Manxa (101,11) i Regió de Múrcia (100,36), al costat de les ciutats autònomes de Melilla (98,95) i Ceuta (97,91).

L’Indicador de Qualitat de Vida a Espanya va pujar 0,27 punts respecte a 2023, fins a 101,47. Els majors avanços es van produir a illes Balears, amb un increment de 0,77, i a Canàries, amb 0,65. Malgrat eixa millora, Canàries va romandre entre les comunitats amb menor nivell de qualitat de vida.

El perfil territorial va mostrar fortaleses distintes. Navarra va despuntar en salut, oci i relacions socials, entorn i medi ambient i en l’experiència general de la vida; País Basc ho va fer en condicions materials de vida i educació; Balears en treball; i el Principat d’Astúries en seguretat física i personal. En el cas de la Comunitat Valenciana, el punt fort va ser la governança i els drets bàsics.

La posició de la Comunitat Valenciana es va alinear amb el grup d’autonomies amb resultat per damunt de la mitjana. L’empenyiment de les dimensions que van millorar a nivell nacional i un pitjor comportament d’oci i experiència general van limitar l’avanç agregat, però no van impedir que la regió tancara 2024 per damunt de la mitjana espanyola.

Últimes notícies

Dons de Ciència homenatja a Rosa Menéndez amb un mural a Moncofa

El projecte Dons de Ciència de la UPV va inaugurar en el CEIP Avel·lí Corma de Moncofa un mural dedicat a Rosa Menéndez, primera dona que va presidir el CSIC. L'acció busca visibilitzar a les científiques i incentivar vocacions des de l'escola mitjançant art i treball a l'aula.

Catalá coneix en la Hispanic Society les obres de Sorolla que s’exhibiran a València

María José Catalá ha visitat a Nova York la Hispanic Society per a conéixer les peces de Sorolla que s'exhibiran a València. El projecte preveu més de 200 obres i la primera seu internacional de la institució.

Chloe Chambers lidera el test femení de Fórmula E; Nerea Martí i Marta García brillen a Cheste

El Circuit Ricardo Tormo ha acollit el test femení de Fórmula E amb Chloe Chambers al capdavant amb 1.22:767 i Abbi Pulling a 64 mil·lèsimes. Les valencianes Nerea Martí (Andretti) i Marta García (Lola Yamaha) han destacat davant el seu públic.

El València tractarà de repetir la machada al Bernabéu i tancar la seua crisi davant el líder

El València visita al Reial Madrid amb la missió de repetir el seu triomf del curs passat i frenar una ratxa de cinc jornades sense guanyar. El líder arriba amb avantatge en Lliga i amb el focus en la gestió de Vinícius.

Nous vídeos mostren que Pradas va ser alertada de possibles barrancadas durant la DANA

Tres nous vídeos del centre d'Emergències revelen que Salomé Pradas va ser informada d'avingudes en barrancs com el del Pedrís, amb risc per a Quart i Aldaia. Les imatges, prèvies al Cecopi, s'incorporen a la causa per a aclarir decisions i desplegaments.

El president de l’Audiència de València defén que la crítica a la jutgessa de la dana és lícita, no la pressió

El president de l'Audiència de València ha defés que les crítiques a la jutgessa que instruïx la causa de la dana són legítimes, però ha rebutjat la pressió per a influir en la seua actuació. Ha explicat que els 23 recursos d'apel·lació s'han resolt pel ple de la Secció Segona per a garantir qualitat i coherència.

La Generalitat sosté que els nous vídeos proven que Pradas va estar sempre atenta

La Generalitat defén que tres nous vídeos recolzen que Salomé Pradas va seguir de prop la DANA. Detalla una seqüència d'avisos sobre el barranc de Poio.

L’Audiència de València fa costat a la jutgessa de la dana i desestima el recurs per Forata i Buseo

L'Audiència Provincial de València ha rebutjat el recurs d'una acusació particular que demanava més dades sobre Forata i Buseo i ha confirmat l'acte del Jutjat de Catarroja de 19 de maig. El tribunal recolza la instrucció i aprecia falta de nexe causal amb les defuncions investigades.