23.5 C
València
Dimarts, 17 febrer, 2026

La defensa de Pradas urgix al CGPJ a resoldre la seua queixa per la instrucció de la dana

La defensa de la exconsellera Salomé Pradas ha demanat al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que impulse i resolga les queixes que manté pendents contra la instrucció de la causa de la dana de València, dirigida pel Jutjat d’Instrucció 3 de Catarroja, a la titular de la qual atribuïx falta d’imparcialitat. En un escrit registrat este dilluns, sol·licita que s’adopten mesures perquè el procediment ‘s’ajuste als principis d’imparcialitat, celeritat i justícia que han de regir tot Estat de Dret’.

Queixa per falta d’imparcialitat

El 14 de maig de 2025 va presentar una queixa que encara no ha sigut contestada i que, segons sosté, ha cobrat major rellevància per fets nous que des de llavors ‘afecten greument’ el seu dret de defensa. La defensa centra la seua censura en ‘la vulneració del dret de defensa i la falta d’imparcialitat objectiva de la Magistrada Instructora, a qui s’acusa de conduir la instrucció sota prejuís i criteris apriorístics’, fins al punt de denunciar ‘l’adopció d’una tesi de culpabilitat prematura’.

En eixa línia, assegura que ‘la instrucció sembla dirigida a confirmar una tesi preestablida, ignorant de manera sistemàtica qualsevol resultat de les diligències que contradiga esta tesi’, mentres ‘es continuen dictant resolucions d’extrema duresa que no guarden correlació amb el material probatori que es va incorporant a la causa’. La representació legal afig que, tot i que es practiquen diligències que llancen llum sobre la innocència o una possible atenuació de responsabilitat, la instructora ‘manté els seus criteris inicials sense el menor rubor, com si les diligències de prova que es van practicant, no existiren’.

També retrau que la jutgessa ‘continua insistint una vegada i una altra, que l’única causa del succeït el passat 29 d’octubre de 2024 va ser la palesa desídia o inactivitat dels investigats i el retard a enviar els És-Alert‘, obviant la concurrència d’altres causes. Per a la defensa, eixe enfocament estreta l’objecte de la investigació i condiciona les decisions processals, amb el risc de deixar en segon pla altres elements que el propi sumari estaria incorporant.

Retards i perjuís al·legats

El 21 d’agost el CGPJ va obrir diligències informatives a la magistrada de Catarroja després de les queixes formulades per Pradas, a les quals després es va sumar l’altre investigat, Emilio Argüeso, un tràmit habitual quan es rep una queixa contra un jutge. No obstant això, en el seu nou escrit la defensa crida l’atenció sobre ‘l’excessiu temps transcorregut’ des de la primera queixa i les seues dos ampliacions, i denúncia una prolongació ‘artificial’ de la fase d’instrucció ‘en la qual se succeïxen contínuament les testificals de tot aquell que haja tingut el més mínim contacte amb els fets’, la qual cosa, al seu juí, està implicant ‘perjuís devastadors’ per a la seua representada.

Com a exemple d’eixe desviament, recorda l’acte dictat el 6 de febrer, que, segons la defensa, va anar ‘per a respondre’ a la intervenció del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, en la comissió d’investigació del Congrés; el qualifica de ‘utilització espúria’ del procediment, amb ‘valoracions polítiques’ i ‘valoracions impròpies d’una instructora’. En el seu criteri, el temps transcorregut, lluny d’esclarir els fets, ‘s’està utilitzant per a consolidar una situació d’injustícia material’.

A més, l’escrit al·ludix a la possible presència o intervenció de l’espòs de la jutgessa durant la ratificació de denúncies. De confirmar-se, sosté que ‘s’hauria vulnerat el dret de les parts al jutge ordinari predeterminat per la llei’ i ‘s’hauria incorregut en una flagrant infracció del deure de secret‘.

Amb tot, la petició central es manté: que el CGPJ done un impuls i resolga com més prompte millor les queixes per a assegurar una instrucció subjecta als estàndards de neutralitat i eficàcia. La defensa insistix que l’òrgan de govern dels jutges no pot romandre al marge d’una situació que, a la seua entendre, compromet drets fonamentals en una causa d’especial gravetat, oberta per les 230 víctimes mortals de les inundacions associades a la dana a València.

Accede a nuestra hemeroteca Accedeix a la nostra hemeroteca Access our archive

Últimes notícies

València adopta Cap i Casal com a nou lema institucional

L'Ajuntament emprarà el lema al costat de l'escut per a identificar la ciutat i reforçar la seua imatge. L'anunci arriba amb crítiques pel cost de 10.000 euros.

Pérez Llorca acudirà a la Comissió Mixta de la dana amb tarannà constructiu

El president ha assegurat que anirà a la Comissió Mixta Generalitat-Govern amb ànim de col·laborar. Lamenta que arribe molt tard i valora la rectificació de l'Executiu.

Més de 6.000 agents vetlaran per la seguretat de les Falles 2026 a València

València activarà un dispositiu amb més de 6.000 efectius per a les Falles 2026. El pla reforça el control en mascletaes, estacions i accessos per a evitar embuts.

Pérez Llorca defén que la Generalitat controla l’adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats a Alacant

Pérez Llorca ha afirmat que la Generalitat és ara una administració 'seriosa' que 'controla' i reforça la inspecció en l'adjudicació de vivendes públiques després de les irregularitats detectades a Alacant. Ha garantit més controls i ha subratllat que la investigació judicial se centra en un funcionari ja apartat.

Pérez Llorca i Torres copresidirán la primera Comissió Mixta per la dana en Riba-roja

Pérez Llorca i el ministre Torres copresidirán el dimecres a Riba-roja de Túria la primera reunió de la Comissió Mixta per la dana. La cita serà a les 12.30 i el ministre visitarà abans les obres del canal Xúquer-Túria a Torrent.

Pérez Llorca demana unitat i comprensió davant la violència de gènere i evita la confrontació ideològica

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha demanat unitat i comprensió davant la violència de gènere i ha refusat entrar en dogmes ideològics. La seua crida s'ha produït després del crim masclista de Benicàssim i enmig del debat polític sobre esta qüestió.

Catalá veu tardana la Comissió Mixta de la dana i Bernabé confia en una coordinació efectiva

Catalá ha criticat que l'òrgan s'active 16 mesos després de la dana, mentres Bernabé ha defés la seua utilitat per a reforçar la coordinació entre administracions.

Miquel Alberola retrata a Raimon en ‘Aquest jo que soc jo’

El llibre 'Aquest jo que soc jo' es presenta com la biografia més completa de Raimon, amb una mirada omnicomprensiva a la seua trajectòria, el seu llenguatge artístic i el seu impacte cívic. L'obra repassa del primer a l'últim recital i explica com el context polític va marcar el seu camí.