L’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (EUIPO) ha tancat un exercici de rècord en superar les 5 milions de sol·licituds acumulades i sumar en 2025 un total de 327.735 noves peticions de registre de marques i dissenys, prop de 330.000, la qual cosa ha suposat un avanç del 7,8% respecte a 2024.
En el balanç anual de començament d’any s’ha detallat que, per origen, Alemanya, la Xina i Itàlia han encapçalat les sol·licituds de marques, mentres que en dissenys han destacat Xina, el Regne Unit i els Estats Units. Este comportament ha evidenciat un apetit sostingut per protegir actius intangibles en sectors molt diversos i el pes creixent dels mercats europeu i asiàtic en el registre d’intangibles, en un entorn econòmic exigent on diferenciar-se i assegurar la propietat sobre la identitat comercial resulta decisiu.
El director executiu, Joao Negrao, ha subratllat que estos resultats han reflectit la resiliència de la propietat intel·lectual en un context complex i la convicció i confiança dels clients en els servicis de l’agència europea, que han abastat el major mercat únic del món, de 450 milions d’habitants.
Noves competències i capital de la PI
Durant 2025 la EUIPO ha ampliat el seu abast en assumir el nou dret de propietat intel·lectual sobre les indicacions geogràfiques per a productes artesanals i industrials, una figura pensada per a protegir oficis amb arrels culturals i garantir que la seua reputació i origen queden resguardats enfront d’usos indeguts. En paral·lel, s’ha creat el Centre de Coneixement sobre Drets d’Autor, amb l’objectiu de reconéixer el valor de la creativitat en l’economia, i l’Oficina ha tornat a ser reconeguda com la més innovadora del món en matèria de PI. En paraules de Negrao, ‘Alacant no sols és la seu sinó protagonista en l’univers de la innovació, i cada vegada més la capital de la propietat intel·lectual a Europa’.
L’impacte d’esta activitat s’ha traslladat a l’economia regional: la EUIPO ha generat anualment més de 450 milions d’euros en la Comunitat Valenciana, principalment a Alacant, i al voltant de 2.500 ocupacions entre directes i indirectes. Estes xifres han apuntalat un efecte tractor sobre la cadena de valor local vinculada als servicis jurídics, tecnològics i creatius que acompanyen els registres, reforçant el posicionament del territori com a pol d’innovació i protecció d’intangibles.
Missatges polítics i protecció de l’artesanal
L’acte ha comptat amb l’assistència de representants institucionals, entre ells la ministra de Ciència, Universitats i Innovació, Diana Morant, el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, i els alcaldes d’Alacant i Elx. En la clausura, Morant ha defés el projecte europeu enfront d’un temps en el qual, ha dit, estan creixent l’autoritarisme i el negacionismo, ‘un dels majors desafiaments d’este temps’. Al seu juí, ‘Es necessita una Europa fort, també en innovació, i la propietat intel·lectual no és només un instrument jurídic sinó el pilar d’un model econòmic i social, i el talent es protegix’, i ha remarcat que ‘Europa es construïx des d’Alacant i la Comunitat Valenciana’.
Per part seua, José Díez ha assenyalat que la Generalitat ha sigut aliada en la protecció dels intangibles i ha ressaltat que la Comunitat ha sigut la primera autonomia a impulsar la protecció de les indicacions geogràfiques per a posar en valor els productes artesanals i industrials i combatre les falsificacions. Ja han sol·licitat el reconeixement les catifes de Crevillent i el ventall valencià, i ha indicat que pròximament podrien sumar-se les nines d’Onil, la alfarrería d’Agost, el marbre d’Alacant, la ceràmica de Manises i la seda valenciana, amb l’objectiu de salvaguardar el treball dels oficis tradicionals i la seua competitivitat en el mercat.




