La Conselleria d’Emergències i Interior ha demanat a la Policia de la Generalitat que investigue la troballa d’una cambra en la base dels bombers forestals de Yátova, un edifici de titularitat autonòmica. La plantilla ja ha presentat una denúncia davant la Guàrdia Civil. De manera paral·lela, la direcció de la Societat Valenciana de Gestió Integral dels Servicis d’Emergències (SGISE) ha obert un expedient intern per a aclarir el succeït. L’objectiu és determinar qui va col·locar el dispositiu, amb quin propòsit i si va poder comprometre drets laborals o de privacitat.
Doble via d’investigació
La intervenció de la Policia de la Generalitat busca assegurar la cadena de custòdia de la possible evidència i delimitar responsabilitats en un immoble públic. En tractar-se d’una instal·lació operativa, la presència d’una cambra no autoritzada podria vulnerar normativa de protecció de dades o de prevenció de riscos, a més d’afectar la confiança dels equips que treballen en torns crítics. La investigació interna de SGISE, per part seua, revisarà protocols i accessos, així com el coneixement que poguera tindre el personal sobre l’existència del dispositiu.
Fonts del departament confirmen que la troballa es va produir en la base de Yátova, de la qual depén la unitat de Buñol. Segons va avançar un mitjà digital, eixa unitat va estar vigilant el cabal del barranc de Poio durant el matí de l’episodi de pluges intenses i va ser retirada a les 14.40 hores. Eixe context afig rellevància al cas, perquè qualsevol captació d’imatges o so en un entorn operatiu podria influir en la reconstrucció de decisions adoptades aquell dia.
Més enllà de les possibles implicacions penals o disciplinàries, el cas obri un debat intern sobre la seguretat en les bases, el control d’accessos i la transparència en la gestió. La instal·lació d’un dispositiu ocult, si es confirmara, afecta de manera directa a la relació de confiança entre direcció i plantilla i obliga a reforçar mecanismes de supervisió que eviten situacions similars en el futur.
Reaccions polítiques
L’oposició ha exigit explicacions immediates. La portaveu socialista d’Emergències en Les Corts, Alicia Andújar, considera que es tracta d’un fet #greu que atempta contra els drets dels treballadors, i ha sol·licitat la compareixença del conseller d’Emergències, Juan Carlos Valderrama. Andújar emmarca l’ocorregut en un clima de desconfiança cap al personal públic i recorda un episodi ocorregut al febrer, quan, segons va afirmar, es va difondre una conversa privada entre tècniques del 112 i de Aemet en relació amb la gestió de la dana.
Des de Compromís, la portaveu adjunta Isaura Navarro qualifica els fets de molt preocupants i els relaciona amb precedents d’espionatge il·legal en la política espanyola. Al seu juí, resulta alarmant que, quan encara persistixen incògnites sobre la gestió del Consell en la catàstrofe del 29 d’octubre, aparega una cambra en la unitat que vigilava el barranc de Poio. Navarro sosté que els qui temen que es conega per què es va ordenar la retirada d’eixos bombers podrien veure’s temptats a controlar la informació, per la qual cosa reclama una investigació exhaustiva i independent i que el Consell assumisca responsabilitats si es confirmen fallades.
Les perquisicions determinaran si va haver-hi captació de dades i qui la va autoritzar, així com les mesures a adoptar. Mentres, l’expedient de SGISE i la investigació policial avançaran en paral·lel amb el focus posat a garantir drets fonamentals del personal, aclarir els fets i restablir la confiança en les institucions responsables de l’emergència.