La jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la DANA ha acordat lliurar una orde europea d’investigació a Telegram a Brussel·les i una comissió rogatòria als Estats Units per a WhatsApp amb la finalitat d’intentar obtindre els missatges de José Manuel Cuenca, excap de Gabinet de Carlos Mazón, del 29 d’octubre de 2024. La petició se centra en les converses que aquell dia va mantindre amb la exconsellera Salomé Pradas i l’ex secretari autonòmic d’Emergències, Emilio Argüeso —els dos investigats—, així com amb el expresident Carlos Mazón i altres càrrecs públics.
L’impuls arriba després que la Guàrdia Civil remetera un informe en el qual detallava les dificultats per a recaptar eixes comunicacions. La magistrada ja li havia citat el 16 de gener, per quarta vegada, perquè aportara la targeta SIM que usa actualment i inserir-la en el terminal que va utilitzar durant la DANA i comprovar si era possible accedir i acarar els missatges d’aquella jornada; l’operació va resultar infructuosa. A més, ha requerit a Conca perquè, en el termini d’un dia, identifique els números de telèfon vinculats als comptes els continguts dels quals va consentir aportar, pas previ perquè les plataformes puguen localitzar-los.
Cooperació per a recuperar els xats
En els dos casos, l’objecte de la cooperació és estrictament l’obtenció d’eixos missatges. L’orde europeu a Telegram es canalitza a Bèlgica i la comissió rogatòria a WhatsApp es dirigix als Estats Units, per tractar-se de comunicacions sota jurisdiccions estrangeres. Estos mecanismes busquen assegurar l’accés als historials rellevants de la data crítica del 29-O, una peça clau per a reconstruir com es va gestionar l’emergència i quines decisions es van adoptar en temps real.
En un acte paral·lel, la jutgessa ha estimat el recurs de reforma presentat per l’acusació que exercix Mai Més i ha acordat reclamar també els missatges del grup denominat ‘xat emergències‘, del qual formaven part Cuenca, Pradas i Argüeso. Al seu juí, en estar en eixe grup el testimoni i els dos investigats, no es vulnera el consentiment prestat pel primer sobre l”abast subjectiu de les comunicacions que s’incorporarien a la causa’.
Testimonis i línies descartades
La instructora també ha acordat citar com a testimonis als policies autonòmics que van estar de servici en el Centre de Coordinació d’Emergències de la Generalitat el 29 d’octubre de 2024 i a dos operaris de la presa de Buseo que van treballar allí els dies 29 i 30. Estes declaracions pretenen ajudar a fixar la cronologia d’avisos i actuacions i a aclarir quines comunicacions internes van circular mentres es desenrotllava l’episodi de pluges extremes.
En un altre acte, la magistrada ha desestimat la petició d’una acusació particular per a practicar diligències sobre la presa de Forata i la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ). Considera que no existix ‘relació de cap causalitat amb cap de les defuncions, ni tampoc amb les lesions que s’investiguen’, ja que eixa presa ‘no va col·lapsar, no va depassar per coronació, no va patir cap trencament ni va ocasionar el seu funcionament defunció o cap lesió’. Per això conclou: ‘L’ofici a la CHJ en el qual se sol·licita un informe sobre la condició d’infraestructura crítica de l’embassament i presa de Forata no és procedent. Si no va haver-hi cap mena de repercussió mortal ni lesiva de la presa, manca de sentit esta diligència com les restants a les quals es referix com a diligència segona prova’.
La jutgessa, que emmarca la investigació en el succeït el 29-O, ha subratllat a més que ‘la falta d’adopció de mesures destinades a alertar i protegir la població va ser l’element determinant de l’alta mortalitat durant la dana’, i afirma que la prova interessada ‘manca de vincle amb esta petició’. En eixe mateix acte afig: ‘En una incomprensible disquisició jurídica i una altra de menor duració, en este cas lingüística, no es van adoptar estes mesures amb la promptitud necessària. Resulta incomprensible, perquè davant una situació de risc extrem, com la que s’estava desenrotllant, es perdia el temps buscant assessorament jurídic per a decidir si l’actuació estava emparada per la Llei, se suposa que davant el temor de violar algun dret fonamental que esta jutge encara no encerta a discernir’.
