La Reial Societat es va imposar al Llevant per 2-0 a Anoeta, amb punts de Jon Martín i Brais Méndez, en una trobada que reforça les seues aspiracions de classificar-se per a la pròxima Lliga de Campions. El conjunt donostiarra va ser molt superior durant quasi tot el dol, va generar nombroses ocasions i només l’excel·lent actuació del porter Ryan va evitar una golejada més àmplia.
Des del xiulet inicial, l’equip dirigit per Matarazzo va eixir amb molta intensitat i va tancar al Llevant en el seu camp. En la primera acció clara del partit, Oyarzabal va obligar a Ryan a intervindre amb una gran parada que ja anticipava el protagonisme del portera visitant. La Real va trobar prompte vies d’entrada per les bandes i pel centre, combinant amb rapidesa i arribant amb freqüència a l’àrea contrària.
En el minut 10, el capità ‘txuri urdin’ va tornar a fregar el gol amb un tret dins de l’àrea que es va estavellar en la fusta després d’una bona assistència de Guedes. Oyarzabal va ser el futbolista més incisiu de la Real en el tram inicial, movent-se entre línies, atacant els espais i generant constants problemes a la saga levantinista, que patia per a contindre les escomeses locals.
Domini total de la Real i primer gol de Jon Martín
Els de Matarazzo, molt superiors en ritme i precisió, van fregar el 1-0 amb una rematada de cap de Jon Martín i un tret massa creuat de Guedes en el minut 19. L’acumulació d’arribades reflectia el monòleg de la Real, que a penes concedia respir al Llevant i obligava els seus defenses a buidar pilotes sense poder eixir amb claredat.
El Llevant tenia moltes dificultats per a mantindre la possessió en camp contrari i es veia obligat a jugar molt lluny de l’àrea de Remiro. En una de les poques aproximacions visitants, Oyarzabal va disposar d’una altra ocasió clara després d’una jugada combinativa a l’interior de l’àrea, però un defensor del Llevant va aparéixer a temps per a frustrar la rematada final.
En el minut 24, Olasagasti va provar sort des de molt lluny amb un tret sense massa perill, que va ser el segon intent del Llevant en tot el partit i va confirmar que el conjunt granota a penes inquietava a la Real. En la jugada posterior, Ryan va tornar a sostindre al seu equip en evitar un gol de Sucic, que es va incorporar des de la medul·lar per a finalitzar una altra acció ben trenada pels locals.
El premi al domini de la Real va arribar en el minut 30. Carlos Soler va botar un córner i Jon Martín es va elevar amb potència per a cabotejar la pilota a la xarxa, firmant el 1-0 i el seu primer tant amb el primer equip blanc-i-blau. El punt va fer justícia al vist fins llavors, ja que la Real acumulava ocasions clares i control del joc, mentres que el Llevant es limitava quasi en exclusiva a defendre’s.
Després del gol, el conjunt de Luis Castro va reaccionar amb major ambició, va avançar línies i va començar a discutir-li la possessió a la Real. Tunde va disposar d’una bona oportunitat amb un potent tret creuat que va obligar a Remiro a lluir-se per a evitar l’empat. Malgrat eixe esglai, els locals van continuar generant perill abans del descans i tant Jon Martín com Guedes van estar prop d’ampliar l’avantatge, encara que sense encert en la definició.
En la segona mitat, el tècnic portugués del Llevant va introduir a Pablo Martínez i Matturro amb la intenció de canviar la dinàmica del partit i donar-li més presència ofensiva al seu equip. No obstant això, la Real va mantindre el control en els primers minuts després de la represa i va tornar a fregar el 2-0 en una veloç transició culminada per Guedes, la rematada de la qual va tornar a trobar-se amb la resposta salvadora de Ryan.
El portera del Llevant es va convertir en el gran argument perquè el seu equip seguira amb vida. Ryan va traure una mà decisiva a un tret amb rosca de Carlos Soler que es colava prop de l’esquadra, frustrant de nou a l’afició local. Poc després, en el minut 55, Luka Sucic va rematar al travesser, en una altra acció que va evidenciar la insistència ofensiva de la Real i la fragilitat defensiva del Llevant davant les jugades a pilota parada i els trets llunyans.
Amb el pas dels minuts, el Llevant va millorar i va aconseguir a la fi instal·lar-se amb una mica més de continuïtat en camp contrari. Pablo Martínez, un dels revulsius, va estar prop d’aconseguir l’empat amb un gol olímpic directe des del servici de cantonada, però remire va reaccionar a temps per a evitar que la pilota traspassara per complet la línia. Eixa acció va simbolitzar l’intent de reacció visitant, recolzat en jugades a pilota parada i en la qualitat individual d’alguns dels seus atacants.
En el minut 73, Oyarzabal va disposar d’una nova ocasió per a sentenciar el xoc a l’eixida d’un altre córner, però esta vegada no va encertar amb la seua rematada. Tot seguit, Guedes va tornar a amenaçar la porteria rival amb un tret llunyà que es va estavellar en el travesser, un nou avís que el partit seguia molt obert malgrat el domini territorial dels locals.
Quan millor semblava estar el Llevant, més bolcat en atac i buscant l’empat, va arribar l’acció definitiva. En el minut 83, Pablo Marín va guanyar la línia de fons i va posar una passada de la mort al cor de l’àrea que Brais Méndez va aprofitar per a marcar el 2-0. Eixe punt va sentenciar la trobada i va tancar les opcions del Llevant, que ja no va tindre capacitat de resposta en els minuts finals.
El xoc va deixar a més una intensa batalla en l’apartat disciplinari. El col·legiat Alejandro Muñiz va mostrar diverses targetes grogues a jugadors dels dos equips, com Barrenetxea i Jon Martín per part de la Real, i Manu Sánchez, Moreno i Espí en el Llevant. També va expulsar al segon entrenador del conjunt donostiarra, John Maisano, i va amonestar al tècnic levantinista Luis Castro, reflex de la tensió acumulada arran d’algunes decisions arbitrals.
Des de la perspectiva del Llevant, la derrota posa fi a una ratxa de quatre partits sense perdre i manté la salvació a tres punts, pendent del que faça el Mallorca davant el Reial Madrid. Malgrat l’ensopegada, Luis Castro va assegurar que el resultat no canviarà la mentalitat del vestuari i que l’equip continuarà competint al màxim. El tècnic va reconéixer que la Real va ser molt superior durant quasi tot el partit, que el seu equip no va estar al seu millor nivell i que els donostiarres van gaudir de moltes oportunitats.
L’entrenador portugués va posar el focus en la jugada del 1-0, que en la seua opinió va estar mal assenyalada. Va afirmar que el primer gol de Jon Martín va arribar després d’un córner que no era i que en eixa acció va haver-hi falta sobre Ryan. Castro va subratllar que, més enllà d’eixa polèmica, la Real havia estat millor en pràcticament totes les facetes del joc i que el Llevant havia de centrar-se ara a corregir errors i mantindre la confiança per a les pròximes jornades.
Amb este triomf, la Reial Societat es fica de ple en la baralla pels llocs de Lliga de Campions, reforçada per la seua solidesa a Anoeta i per l’aportació de jugadors clau com Oyarzabal, Guedes, Jon Martín i Brais Méndez. L’equip donostiarra ix enfortit anímicament d’un partit en el qual va mostrar personalitat, recursos ofensius i capacitat per a patir quan el Llevant va fer un pas avant, mentres que el conjunt granota marxa amb la sensació d’haver reaccionat tard i d’haver depés en excés de les intervencions de Ryan.
