Els accidents laborals van causar 77 morts entre gener i novembre de 2025 en la Comunitat Valenciana, 26 menys que en el mateix període de l’any anterior, segons dades del Ministeri de Treball. En el conjunt del país, la sinistralitat laboral va deixar 686 morts fins a novembre, 55 menys en termes interanuals. Este descens indica que, malgrat l’elevada xifra absoluta, la mortalitat associada al treball es va reduir tant a escala autonòmica com nacional respecte a l’any previ.
Per tipus de desplaçament i lloc, la majoria dels sinistres mortals es van produir durant la jornada laboral. A Espanya, 550 defuncions van ocórrer en el lloc o en l’acompliment de l’activitat, 49 menys que un any abans, mentres que 136 van ser in itinere, és a dir, en el trajecte entre el domicili i el treball, 6 menys. En la Comunitat Valenciana, 63 morts van tindre lloc durant la jornada i 14 en desplaçaments. La baixada en els dos àmbits apunta a millores en la prevenció i a una major atenció a la mobilitat laboral, encara que el nombre de víctimes continua sent alt.
Sectors amb més accidents mortals
El sector servicis va concentrar el major número de morts, amb 242 morts, per davant de la construcció, amb 156, la indústria, amb 106, i l’agrari, amb 46. El major descens es va registrar una vegada més en els servicis, que van comptabilitzar 57 defuncions menys que l’any anterior. En canvi, la construcció va ser l’únic àmbit que va empitjorar els seus registres, amb 27 morts més, un repunt que posa el focus en treballs d’obra i tasques d’alt risc on l’exposició a caigudes, colps o atrapaments és més habitual.
Per situació laboral, 631 de les víctimes eren persones assalariades, 48 menys que l’any anterior, i 55 treballaven per compte propi, 7 menys. Este repartiment reflectix que la major part de la població exposada a riscos en el treball pertany a l’ocupació assalariada, on es concentra l’activitat i, per tant, el volum d’accidents.
Causes i reforma pendent
Quant a les causes de les defuncions, els infarts, vessaments cerebrals i altres causes naturals van ser el motiu més freqüent, amb 233 morts. Els van seguir les caigudes, amb 92 casos; els sinistres per quedar atrapat, ser esclafat o patir una amputació, amb 81; els accidents de trànsit i altres causes, amb 58; els xocs o colps contra un objecte en moviment, amb 21; i els ofegaments en un líquid, amb 4. El pes de les causes naturals subratlla la rellevància de la salut laboral i la necessitat de vigilar riscos psicosocials i cardiovasculars, mentres que les caigudes i atrapaments evidencien la importància de la formació i dels protocols de seguretat en tasques físiques.
El Ministeri de Treball preveu tancar en breu un text definitiu amb els sindicats per a reformar la llei de prevenció de riscos laborals. L’actualització contemplarà la perspectiva de gènere en salut laboral, l’impacte de les noves tecnologies i tot el vinculat a la salut mental de les persones treballadores, entre altres aspectes. La seua aprovació hauria de traduir-se en protocols més ajustats a les realitats actuals, en una avaluació de riscos que incorpore estos factors i en mesures específiques per a sectors i col·lectius on la sinistralitat resulta més elevada.
