La rapidesa amb la qual es detecta un tumor en la infància condiciona la supervivència a Europa. Així ho conclou Benchista, un macroestudi publicat en JAMA Network Open que ha comparat quasi 10.000 casos registrats entre 2014 i 2017 en 27 països. En la investigació participen, entre altres, l’Hospital La Fe, el Registre Espanyol de Tumors Infantils (RETI SEHOP) i la Universitat de València, sota el lideratge de la University College London i l’Institut Nacional de Tumori de Milà. La tesi central és clara: com més prompte millor es diagnostica i s’inicia el tractament, menor és la probabilitat que el tumor s’haja estés i, per tant, millors són les opcions de supervivència.
Diferències per tumor i estadi
El treball reflectix variacions notables segons el tipus de càncer. La supervivència a tres anys aconseguix el 95% en el tumor de Wilms (renal), mentres que descendix al 75% en l’osteosarcoma (ossi). La pauta es repetix en tots els tumors estudiats: a mesura que augmenta l’extensió al diagnòstic, la supervivència disminuïx. L’impacte és especialment marcat en el rabdomiosarcoma, on la supervivència cau al 45% si el diagnòstic arriba en fase metastásica, enfront del 95% en estadi I. Este patró, que també s’observa en neuroblastoma, medul·loblastoma, osteosarcoma i sarcoma de Ewing, s’explica perquè un tumor més avançat sol requerir teràpies més agressives i complexes, amb menor probabilitat de control sostingut.
Les diferències d’estadi al diagnòstic no són casuals: solen derivar-se de la velocitat amb la qual els sistemes sanitaris identifiquen els símptomes, accedixen a proves d’imatge i confirmen el tipus de tumor. Allí on eixos passos s’encadenen amb fluïdesa, augmenta la proporció de casos detectats en etapes primerenques i, amb això, la supervivència global a curt termini.
Bretxes entre països i lliçons per a Espanya
L’estudi observa en neuroblastoma una menor supervivència al Regne Unit respecte a Europa Central (Àustria, Bèlgica, França, Alemanya, Suïssa i Països Baixos), atribuïda a una detecció més tardana. En canvi, en el sarcoma de Ewing la diferència no s’explica tant per l’estadi al diagnòstic com per la resposta terapèutica quan la malaltia ja s’ha estés, la qual cosa apunta a desigualtats en l’accés i l’efectivitat dels tractaments disponibles. En paraules de la cap d’Oncohematologia Pediàtrica de La Fe, estes troballes ‘obliguen els sistemes de salut a revisar no sols la rapidesa de detecció, sinó també l’equitat en l’accés als tractaments més innovadors’.
Espanya, inclosa en el grup d’Europa del Sud, no presenta variacions significatives en la majoria de tumors analitzats, la qual cosa confirma la solidesa general de l’atenció oncològica pediàtrica. Així i tot, l’estudi identifica oportunitats de millora en el maneig del medul·loblastoma, com optimitzar els temps d’obtenció del líquid cefalorraquidi per a orientar abans el tractament. Afinar estos circuits pot traduir-se en menys demores, estadis més favorables al diagnòstic i millors resultats a mitjà termini.
Un avanç metodològic clau del projecte ha sigut estandarditzar el registre de l’estadi tumoral amb les Guies de Toronto, la qual cosa permet comparar països en condicions homogènies i detectar amb precisió on han d’accelerar-se els protocols diagnòstics o reforçar-se els tractaments especialitzats. La coautora del treball subratlla que estes dades ‘lliures de biaixos serviran per a millorar les rutes diagnòstiques, dissenyar estratègies específiques per tipus de càncer i impulsar tractaments especialitzats’.
Benchista entra ara en la seua segona fase per a analitzar la supervivència a cinc anys i avaluar com les diferències entre sistemes de salut influïxen en el pronòstic a llarg termini. Este seguiment ampliat ajudarà a prioritzar recursos, ajustar estratègies per tumor i reforçar tant la detecció precoç com l’equitat en l’accés a teràpies d’alta complexitat.
