La Universitat d’Alacant ha incorporat a l’Arxiu de la Democràcia un fons documental de gran rellevància per a l’estudi de la Guerra Civil i les seues conseqüències: l’arxiu personal de la família Gallego Picazo, amb cartes, postals, documents i objectes que testimonien la repressió, la vida en el front i la busca de veritat i reparació. La donació, realitzada per José Miguel Gallego Martínez, net d’Antonio Gallego Carretero i fill de Juan Gallego Picazo, amplia les fonts primàries disponibles per a la investigació i la memòria democràtica.
El director de l’Arxiu de la Democràcia, Emilio Rosillo, ha subratllat l’abast històric i simbòlic del conjunt: ‘Ens trobem davant un fons que no sols aporta documentació sobre fets concrets de la Guerra Civil, sinó que permet seguir l’impacte del conflicte i de la repressió franquista al llarg de diverses generacions, des de l’experiència directa dels protagonistes fins als processos de recuperació de la memòria ja en democràcia’. La col·lecció permet llegir el conflicte en clau familiar i social, des de les vivències immediates fins als esforços per esclarir l’ocorregut dècades després.
Rosillo ha insistit en el seu caràcter integral: ‘No parlem únicament de documents administratius o militars, sinó de correspondència personal, objectes, publicacions i treballs d’investigació que oferixen una visió completa i profundament humana de l’ocorregut’, ha afirmat. Este enfocament mixt facilita reconstruir itineraris biogràfics, contrastar fonts i comprendre com van operar la censura, la por i la resiliència en la vida quotidiana.
Cartes des del front de l’Ebre
Un dels conjunts més rellevants ho formen 65 postals i cartes creuades durant la contesa, especialment les remeses per José Gallego Picazo des del front de la batalla de l’Ebre entre 1937 i 1938. El tècnic de l’Arxiu, Daniel Moya, ha destacat que ‘estes postals constituïxen una font de primer orde, perquè reflectixen el dia a dia del combatent, les seues preocupacions, les seues carències i la seua necessitat constant de mantindre el vincle familiar en un context extrem’. Segons ha explicat, la majoria de la correspondència procedix de José, soldat republicà de la 17a Brigada Mixta i tinenta del Quadre Eventual de l’Exèrcit de l’Est, caigut en la Batalla de l’Ebre en 1938. ‘Són documents breus, sovint condicionats per la censura, però d’una enorme càrrega emocional i testimonial’, ha afegit.
El fons reunix també una àmplia documentació d’Antonio Gallego Carretero, jutge, escriptor i periodista, considerat el patriarca familiar. La figura de la seua esposa, Isidra Picazo Herraiz, apareix a través de referències al seu empresonament durant dos mesos després del final de la guerra, un període de vexacions i tortures que mostra la dimensió de la repressió sobre les dones. ‘Este tipus de documentació és fonamental per a visibilitzar la repressió exercida contra les dones, moltes vegades silenciada en els relats tradicionals’, ha assenyalat Rosillo.
L’arxiu permet reconstruir les trajectòries dels fills del matrimoni: José, com a combatent republicà; Antonio Gallego Picazo, com a guàrdia d’assalt de la 77a Companyia, 2a Secció; i Juan Gallego Picazo, el menor, que va viure la guerra i la postguerra sent un xiquet i va ser clau en la conservació del fons. La mirada creuada de pare, mare i fills ajuda a entendre com un mateix episodi va marcar de manera distinta a cada generació i va condicionar projectes vitals i compromisos cívics.
Investigació i accés a la informació
A més de la documentació heretada, el fons incorpora el resultat de dècades d’investigació personal de Juan Gallego Picazo: entrevistes, recopilació de textos i anàlisis del context històric. Destaquen els seus treballs sobre la repressió franquista a Tarazona de la Mancha, els estudis sobre el seu germà José i els materials vinculats a l’homenatge als caiguts en la Batalla de l’Ebre, en particular el memorial dels Camposines. A això se sumen relats, memòries i articles que fixen el seu testimoniatge sobre la guerra i les seues conseqüències.
Entre les peces d’especial interés figura l’expedient complet d’accés a la informació relatiu al sumari judicial incoat contra Antonio Gallego Carretero per adhesió a la ‘rebel·lió’. Rosillo ha assenyalat que ‘este conjunt documental és especialment rellevant des del punt de vista dels drets civils, perquè mostra les enormes dificultats que existien per a accedir a la informació fins i tot dècades després dels fets’. Per a Moya, ‘este expedient permet estudiar no sols la repressió, sinó també l’evolució del dret d’accés a la informació i el paper de la Transició democràtica en la recuperació de la memòria’. Estos materials mostren, de manera documentada, els obstacles administratius i la persistència de les famílies per conéixer la veritat.
Encara que la cronologia del fons s’estén de 1908 a 2011, el seu nucli central se situa en la Guerra Civil i la postguerra, la qual cosa oferix un testimoniatge excepcional de l’impacte prolongat del conflicte. Després dels treballs de digitalització i catalogació, tota la documentació podrà consultar-se en breu en la pàgina web de l’Arxiu de la Democràcia, obrint noves possibilitats d’investigació i accés públic.
