L’Audiència Provincial de València ha desestimat el recurs de diverses parts personades en la causa per la dana que demanava ampliar la investigació sobre la labor dels agents i guardes de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHJ) el 29 d’octubre. El tribunal ha avalat a la jutgessa instructora de Catarroja, que ja havia rebutjat eixa diligència en considerar suficient la informació obrant en la causa i ha insistit en la falta de control de la Generalitat sobre els recursos humans disponibles durant l’emergència.
El recurs reclamava conéixer en quines zones de la província van estar els agents i guardes, els trajectes que van realitzar, els seus noms i la informació que van recaptar i van transmetre. La instructora ja havia assenyalat que la CHJ havia remés informes amb la grandària de la seua plantilla —56 persones entre agents mediambientals i guardes fluvials— i un mapa amb els criteris de distribució, i que no resultava necessari identificar a cada treballador. Per a l’Audiència, exigir un inventari detallat de recorreguts i identitats hauria afegit una càrrega redundant que no contribuïx a esclarir el nucli de les responsabilitats i hauria desviat recursos de la investigació principal.
Competències durant l’emergència
La jutgessa ha subratllat com a element central que no es va realitzar una sol·licitud de col·laboració per part del comandament únic a càrrec de l’emergència. En eixa línia, va recalcar: ‘L’error àmpliament difós que el control i vigilància dels barrancs el dia 29 d’octubre de 2024 era competència de la CHJ està sustentant no sols una imputació greument errònia de responsabilitats, sinó sol·licituds de prova que no es correspon amb l’anàlisi de les omissions. Una vegada es passa a una situació d’emergència per risc d’inundació, el control dels barrancs davant un eventual desbordament ha de correspondre a la Generalitat Valenciana’. La magistrada també va raonar que, per lògica i per normativa, la vigilància de barrancs exigix mobilitzar el major nombre d’efectius disponibles, no sols de la CHJ, sinó també de medi ambient, Forces i Cossos de Seguretat, policies locals i bombers, conforme al Pla Especial d’inundacions.
De fet, partint del criteri de l’acusació que demanava eixos detalls, la instructora va advertir que caldria arribar a determinar lloc, nom i cognoms de milers de potencials intervinents, la qual cosa il·lustra per què va centrar el seu retret en la falta de control i coordinació d’una ingent quantitat de recursos que podien haver-se activat.
Prova redundant i focus de la investigació
L’Audiència ha coincidit amb la instructora que la prova demanada és redundant i ha recordat que ‘la instrucció no pot convertir-se en una sort d’activitat desproveïda d’elementals criteris d’utilitat ni pot tornar-se en una espècie d’inquisició general objectiva i/o subjectiva. Els esforços instructors han de vindre inspirats en criteris de racionalitat, d’eficàcia i de garantia’. Amb este acte, el tribunal ha reforçat que el procediment ha d’orientar-se a comprovar possibles omissions en la gestió de l’emergència —inclosa la utilització efectiva dels mitjans humans disponibles— i no a obrir perquisicions indiscriminades sense connexió clara amb els fets investigats. La decisió no impedix que, si sorgixen indicis concrets, puguen adoptar-se noves diligències útils i proporcionades, però sí ha tancat la porta a un rastreig massiu de dades personals sense valor afegit per al cas.
