Les Falles de València arriben hui a la seua fi en la festivitat autonòmica de San José amb les últimes cites multitudinàries, entre elles la mascletà del migdia i la Cremà de prop de 760 monuments entre grans i infantils. Amb estos actes es posa punt final a uns dies grans frenètics, però també a diverses setmanes d’ambient festiu que s’arrosseguen des de finals de febrer.
Estes festes, reconegudes com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco des de 2016, culminen així cinc jornades de màxima intensitat als carrers, encara que la ciutat viu pràcticament en clau fallera des que la Fallera Major realitza la tradicional Crida des de l’alt de les Torres de Serrans. Eixa crida oficial marca l’inici oficiós d’un període en el qual les comissions ultimen detalls, es munten les infraestructures i es multipliquen els actes en tots els barris.
Falles 2026: balanç d’una edició massiva
Les Falles de 2026 han estat marcades per un clima molt més favorable que en els dos últims anys. En esta ocasió, la pluja només va obligar a suspendre una mascletà i a acurtar una altra a la mitat, la qual cosa ha permés mantindre pràcticament tot el programa pirotècnic previst. L’absència d’inestabilitat meteorològica ha afavorit una afluència constant de públic i la celebració de nombrosos actes massius sense canvis d’última hora.
Segons el balanç inicial, les festes han transcorregut sense incidents destacables malgrat l’enorme volum de gent als carrers. Eixe augment de l’afluència s’ha notat especialment en les revetles, els concerts i els actes organitzats en els diferents barris de la capital, que s’han vist desbordats per la multitud en diversos moments. Davant este creixement continu, les administracions han reforçat els dispositius de seguretat i neteja per a respondre a l’auge turístic i a la proliferació d’activitats festives.
El més cridaner d’esta traca final torna a ser la combinació de tradició pirotècnica i massiva participació ciutadana. Amb un temps estable encara que una mica més fresc i amb cel ennuvolat, la jornada s’articula entorn de tres grans fites: la mascletà del migdia en la plaça de l’Ajuntament, la Cavalcada del Foc a la vesprada i la Cremà de tots els monuments que posarà fi a la festa.
La mascletà, una vegada més, convertirà la plaça de l’Ajuntament en l’anomenada catedral de la pólvora. A les dos de la vesprada, Pirotècnia Germans Caballer dispararà 220,38 quilos de material pirotècnic durant quasi sis minuts. S’espera que més de 100.000 persones òmpliguen no sols la plaça, sinó també els carrers adjacents, la qual cosa reforça la necessitat d’un control exhaustiu d’accessos, evacuacions i servicis d’emergència.
A la vesprada, a partir de les set, la Cavalcada del Foc recorrerà el centre de la ciutat amb els seus dimonis, carretons i espectacles pirotècnics. Esta desfilada, que combina elements festius i simbòlics, servix com a avantsala de la Cremà oficial de les Falles 2026 i escenifica el pas de la festa al foc purificador que consumix els monuments.
La Cremà començarà a les huit de la vesprada amb les falles infantils, que seran les primeres a cremar en els diferents barris. Mitja hora més tard s’encendrà la falla infantil guanyadora d’enguany, de la comissió Esparter-Ramón y Cajal, la qual cosa concentrarà bona part de l’atenció del públic faller. A les nou de la nit serà el torn de la falla infantil municipal, situada en la plaça de l’Ajuntament i fora de concurs, que també s’acomiadarà entre flames i espectacles de llum.
A partir de les deu de la nit començaran a cremar-se les falles grans, seguint un guió similar al de les infantils. A les deu i mitja cremarà la millor falla d’enguany, la de Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal, un moment sempre esperat pel seu caràcter simbòlic i pel nivell artístic d’esta mena de monuments. Ja a les onze de la nit està previst l’espectacle pirotècnic que precedirà a la Cremà de Hope, la falla municipal de 2026.
Esta peça municipal, presidida pel Chaplin d’Armes al muscle, llança un al·legat antibel·licista de pau i esperança que s’ha convertit en un dels leitmotiv d’estes Falles. El missatge s’ha repetit en nombrosos monuments, que han utilitzat l’humor, la crítica i la sàtira per a reflexionar sobre la guerra i les tensions internacionals des d’un prisma festiu.
Més enllà del tancament de hui, les Falles deixen diversos reptes oberts de cara a les pròximes edicions. Entre ells destaca la necessitat de revisar la gestió logística i de seguretat en les grans aglomeracions, amb especial atenció a la mascletà, que concentra a desenes de milers de persones en un espai limitat i obliga a afinar els protocols.
També es planteja la possibilitat d’implantar una taxa turística específica per a estes dates, aprofitant la forta estirada internacional de la festa per a reforçar els recursos destinats a la seua organització. Un altre dels fronts és la concessió de llicències per a les parades ambulants de menjar i beguda, un sector en expansió que requerix una regulació clara per a evitar saturacions i garantir condicions adequades.
La regulació de l’ús particular d’articles pirotècnics, els talls de carrers i la instal·lació de carpes per part de les comissions falleres se sumen a l’agenda de debat. Tots estos aspectes apunten a la necessitat d’equilibrar el creixement turístic i econòmic de les Falles amb la convivència veïnal i la seguretat, sense perdre el caràcter popular i participatiu que definix a la gran festa de València.
