Les últimes pluges han augmentat les reserves dels embassaments de la conca del Xúquer en 21 hectòmetres cúbics, un avanç del 0,7%, i les del Segura en 16 hm³, equivalent a un 1,5%. Després de la pujada, el Xúquer se situa al 51,5% de la seua capacitat i el Segura aconseguix el 26,1%.
Al Xúquer ja hi ha 1.467 hm³ emmagatzemats, 47 més que fa un any i 192 per damunt de la mitjana de l’última dècada. En el Segura, els 297 hm³ actuals suposen 53 més que en les mateixes dates de l’any passat, si bé encara estan 29 per davall de la mitjana de deu anys. El contrast reflectix que l’episodi de precipitacions consolida al Xúquer per damunt de la mitat de la seua capacitat, mentres que en el Segura el dèficit acumulat continua sent notable malgrat la millora setmanal.
La capacitat total del Xúquer és de 2.846 hm³, per la qual cosa el nivell actual col·loca a la conca lleugerament per damunt de la mitat del seu volum útil. En el Segura, amb una capacitat de 1.140 hm³, el 26,1% evidència que la recuperació encara és parcial malgrat els episodis de pluja.
Pugen les reserves en quasi tot el país
La reserva hídrica nacional ha tornat a créixer i aconseguix el 56,6% de la seua capacitat, amb 31.744 hm³, després de sumar 190 hm³ en l’última setmana, un 0,3% més. El volum embassat supera entorn d’un 9% el de fa un any i és un 13,4% major que la mitjana dels últims deu anys, senyal d’una situació general més folgada que la registrada en els mateixos períodes de referència.
Les precipitacions han afectat de forma generalitzada i la màxima s’ha registrat a Ceuta, amb 95,2 litres per metre quadrat. Així i tot, la resposta de les conques no ha sigut uniforme: la distribució de la pluja, l’escorrentia i la capacitat de retenció de cada sistema expliquen que alguns embassaments pugen amb força i altres a penes varien o fins i tot baixen.
En sistemes amb sòls molt secs, una part de l’aigua caiguda s’infiltra o es consumix a recuperar humitat del terreny i llits, i arriba amb retard als embassaments; en uns altres, les aportacions són més directes i l’efecte es reflectix immediatament en les reserves.
Entre els descensos figuren el Cantàbric Oriental, que perd un 5,5%, el Cantàbric Occidental, amb un 1,8% menys, el Miño-Sil, que es deixa un 0,8%, i el Duero, amb un 0,6% de caiguda. Repetixen percentatge les conques internes del País Basc, en el 81%. En el costat positiu destaquen els ascensos de les conques internes de Catalunya, que guanyen 8,1 punts percentuals, Galícia Costa, amb un 4,9%, la Mediterrània Andalusa, amb un 5,1%, i Negre, Odiel i Pedres, amb un 3,9%. També sumen recursos el Guadalete, amb 2,6%, el Segura, amb 1,5%, el Guadiana, amb 0,6%, el Xúquer, amb 0,7%, el Tajo, amb 0,1%, i l’Ebre, amb 0,1%.
Tres conques seguixen per davall del 50%
Totes les conques, excepte tres, han començat 2026 per damunt de la mitat de la seua capacitat. Les excepcions són el Guadalquivir, que està al 46,4%, Guadalete-Barbate, amb el 48,1%, i el Segura, que roman com la més baixa, amb el 26,1%. En l’extrem oposat se situen Negre, Odiel i Pedres, amb el 89,5%, i les conques internes de Catalunya, amb el 84,9%, al costat de les internes del País Basc, amb el 81%.
Per a la conca del Xúquer, el nivell del 51,5% i la pujada setmanal de 21 hm³ suposen un matalàs addicional que facilita la gestió del proveïment i dels regs d’hivern, sense necessitat de mesures extraordinàries a curt termini. En el Segura, el guany de 16 hm³ aporta cert alleujament, però el 26,1% manté un marge estret i obliga a una planificació prudent mentres no es tanque la bretxa respecte a la mitjana de l’última dècada.
L’evolució en les pròximes setmanes dependrà de noves pluges i del ritme d’aportacions als embassaments. Amb les dades disponibles, la tendència continua sent de recuperació continguda a nivell estatal, amb diferències marcades entre conques i amb el Xúquer afermant la seua millora i el Segura avançant, si bé encara ressagat enfront de les mitjanes històriques.
