El Vila-real va tancar la seua participació en la Lliga de Campions amb una nova derrota en Leverkusen. El conjunt alemany va ser millor en ambició, joc i intensitat, i va certificar la seua passada amb un 3-0 que va deixar sense resposta a l’equip de Marcelino, ja eliminat, que tanca la liguilla amb només un punt en huit jornades, una campanya per a oblidar.
Monòleg del Leverkusen
Des de l’inici, el Leverkusen va imposar la seua necessitat i va estrényer a dalt, convertint l’eixida de pilota groga en un parany constant. Cada pèrdua va obrir passadissos a transicions frenètiques i els locals van guanyar la majoria dels dols, la qual cosa va minvar la confiança del Vila-real i ho va obligar a replegar-se cada vegada més prop de la seua àrea.
El 1-0 va arribar prompte després de diversos avisos d’Alejandro Grimaldo: Tillman va bloquejar el rebuig d’Arnau Tenas després dels dubtes amb Renato Veiga en un servici de porta i el rebot va acabar dins. La fallada va encollir encara més al Vila-real i va alliberar els alemanys, que van atacar sense pausa l’esquena de la saga castellonenca amb un futbol vertical i fluid.
L’equip de Marcelino amagó amb reaccionar amb una rematada de Veiga que va fregar el pal, però va ser un miratge. Tillman va acariciar el pal en una altra ocasió i Maza va llançar al pal abans que Tenas salvara sobre la línia. Amb la defensa afonada en la seua àrea xicoteta, el 2-0 va caure per inèrcia: Tillman va caçar un rebuig i va definir ras per al seu doblet. El descans va arribar amb el Vila-real noquejat i acovardint aigua.
En la represa, les entrades d’Hugo López i Mikautadze buscaven activar a l’equip i guanyar possessió. El Vila-real va fer un pas avant i va tindre més pilota, encara que no va traduir eixa millora en ocasions clares sobre la meta de Blaswich. Pacient i vertical, el Leverkusen va sentenciar amb una acció coral que Grimaldo va culminar de volea davant la qual Tenas no va poder respondre.
Amb el 3-0, els locals van alçar el peu i van dosificar esforços, donant fins i tot descans a Lucas Vázquez i Aleix García. Eixa concessió va permetre alguna alegria aïllada per al Submarí, com un intent de Pépé que es va estavellar contra les cames del porter. Amb el marcador resolt, el Vila-real va deixar passar els minuts.
La nit va reforçar sensacions oposades: el Leverkusen, còmode i merescut vencedor, va avançar de ronda; el Vila-real, amb un sol punt en huit partits, va confirmar una Champions per a l’oblit. L’àrbitre noruec Espen Eskas va amonestar a Pau Navarro, Rafa Marín i Pépé. En un BayArena amb 30.000 espectadors, el 3-0 va reflectir la diferència de ritme i intensitat entre els dos equips.
