El president de la RFEF, Rafael Louzán, va confiar que Galícia aporte no una, sinó possiblement dos seus al Mundial 2030 i va assenyalar de manera explícita a la Corunya i Vigo. També va veure a València ben situada, encara que va recordar que l’elecció definitiva correspon a la FIFA i dependrà del grau de compliment de cada candidatura.
Durant un desdejuni informatiu de Nova Economia Fòrum celebrat a Madrid, Louzán es va referir a les opcions dins del torneig que organitzaran Espanya, el Marroc i Portugal. En eixe marc, va afirmar que les ciutats han de respondre amb fets i no amb expectatives i va situar el llistó en el treball previ i els terminis que marca l’organisme internacional.
Galícia, amb Riazor i Balaídos en el focus
En parlar de la Corunya i Vigo, va posar l’accent en la responsabilitat local sobre els estadis de Riazor i Balaídos: ‘Són les que han de fer els seus deures’. Segons va explicar, això passa per culminar les reformes compromeses i acreditar que les instal·lacions i servicis vinculats a l’estadi estan a l’altura d’un Mundial, la qual cosa inclou complir els calendaris exigits per la FIFA.
Davant la possibilitat que Vigo quede fora i l’advertiment del seu alcalde, Abel Caballero, d’acudir als tribunals per presumptes irregularitats en la preselecció de seus, va demanar prudència. ‘Esperarem eixe moment’, va dir, abans de subratllar que el compte arrere està en marxa: en 2026 quedaran quatre anys i ‘la FIFA exigix amb un any d’antelació que les millores dels estadis han d’estar totalment rematades’.
Louzán va recordar que en 2015 es va firmar un conveni per a reformar Balaídos per 15 milions d’euros i va retraure la lentitud del procés, que encara no ha conclòs una dècada després. ‘A vegades, cal parlar menys i fer més’, va apuntar, al mateix temps que va xifrar en quasi 50 milions la inversió ja realitzada i en dos anys el temps pendent per a acabar la renovació.
València i la final del torneig
Sobre València, va insistir que, amb el seu nou estadi i una capacitat entorn de 70.000 espectadors, ‘ha d’estar dins de les possibles seus del Mundial’. En qualsevol cas, va remarcar que la decisió final ‘afecta exclusivament’ a dos factors: que les ciutats complisquen els seus compromisos i que la FIFA ho valide.
També va defendre que ‘no seria explicable’ que Espanya no albergara la final, en considerar que té un 55% de pes en l’organització. Va afegir que ‘ha d’estar fora de qualsevol dubte’, encara que va demanar continuar treballant-ho perquè el Marroc ‘està fent el seu treball i de quina manera’.
En paral·lel, es va pronunciar sobre l’impacte de la paralització judicial de les obres a l’entorn del Santiago Bernabéu per a aparcaments i un túnel. Es va mostrar partidari de l’acord: ‘Cal dialogar molt i escoltar molt per a poder arribar a acords’, va dir, convençut que ‘amb el diàleg s’arriba a molts llocs’.
Més enllà de les seus concretes, Louzán va sostindre que el Mundial 2030 pot servir per a rellançar a Espanya i deixar al marge la ideologia i els sectarismes. Per a aconseguir-ho, va reclamar que tots els actors impliquen recursos i unitat, i que estiguen a l’altura d’una oportunitat que, si s’aprofita, serà valorada per la ciutadania.
