El Real Oviedo va tornar a imposar-se al València (1-0) i va calcar el desenllaç de la primera volta amb un triomf pràctic que li va permetre retallar terreny i quedar-se a cinc punts de la permanència. La firma la va posar David Costas, autor de l’únic punt després d’un servici de cantonada, en un partit que l’equip asturià va saber governar des de l’inici i, sobretot, tancar quan més li costava en jornades anteriors.
Guillermo Almada va agitar la saga amb l’entrada de Costas i Bailly per Dani Calvo i David Carmo, un moviment que va apuntalar a l’equip des de darrere i li va donar primer passe. El València, amb un sol canvi en l’onze —Danjuma per Luis Rioja—, a penes va deixar rastre en l’arrancada. Als cinc minuts, Thiago Fernández va fregar l’esquadra des de la frontal i va activar al Tartiere. Ramazani va firmar l’única aproximació visitant d’un primer temps en el qual els locals, conscients del que es jugaven, van marcar el ritme i les segones jugades.
El gol va arribar com a resultat d’eixa insistència. En un córner en curt, Thiago Fernández va retardar la pilota i Costas va aparéixer amb determinació per a definir el 1-0. Més enllà de la pissarra, el punt va tindre valor emocional: l’Oviedo s’havia avançat en huit dels últims dotze partits i, massa vegades, havia deixat escapar punts. Esta vegada no. Es va abrigar de paciència, va manejar els temps i va rebaixar un xoc que demanava maduresa.
El pla d’Almada va funcionar
Després del descans, res va canviar en el guió immediat: l’Oviedo va mantindre la iniciativa i als tres minuts Nacho Vidal va dibuixar un centre que Fede Viñas va cabotejar a baix, obligant a Dimitrievski a una gran estirada. Abans que el València reaccionara amb un triple canvi en el 56 —Luis Rioja, Hugo Duro i Almeida—, els blaus van enllaçar dos ocasions, amb Luka Ilic desaprofitant la més clara en disparar per damunt del travesser dins de l’àrea.
El moviment de Corberán va buscar agitar a un equip pla, però l’Oviedo va respondre amb cames fresques i la mateixa idea. Ilyas Chaira va entrar per Ilic i, poc després, Colombatto i Hassan van reforçar la medul·lar i la banda. La superioritat local es va traduir en una altra acció decisiva: en el 80, Alberto Reina va connectar un derechazo des de la cantonada de l’àrea que es va colar per l’esquadra, un golàs que el VAR va anul·lar per fora de joc posicional de Ilyas Chaira. La interpretació va ser que l’atacant interferia en la visió de Dimitrievski, una decisió que, encara que va frustrar el 2-0, no va alterar el control emocional de la trobada per part dels carbayones.
En els minuts finals, Almada va protegir el marcador amb l’entrada de Cazorla i de Dani Calvo per a formar una línia de cinc quan l’equip defenia. El València, ja amb Beltrán per Gayá, ho va intentar a través de centres laterals que no es van transformar en ocasions clares. L’Oviedo va sostindre el seu avantatge, va sumar el seu quart triomf del curs —el segon davant el València— i, el més important, va confirmar que sabia tancar un partit a favor. En un Carlos Tartiere amb més de vint mil aficionats i en plena jornada 28 de LaLiga EA Sports, l’equip va fer un pas que, per xicotet que semble, va alimentar les seues opcions de permanència.
Almada, satisfet i optimista
Al final de la trobada, Guillermo Almada va resumir el sentir del vestuari: ‘El triomf de l’Oviedo és molt just’. El tècnic va explicar que ‘vam fer 65 minuts molt bons i els podíem haver coronat amb el segon gol que ens van anul·lar. Després vam defendre el que teníem i ho vam fer bé’. Sobre la classificació i el marge de millora, va insistir en la mentalitat del grup: ‘L’única cosa que no poden fer estos futbolistes és deixar de barallar’. I va tancar mirant al següent repte sense distraccions: ‘Soc optimista per naturalesa i perquè veig als jugadors entrenar. Només podem pensar en el Llevant i després veurem’.
