L’ús intensiu de xarxes socials augmenta els símptomes depressius en adolescents menors de 16, segons un estudi de la Universitat Miguel Hernández publicat en la revista internacional ‘Scientific Reports’. La relació entre plataformes i malestar emocional varia amb l’edat: a mesura que madura l’autoregulació i es consolida l’experiència digital, la vulnerabilitat disminuïx i, al voltant dels 16 anys, l’ús deixa d’associar-se amb un increment d’eixos símptomes.
Risc lligat a l’ús problemàtic
L’equip investigador subratlla que el verdader risc no està en el temps de pantalla, sinó en l’ús problemàtic, caracteritzat per la pèrdua de control i la sensació persistent de necessitat de connectar-se. Este patró impacta més en la salut mental que el nombre d’hores, perquè convertix la interacció amb la xarxa en un impuls difícil de frenar.
Quan falta autoregulació, les xarxes interferixen amb els objectius quotidians i provoquen conseqüències negatives en la vida diària. Es ressenten tasques escolars, descans i relacions presencials, en desplaçar prioritats i atenció. En paraules de Lloret, responsable de l’estudi: ‘No poder executar els teus plans perquè l’impuls de les xarxes et domina és la clau’.
El treball també analitza el paper del nombre de seguidors i troba diferències per gènere. En les xiques, una audiència més àmplia s’associa amb més símptomes depressius, mentres que en els xics l’efecte és neutre o lleugerament protector. La primera autora, María Blanquer, planteja que en les adolescents una major exposició pot vincular-se amb dinàmiques de validació social i pressió estètica: ‘En el cas de les xiques, el tindre una major exposició a causa d’un major nombre de seguidors podria estar relacionat amb la validació social i la pressió estètica’. Estes hipòtesis requerixen més investigació, però apunten al fet que la percepció de l’audiència i l’exposició digital no afecten per igual a tots els perfils.
Punt d’inflexió als 16 anys
L’evidència de l’estudi situa els 16 anys com un punt d’inflexió del desenrotllament: a eixa edat l’impacte emocional de l’ús de xarxes tendix a estabilitzar-se. Per això, entregar el primer ‘telèfon intel·ligent’ sense una preparació prèvia es considera arriscat; els autors el comparen amb comprar un cotxe a un jove abans d’ensenyar-li a conduir.
Formar als menors en un ús responsable resulta central: aprendre a gestionar l’exposició, interpretar les reaccions de l’audiència, reconéixer senyals de pèrdua de control i establir límits pràctics. Este acompanyament pot combinar-se amb supervisió progressiva i amb la detecció precoç de vulnerabilitats per a reforçar l’autoregulació conforme avança l’adolescència.
L’estudi advertix, a més, que prohibir per si sol no resol el problema. ‘Prohibir no resol el problema‘, assenyala, i afig que no s’ha de carregar tota la responsabilitat sobre adolescents o famílies en un entorn dominat per plataformes amb enorme capacitat per a modelar la percepció social i l’autopercepció. Els autors reclamen major transparència per part de les tecnològiques per a facilitar entorns més segurs.
En conjunt, les troballes indiquen que mesurar únicament les hores de connexió oculta el nucli del risc. Identificar i corregir l’ús problemàtic, juntament amb educació prèvia al primer dispositiu i regles clares a casa i a l’escola, emergix com la via més directa per a reduir el malestar emocional en edats primerenques.
