Marcos Benavent, exgerente de l’empresa pública Imelsa i autodenominat ‘ionqui dels diners’, ha afirmat que no ratifica les seues declaracions en la instrucció del cas perquè no estava en les seues ‘millors condicions’. Ha sostingut que la majoria de vegades acudia ‘perjudicat físicament’ i en moltes ocasions ‘fumat’, ja que llavors consumia marihuana.
Benavent ha declarat este dilluns en el juí pel suposat tripijoc de contractes de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de València entre 2003 i 2008 a canvi de comissions il·lícites, en la peça E del cas Imelsa. En la mateixa jornada també han estat citats els empresaris Carlos Turró i Carlos Vicent, senyal que el tribunal ha entrat en l’anàlisi de l’entramat presumptament utilitzat per a adjudicar contractes i canalitzar pagaments.
Gravacions manipulades i estratègia
El exgerente de Imelsa només ha respost al seu advocat i a una pregunta de la jutgessa centrada en les gravacions que ell mateix va realitzar. Sobre eixos àudios ha explicat que les manipulava personalment perquè hi havia continguts que no volia que es conegueren, per la qual cosa ‘tallava i pegava’. Ha afegit que la seua estratègia processal anterior havia sigut ‘implicar a tothom’ i ‘esguitar al PP en tot el possible’, la qual cosa evidència que, en aquella fase, havia optat per ampliar al màxim l’abast dels seus assenyalaments.
Benavent ha indicat que no es ratifica en el que s’ha dit davant la Guàrdia Civil i el jutjat perquè en nombroses ocasions no estava en les seues ‘millors condicions físiques, ni mentals ni emocionals’, i ha subratllat que moltes d’aquelles manifestacions ‘no eren certes’. Amb este gir, ha buscat restar valor probatori a les seues versions inicials i posar el focus en què van ser prestades sota un estat que ara descriu com a inadequat.
En admetre la manipulació de cintes, la defensa ha guanyat marge per a qüestionar la integritat i el context d’eixos registres, de manera que el tribunal haurà de ponderar si els àudios reflectixen fidelment els fets o si resulten incomplets per retallades deliberades. El fet que haja contestat únicament al seu lletrat ha limitat a més el contrast immediat del seu relat per part de les acusacions, un moviment habitual quan s’intenta controlar el marc de la declaració.
Benavent també ha assegurat que sí que va fer treballs per a la Fundació Jaume II El Just. Amb eixa afirmació, ha tractat de justificar l’existència de servicis o contraprestacions vinculades a eixa entitat, un punt rellevant en una causa que ha posat sota la lupa la relació entre adjudicacions, pagaments i treballs efectivament realitzats en l’àrea de Cultura entre 2003 i 2008.



