Vicente Martínez Mus, vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, ha retret al Govern l’abandó de les els Columbrets i ha reivindicat l’aposta de la Generalitat per este enclavament. En paral·lel, ha anunciat que s’han mobilitzat 500.000 euros per a manteniment d’infraestructures, millora de servicis bàsics i reforç de la gestió ambiental.
El conseller ha criticat la retallada en la vigilància de la reserva marina decidit pel Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, una mesura que, segons ha traslladat, s’ha adoptat de manera unilateral i sense comunicació formal. En les seues paraules, ‘una decisió adoptada de manera unilateral, sense comunicació formal ni justificació prèvia, que posa en risc la conservació d’un dels espais naturals més singulars i valuosos de la Comunitat Valenciana’.
Les Columbretes, d’origen volcànic i amb elevada biodiversitat, estan declarades parc natural per la Generalitat i Reserva Marina d’Interés Pesquer per l’Estat. A més, estan incloses en figures de protecció com a Xarxa Natura 2000, ZEPA, LIC, ZEC i ZEPIM. La gestió s’articula des de 1997 mitjançant convenis entre les dos administracions, amb competències diferenciades: la Generalitat en l’àmbit terrestre i el Govern en el marí. El conveni vigent, subscrit en 2019 i prorrogat en 2022, ha permés fins ara una vigilància continuada i eficaç.
Retallada de vigilància i riscos
Fins a este estiu, tant el parc natural com la reserva marina comptaven amb dos equips de quatre guardes que s’alternaven cada quinze dies, garantint presència 24 hores al dia durant tot l’any. Segons ha denunciat Martínez Mus, la plantilla s’ha reduït a la mitat i el personal del Govern només cobrix un dels dos torns. Donada la ubicació de l’arxipèlag, a més de 50 quilòmetres de la costa, este minvament incrementa la vulnerabilitat. ‘La reducció d’este dispositiu trenca un sistema que funcionava correctament i deixa a les Columbretes exposada a riscos com la pesca il·legal, especialment donada la seua ubicació a més de 50 quilòmetres de la costa’, ha subratllat.
La Generalitat ha defés que la vigilància presencial és insubstituïble i no pot ser reemplaçada per sistemes tecnològics. Els guardes fan tasques clau com el control de la vegetació, la presa de mostres, la col·laboració amb projectes científics i labors d’auxili marítim; sense presència contínua, es dificulten la detecció precoç d’incidències i la resposta davant emergències i possibles infraccions. El conseller ha advertit que la rebaixa de l’esforç en la mar ‘pot tindre efectes negatius sobre el mitjà terrestre, en tractar-se d’ecosistemes estretament interconnectats’, i ha recordat que la comunitat científica ha alertat del risc per a la conservació i per a diversos projectes d’investigació.
Com a contrapés, Martínez Mus ha subratllat l’aposta del Consell i ha detallat que en els últims mesos s’han mobilitzat 500.000 euros per a reforçar el funcionament del parc natural en l’àmbit de les seues competències. Estes inversions es dirigixen al manteniment d’infraestructures, a millorar servicis bàsics i a enfortir la gestió ambiental, amb l’objectiu d’assegurar la continuïtat dels treballs de conservació i de suport científic en l’arxipèlag.
