En el primer aniversari de la DANA que va deixar 229 morts, el president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha admés que va haver-hi coses que degueren funcionar millor i ha demanat reflexionar davant el desemparament que van sentir tants valencians aquell 29 d’octubre de 2024 i en els dies posteriors.
La declaració s’ha realitzat en el Saló de Corts, després d’un ple extraordinari del Consell que ha acordat fixar el 29 d’octubre com a dia de record de les víctimes i jornada de dol oficial. En eixe marc, Mazón ha subratllat: ‘Tractem de fer el millor en una circumstància inimaginable però en molts casos no va ser suficient i hui, de nou, hem de reconéixer-ho’.
Reconeixement de fallades i reflexió
El president ha insistit que hui no és el dia per a la confrontació, però sí per a assumir que la magnitud d’una tragèdia inabastable va deixar a molts veïns amb sensació de desemparament. Eixa crida, ha dit, pretén centrar el focus en les persones afectades i obrir una avaluació serena de l’ocorregut, sense perdre de vista que l’objectiu comú és millorar.
El reconeixement que va haver-hi procediments que no van respondre com s’esperava implica, ha suggerit, detectar què va fallar i què va funcionar per a reforçar-lo. La reflexió que ha reclamat s’orienta a millorar la coordinació i la resposta institucional i social davant episodis extrems, amb decisions que reduïsquen els temps de reacció i aporten certeses a la població en moments crítics.
Mazón ha remarcat que el 29 d’octubre ‘mai caurà en l’oblit’ i que ‘eixe dia i els següents romandran sempre gravats en la nostra memòria col·lectiva’. Ha afegit que, al costat del dolor, també va destacar la resposta de la societat, ‘tan solidària com exemplar’, amb professionals i ciutadania bolcada a ajudar, un comportament que, al seu juí, ‘passarà a formar part de la nostra història com un dels capítols de més exemplaritat i generositat mai viscuts’.
Dia de record i compromís
Per al Consell, declarar una jornada anual de record ha de servir per a recordar i homenatjar als qui van perdre la vida, estar al costat de les seues famílies i acompanyar als que encara patixen els estralls de les riuades. El president ha defés que este homenatge compartit permet renovar l’agraïment a un poble que va saber unir-se davant les adversitats i que desitja construir una Comunitat més segura i preparada.
També ha recordat que la força demostrada pels servicis públics i pel voluntariat va ser determinant per a atendre les primeres necessitats i sostindre la recuperació. Eixe esperit, ha defés, ha de romandre com a guia per al futur, integrant l’aprenentatge del viscut en plans que prioritzen la protecció de les persones més vulnerables i la resiliència comunitària.
En eixe sentit, ha exposat la determinació del seu govern de no deixar a ningú arrere i de continuar impulsant accions per a accelerar la recuperació, reforçar la seguretat i millorar la prevenció. Ha insistit que cada pas que es dona és la millor prova que la unitat, la generositat i la solidaritat poden imposar-se a l’adversitat, amb la vista posada a reduir els riscos i evitar que torne a repetir-se la sensació d’abandó.
El discurs ha conclòs amb el compromís d’honrar la memòria de les víctimes: ‘Res pot retornar-nos a les persones que vam perdre, però sí que podem honrar la seua memòria cada any amb compromís, carinyo i sentit respecte’. A la lectura de la declaració han assistit diverses autoritats, entre elles l’alcaldessa de València, María José Catalá, en un acte que ha simbolitzat la unitat institucional davant la catàstrofe.



