La consellera d’Hisenda, Economia i Administració i portaveu del Consell, Ruth Merino, ha lamentat que “un altre any més es torna a demostrar” que el sistema de finançament autonòmic “no garanteix el bàsic, ni la suficiència ni l’equitat, i que la Comunitat Valenciana continua perdent terreny i és un cas excepcional”. Una situació en la qual, “fins i tot amb les transferències extra”, ix “perdent”.
“Veiem tristament com la injustícia creix i la bretxa de l’infrafinançament continua augmentant”, ha lamentat Merino en declaracions a Europa Press, després de la publicació de l’informe de la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (*Fedea) que situa l’índex de finançament de la Comunitat en 92,1, per davall de la mitjana (100).
La Comunitat Valenciana va obtindre en 2021 un finançament efectiu de 13.440 milions, la qual cosa suposa 2.730 per habitant, només per davant de Múrcia (2.691). Són 233 euros menys que la mitjana i 687 euros menys que els habitants de Cantàbria.
Merino ha incidit en què “fins i tot amb les transferències extra eixim perdent, i molt”. La consellera ha detallat que en 2021 els fons *covid no van millorar la posició de la Comunitat Valenciana. “I vam perdre en 2022, perquè si la Comunitat haguera tingut un 6,2% de recursos extra com la mitjana de comunitats, en comptes del 2,4%, haguérem rebut 400 milions d’euros d’ingressos més”, ha precisat.
La Conselleria d’Hisenda ha incidit en què, tenint en compte els 1.400 milions d’euros de fons *Covid que li van correspondre a la Comunitat Valenciana en 2021, la seua posició relativa no millora i es manté més de set punts per davall de la mitjana de finançament per habitant ajustat.
De fet, ha remarcat que, en 2022, “es produeix un altre greuge que no pot passar desapercebut”: la majoria d’autonomies no van haver de retornar a l’Estat la liquidació negativa de 2020, però no va ser el cas de la Comunitat Valenciana, on la liquidació va ser positiva (en 527 milions).
*Fedea comptabilitza aqueixes devolucions perdonades com a recursos extra, ja que suposen un percentatge important sobre el seu finançament d’aqueix any (del 11,3% en el cas de la Rioja), mentre que per a la Comunitat els recursos extra tot just representen un 2,4% sobre el finançament total (el menor percentatge de tot el país i enfront del 6,2% de mitjana), ha exposat el departament que dirigeix Ruth Merino.
La consellera ha denunciat que “el temps va passant, el dèficit va creixent i el deute es va acumulant”, per la qual cosa ha reiterat la petició que es convoque de manera urgent el Consell de Política Fiscal i Financera per a debatre la reforma del finançament i la compensació del deute.
Amb tot, Ruth Merino ha afirmat que “resulta còmic que el PSPV critique a aquest Consell per alguna cosa que ells no van aconseguir en huit anys”, abans d’assegurar que el govern autonòmic reivindicarà ” amb molta fermesa l’excepcionalitat de la Comunitat Valenciana, una compensació per la injustícia històrica i una reforma urgent del sistema de finançament que acabe amb aquest greuge”.
Pèrdua de competitivitat i qualitat de vida
“Quan parlem de finançament parlem de les cites prèvies en atenció primària, de l’educació i dels serveis fonamentals”, ha exposat la titular d’Hisenda.
També ha posat l’accent en les conseqüències per a la competitivitat de la Comunitat Valenciana: “No és possible invertir en R+D pensant en el futur de l’economia quan sabem que se’ns exigirà fer-ho amb menys recursos”.
A més, ha destacat que a aquest infrafinançament se li afigen altres “factors limitants” i “injustícies”, com l’aigua per al sector primari, per la qual cosa “és encara més difícil esperar una millora competitiva i una conseqüent millora de la qualitat de vida dels ciutadans”.
