Ruth Merino, consellera d’Hisenda i Economia, ha retret al Govern d’Espanya haver reduït el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) a un instrument al servici dels seus interessos en relegar la reforma del sistema de finançament. Ha assenyalat que la reunió s’ha centrat en presentar els objectius de dèficit, deute i regla de gasto per a 2026-2028, tant del conjunt del sector públic com per subsectors, i ha advertit que eixos objectius ‘no tiraran avant perquè no té majoria parlamentària’. Al seu juí, l’òrgan en el qual es debaten el finançament i la sostenibilitat dels servicis públics autonòmics perd la seua funció si no aborda el problema de fons.
Durant la seua intervenció, Merino ha exigit a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, que assumisca la seua responsabilitat i present una ‘proposta de reforma d’un model que acumula onze anys caducat’. Ha recordat que la Comunitat Valenciana figura a la cua en finançament per habitant ajustat i que, sense una correcció immediata, la bretxa amb la mitjana del sistema continuarà traslladant-se a més dèficit i deute per a sostindre sanitat, educació i servicis socials.
La consellera ha plantejat novament un fons transitori d’anivellament per a reduir les diferències entre autonomies mentres es negocia el nou model. Este mecanisme, ha defés, permetria que les regions infrafinançades aconseguisquen almenys la mitjana del sistema i evitaria que la càrrega de l’ajust recaiga sobre els servicis essencials o sobre un major endeutament.
Fons transitori i extraFLA
Merino ha exigit a més que el Govern aclarisca el futur del Fons de Liquiditat Autonòmic extraordinari (extraFLA), que ha permés finançar l’excés de dèficit de les comunitats en els últims anys. Ha denunciat ‘deslleialtat institucional’ per no oferir explicacions ni alternatives sobre la continuïtat d’este instrument, imprescindible —ha subratllat— mentres no es reforma el sistema. Ha recordat que, per la no habilitació del extraFLA enguany per primera vegada en tretze, la Generalitat ha hagut d’acudir a finançament privat. I ha precisat que el Consell no reclama el extraFLA com a solució estructural, però que eliminar-ho ara sense vies alternatives de finançament ‘seria deixar tirats als cinc milions d’habitants de la Comunitat Valenciana’.
La consellera ha concretat que el fons transitori d’anivellament hauria d’aportar prop de 1.800 milions d’euros anuals addicionals a la Comunitat Valenciana per a situar el seu finançament efectiu per habitant, almenys, en la mitjana del sistema. Amb este alleujament provisional, ha defés, es guanyaria temps per a pactar una reforma estable amb criteris d’equitat i suficiència.
Dèficit estructural per falta d’ingressos
Merino ha advertit de la incoherència del marc fiscal actual mentres no s’adapte la Llei orgànica d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera al nou marc europeu, ja que la regla de gasto nacional diferix de la comunitària. Ha explicat que la Comunitat Valenciana serà de les poques autonomies que complisca la regla de gasto en 2025 i, així i tot, incorrerà en dèficit per no disposar d’ingressos suficients. Ha qualificat esta situació de ‘contrasentit fiscal’ en penalitzar a qui complix la regla de gasto i premiar amb superàvit a qui rep més ingressos.
Per a sostindre el seu argument, ha subratllat que el dèficit estructural valencià no obeïx a un excés de gasto, sinó a un problema crònic d’ingressos derivat d’un model caducat. Segons les dades de l’últim exercici liquidat, la Comunitat Valenciana va rebre en 2022 3.148 euros per habitant ajustat, enfront dels 3.367 de la mitjana estatal i els 4.163 de Cantàbria, l’autonomia millor finançada. Eixa bretxa, ha lamentat, obliga cada any a assumir dèficit i a elevar el deute per a mantindre els servicis bàsics.
En este context, Merino ha lamentat l”absència total’ d’avanços en la reforma del sistema i ha urgit a Hisenda a aclarir, com a primer pas, quants recursos addicionals aportarà l’Estat al nou model i com garantirà que es repartisquen amb equitat i suficiència. Ha reiterat que la reforma ha d’abordar-se des del consens multilateral, amb rigor tècnic i lleialtat institucional, i ha insistit que el CPFF no pot limitar-se a tràmits sobre objectius d’estabilitat mentres persistisca l’infrafinançament de territoris com la Comunitat Valenciana.
